dimarts, 14 de desembre del 2010

PAÍS MILLOR, GENERACIÓ MÉS LLIURE!

Aquest és el lema del XVIè Congrés de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Aquest cap de setmana mig miler de joves d'arreu del país ens donarem cita a Osona per encarar dos anys plens de reptes i d'oportunitats.

La victòria de l'Artur Mas el passat 28 de novembre dóna un nou paper a la JNC: ens obliga a liderar el rumb de les polítiques de joventut del nou Govern. Combatre el 40% d'atur juvenil, disminuir el 30% de fracàs escolar i solucionar l'accés a l'habitatge seran prioritats del nou executiu. Prioritats també per la JNC a les quals haurem de respondre amb polítiques concretes,

El camí de la construcció nacional a través de l'exercici del dret a decidir ha de ser també un pilar fonamental d'aquesta nova etapa. La JNC ha de treballar per aglutinar una majoria de joves al voltant d'un projecte que, a mitjà termini, ens dugui a la consecució d'un Estat propi.

Després de dos anys al capdavant de la primera organització política juvenil del país  -en els que hem enfortit la JNC amb un sòlid creixement territorial i un elevat augment de la militància- he decidt presentar-me a la reelecció. M'il·lusiona destinar dos anys més de la meva vida a construir una JNC més forta i un país més lliure.

Un equip de persones sòlides, joves i preparades m'hi acompanya. Un equip de patriotes disposats a oferir el millor de nosaltres al servei d'una organització noble i d'una causa invencible.

Construeix amb nosaltres un futur millor!

dimecres, 10 de novembre del 2010

Redecora el teu país!

Aquest dimecres hem presentat davant d'un centenar d'estudiants de la Pompeu la campanya jove de la Joventut Nacionalista i la Unió de Joves acompanyats de l'Oriol Pujol. Ambdues organitzacions hem sumat esforços sota el nom d'"El futur de Catalunya" per guanyar les eleccions també en la franja dels votants joves que hi ha a Catalunya.

Perquè creiem que hi ha massa en joc com perquè la gent joves es quedi a casa, durant 15 dies trepitjarem totes les comarques del país, anirem a la majoria d'universitats i arribarem a tots els racons de la xarxa per redecorar aquest país.

Els primers vídeos que hem llançat, especialment el que hem fet sobre l'espoli fiscal, ja han començat a tenir un bon nombre de descàrregues i de comentaris a la xarxa. Cada dos-tres dies anirem llançant un nou vídeo sobre una qüestió a "redecorar", ja ens direu què us semblen.

A través del portal http://www.elfuturdecatalunya.cat/ us oferim la possibilitat de conèixer els nostres candidats, les nostres propostes, de descarregar-vos tot el material i de conèixer on serem cada dia des d'avui i fins el 28N.

Ajudeu-nos a canviar aquest país per construir una Catalunya millor!

dijous, 4 de novembre del 2010

PSC o comprar el vot jove

Fa setmanes que assistim al mercadeig de propostes electorals per part del partit socialista que, d'una manera o altra, fan referència als votants joves. Primer va ser la proposta de subvencionar els "Ni-Ni" amb 400 euros al mes a fons perdut. Ara amb l'aprovació in extremis per part del Govern tripartit d'una mena refregit del què coneixíem com a escoles taller.

Quina frivolitat. I quines penques. Set anys de govern tripartit han significat un llegat que no té pèrdua: 40% datur juvenil, 30% de fracàs escolar i 20% de persones que viuen per sota el llindar de la pobresa.

Entenc que l'estratègia primer de ridiculitzar Montilla i desprès de començar a prometre diners a dojo a la gent jove respon a la necessitat de tapar aquestes vergonyants xifres que han deixat al jovent del país.

Ens sap greu senyors tripartis en general i socialistes en particular, però el vot de la gent jove d'aquest país ni està en venda ni es pot comprar a base de regalar diners. Menys als qui anomeneu "Ni-Ni".

Hi ha una gran majoria de joves que estem invertint en formació a base de pencar, a base d'esforç, per construir-nos un futur millor. A pesar del seu govern. I a pesar de la seva nefasta política.

Disculpin, però el vot dels joves no està en venda. I menys a un preu insultant.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Referents


Aquest matí, sortint de la tertúlia de Canal Blau Ràdio, he sentit la notícia de la mort del Sr. Joan Solà. Fa poc més d'un any, a l'entrega del premi d'honor de les lletres catalanes 2009, descobria el Sr. Solà. Algú desconegut per mi fins llavors.


Una figura amb aspecte fràgil i que transmetia una immensa humilitat, apareixia a l'escenari. Rebia el reconeixement d'Òmnium amb una intervenció brillant i amb una ovació aclaparadora, pel contingut del què ens va dir aleshores, però sobretot per una trajectòria al servei d'una llengua i d'un país.


Fèia dies que, en el marc d'un acte de la JNC, el president Pujol ens parlava de referents. Dels qui van ser referents de la seva generació, aquelles persones a les que s'adreçaven per demanar guiatge, consell, formació. I ens parlava de la importància que la generació d'avui també tinguem els nostres propis referents.


Des d'aleshores he tingut l'obsessió de cercar el què Pujol ens demanava. De trobar pilars que donin estímul, referència i fonaments als joves d'avui. Referents d'aquí, de casa. I de fora.


Crec que en Solà n'és un. I no nomès d'una generació, sinó de moltes generacions. Amb la seva pèrdua s'amplia el nombre de referents de la causa catalana que ens deixen, com en Josep Benet o en Joan Triadú.


Cal que la seva feina no caigui en sac foradat. I que formi part del nostre pòsit.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

El futur a les mans dels joves


Dissabte passat l’Artur Mas i en Duran Lleida intervenien junts a la sala d’actes de la UPC de Vilanova. Ho feien en el marc de la convenció de la Joventut Nacionalista de Catalunya i la Unió de Joves, en la que aprovàvem la campanya i el programa electoral i que va aplegar més de dos-cents joves de tot el país.

Les estadístiques no pinten massa bé pel que fa a la gent jove. El 40% d’atur juvenil, el 30% de fracàs escolar o els més de 6.000 estudiants amb la selectivitat aprovada que no han pogut entrar a la universitat així ens ho indiquen. Això per no parlar de les dificultats que segueixen existint per emancipar-se o la sobre qualificació que tenen la majoria de joves que sí que poden treballar.

En la meva intervenció de dissabte recordava que a Catalunya aproximadament un terç de la població som persones de menys de 35 anys. I que això significa que si tots nosaltres anéssim a votar tindríem la capacitat de decidir el futur president del país. Això ens obliga a prendre consciència de generació.

Som la primera generació que té la possibilitat de trobar-se les coses pitjor de com se les van trobar els nostres pares. Un repte que hauria de permetre’ns condicionar un futur govern perquè no deixi a l’estacada els qui avui iniciem un projecte personal. Que alhora ha de contribuir a construir un futur projecte comú de país.

Surge et ambula. Aixeca’t i camina és la inscripció que Víctor Balaguer va voler que coronés el Museu que va oferir a la ciutat. Una mostra de la mentalitat que ell entenia li calia al país per avançar. La generació de gent jove d’avui no som dels qui es limiten a parar la ma. Ni dels qui en tenim prou en donar la culpa als altres. Sinó que, com Balaguer, som dels qui ens aixequem a construir el nostre futur.

Som conscients que només amb sacrifici i esforç podrem canviar la situació del país. I som conscients, com se’ns demanava en el reeixit sopar de joves empresaris, que la política és una part imprescindible, al costat de la societat, per sortir del sot i fer realitat els somnis. Siguem conscients del que hi ha en joc el proper 28 de novembre. Massa com per renunciar a prendre-hi part.

dilluns, 13 de setembre del 2010

DIADA NACIONAL 2010: DRET A DECIDIR PER A UN ESTAT PROPI



Us remeto el manifest de la JNC per a la Diada d'enguany amb la que iniciem curs polític.


Avui, onze de setembre de 2010, es commemora el 296è aniversari de la caiguda de Barcelona sota el setge de les tropes borbòniques. 296 anys desprès el país es troba en un moment crític, però alhora decisiu per canviar el seu futur. Desprès de la sentència del Tribunal Constitucional que escapça aspectes fonamentals de l'Estatut, i a les portes d'unes eleccions al Parlament de Catalunya, la Joventut Nacionalista de Catalunya manifesta:


1. Que l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya és una diada reivindicativa i commemorativa de la lluita dels catalans per se run poble lliure.


2. Que la sentència emesa el passat mes de juny pel Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut és inadmissible i marca la fi de l'actual marc de relacions entre Catalunya i espanya.


3. Que ha arribat el punt d'afirmar que la única via per avançar cap a lap lena llibertat de Catalunya és mitjançant l'exercici del dret a decidir fins arribar a la consecució d'une stat propi.


4. Que per poder exercir plenament aquest exercici del dret a decidir Catalunya ha d'experimentar un canvi de lideragte que condueixi el poble català a decidir liurement el seu futur.


Joventut Nacionalista de Catalunya


11 de setembre de 2010

dimarts, 27 de juliol del 2010

Set anys enganyant al Penedès!



Aquest vespre el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de Vegueries. Ho ha fet amb els vots a favor del tripartit i sense incloure-hi la Vegueria del Penedès.


CiU havia presentat una esmena que hauria permès incloure la Vegueria del Penedès en aquesta llei. Però els vots de PSC, ERC i ICV ho han impedit. A ningú ha de sorprendre el vot en contra del Penedès dels socialistes i el seu apèndix roig-verd. Però sí que ens hem de lamentar per la decisió d'ERC.


La sensació que hom té és d'engany: durant set anys, igual que CiU, Esquerra Republicana ha fet bandera arreu del territori penedesenc de la nostra vegueria. Però a l'hora de passar de les paraules als fets, els republicans s'han rendit a les pressions del seu soci de govern, el PSC.


Quina llàstima. Perquè avui acaben de prendre el pèl a una realitat territorial, econòmica i ciutadana a la que havíen fet agafar -avui falses- esperances.


A partir d'ara cal prendre'n nota. No si valen promeses estèrils. Ja no tenen cap valor per part de qui durant set anys ha dit el contrari del que avui ha fet al Parlament. NI tampoc té cap valor el doble joc del partit dels socialistes que al territori fa una cosa i al Parlament la contrària.


Des de CiU i la JNC seguirem treballant perquè a la propera legislatrua hi hagi una majoria diferent al Parlament. Una majoria que permeti a CiU impulsar la modificació d'aquesta llei per incloure-hi la nostra vegueria.


Perquè SOM Vegueria!




diumenge, 11 de juliol del 2010

Orgullós del meu país



Aquest matí el cor se m'omplia de sensacions. I el cap de pensaments. Revuiure els moments viscuts ahir al Passeig de Gràcia, veure els milers de fotografies, les cròniques i el ressó mediàtic que ha tingut a Catalunya i a fora, em fan tenir una senació nova.


La resposta de país calla les veus que alertaven que un dissabte de juliol els catalans preferiríem estar a la platja. Els milers de senyeres estelades i els crits d'independència callen les veus dels qui diuen que Catalunya no es mou per la seva llibertat. Veure a la patronal catalana al costat dels sindicats al capdavant de la mani calla aquelles veus que diuen que la crisi econòmica és per ells la única prioritat. El comportament impecable d'un milió i mig de catalans -grans, famílies i sobretot, molta gent jove- calla aquells qui diuen que el sobiranisme és nomès qüestió de radicals.


La sensació que tinc, avui, és de satisfacció. El meu poble no m'ha fallat. El meu poble ahir hi era. I hi era sencer. Als pobles i ciutats, molts altres ciutadans anònims que no van poder ser a BCN, també hi eren de cor i de pensament.


La sensació que tinc avui és d'orgull. De pertànyer a una nació mil·lenària que sap alçar la veu pacífica i democràticament quan en ple segle XXI se la intenta trepitjar. I sap donar una lliçó a casa, a Espanya i al món de maduresa incontestable.


La sensació que tinc avui és d'esperança. Ahir milers de joves érem al passeig de gràcia. Al costat d'avis i de criatures. Però, sobretot, milers de joves hi érem. El fil roig continua viu. El relleu està assegurat i encarat cap a la bona direcció. A aquesta generació de gent jove ens cal saber canalitzar el sentiment d'un poble que vol ser amb plenitud. I dir als líders que sapiguen entendre la nostra voluntat.


No volem uns líders que ens portin a la frustració. No volem uns líders que reaccionin tèviament. Volem uns líders que sàpiguen recollir la voluntat madura d'un poble i aconsegueixin fer ralitat un somni que avui és a prop. A les seves mans que sigui molt més a prop del que alguns es pensen.


Ahir es va demostrar el que dèia el poeta: demaneu la lluna, amics, demaneu-la. Mentre alguns se'n riguin, estigueu segurs que la lluna anirà venint. I així fou. La lluna, mentrestant, ha anat avançant.


dilluns, 28 de juny del 2010

Un dia per a la Història


Finalment ha caigut. Fa escasses hores que hem conegut que el Tribunal Constitucional espanyol ha sentenciat l'Estatut de Catalunya. Han estat quatre anys d'espera, de falses alarmes, d'avisos i d'especulacions. Que finalment s'han acomplert.

Ambla poca informació que tenim, constatem que la columna vertebral de l'Estatut ha estat esmicolada.

A banda de la reacció immediata que poguem tenir, aquest dia quedarà a la història del nostre país. Un punt d'inflexió que marcarà el final de la via de buscar l'encaix de Catalunya a Espanya. I l'inici d'un nou rumb que ens portarà a la resignació o a la consecució d'un estat propi.

Vull pensar que la nostra societat sabrà interpretar quin rumb cal prendre. En vuit anys, en dues legislatures hem de ser capaços de generar una majoria que ens porti a pronunciar-nos majoritària i inequívocament a favor d'un estat propi.

Cal un govern fort, nacional, que treballi per avançar ràpida i fermament cap a aquest horitzó. Perquè com dèia Vicenç Vives, nomès quan s'és valent s'és lliure. Nomès els homes i els pobles són quan no tenen por i són lliures. Depèn nomès de nosaltres aconseguir aquesta llibertat.

dilluns, 14 de juny del 2010

Sobre la reforma laboral



Dimecres és la data límit que ha fixat el Govern espanyol per aprovar el Decret que contemplarà la seva proposta de reforma laboral.

Fa mesos que des de la JNC ens preocupa una dada: el 40% d'atur juvenil que hi ha a Catalunya i la resta de l'Estat.

És evident que cal una reforma laboral. Fa massa temps que hauria d'haver arribat. Però el Gover Zapatero ha estat incapaç d'entendre aquesta necessitat fins que no li han manat d'Europa alhora que poruc per prendre una decisió que no agradi a sindicats i empresaris.

Ara posa la responsabilitat a l'esquena dels altres partits. En un país normal, amb govern i oposició responsables, conscients de la gravetat de la situació, s'arribaria a un acord. Ampli. Encara que resultés incòmode per la classe empresarial o pels empleats. A un país normal. A l'Estat espanyol això és agirebé una utopia. La curta jugada i la voracitat per assolir poder i desgastar a l'adversari passa per sobre de l'entesa.

Les mirades, doncs, posades novament davant de CiU. Tornar a salvar o no a l'Estat. a Catalunya. I, de retruc, al Govern. Quines han de ser les condicions per votar o no una reforma laboral?

Des de la JNC ho tenim clar: cal una reforma que combati eficaçment l'atur juvenil. Hem d'assolir nivell tant baixos com els d'Holanda i altres països referents a nivell europeu.

Per nosaltres una reforma laboral nomès es pot recolzar si conté mesures que incentivin a la contractació de joves per part de les empreses. Que protegeixin als treballadors joves davant les regulacions de plantilla, és a dir, acabar amb el last in first out que fa que siguem els primers en ser acomiadats simplement perquè siguem els més barats d'indemnitzar.

També cal reduir la precarietat laboral que suposa enllaçar numerosos conractes temporals i posar fi a la dualitat. I recolzar els joves emprenedors amb excempcions fiscals que vulguin tirar endavant el seu propi projecte.

Cal ser valents. La reforma és necessària. Però que assumeixi responsabilitats qui governa i no ha fet els deures.

dilluns, 29 de març del 2010

Constitucional?


Canviem d'estació i, com cada tres mesos si fa o no fa, algú decideix que ens torna a distreure amb la sentència de l'Estatut.

Avui és el torn dels diaris espanyols, alertant de la constitucionalitat de l'Estatut amb la interpretació de tan sols 20 articles i algun cop de tisora fet finament.

Quina habilitat que té el socialisme per fer passar gat per llebre: alertar a través de la brunette de la consitucionalitat del text justificant-ho amb un lleuger maquillatge!

Hi hagi sentència a mitjan abril o no, i ens en toquin quinze, vint o vint-i-cinc, cal no perdre memòria i tenir la resposta a punt.

Fa pocs dies ho recordava la nova presidenta d'Òmnium: la resposta ciutadana s'està cuinant. Des de la política, ho recordava en Mas a l'acte de Parlament de Catalunya: per respecte al poble i a les generacions que pugen, no permetrem que se'ns toqui ni una coma.

Alerta que quan ell llop truca a la porta, encara que dugui pell de xai i se n'hagi anat altres vegades, cal estar amatens que aquest cop no ens queixali.

dimecres, 24 de març del 2010

Una lliçó de vida!


Aquest matí mentre esmorzava a casa un bol de cereals sentia l'entrevista als matins que en Cuní ha fet al cardiòleg Valentí Fuster. Un catlà establert als US que és referència mundial en el món de la cardiologia.

Presentava el seu nou llibre "monstres súpersans" en el qual ensenya als pares a alimentar els seus fills - tipologia de menjar, horaris, la importància de menjar en famíla.

De tot plegat em quedo amb una reflexió: malgrat la societat ens indueixi a un determinat ritme de vida, tenim al nostre abast la capacitat de no deixar-nos absorvir per aquest huracà i decidir per nosaltres mateixos què fer amb la nostra vida. Tansols depèn de la nostra voluntat.

Us recomano que recupereu l'entrevista a la web d'els matins. Tota una lliçó de vida!

dimecres, 17 de març del 2010

El paper de l'educació


Tot i que està tenint un seguiment baix, avui els sindicats del món educatiu tornen a estar en vaga. Aquest matí en Cuní recordava que és la quarta vaga que ha de suportar el Conseller Ernest Maragall des que és el responsable de les polítiques educatives a Catalunya.

L'educació d'un país és el reflex de la societat que l'integra. És el pilar fonamental sobre el que es constitueixen els ciutadans que, al llarg de la seva vida, construiran la societat de la qual en formin part.

Ara que de fa més d'un any la crisi ocupa la gran majoria d'actualitat, cal no desvincular la situació econòmica de l'educació. En funció del coneixement, del grau de formació i dels valors que les persones absorvim en la primera etapa de la nostra vida, actuarem després en tots els àmbits: família, parella, feina, societat, temps lliure.

Més enllà del debat estèril que alguns són incapaços de superar entre ensenyament públic, privat, horaris i subvecions, caldria fer un pas endavant en entendre el paper determinant de l'educació a casa nostra. Posar en valor la necessitat d'esforçar-se per aconseguir resultats, a més de molts altres valors, haurien de marcar el rumb de les polítiques d'educació si no volem repetir els errors que ens han portat on som avui.

dijous, 11 de març del 2010

L'economia del Penedès l'endemà de la crisi


Ahir assistia a la jornada que la Fundació ProPenedès organitzava al castell de Castellet sobre el futur econòmic de les nostres comarques. El doctor Josep Oliver va fer una diagnosi enriquidora de les causes i les conseqüències de la crisi a nivell mundial i europeu, i va anar baixant fins a l'escala catalana i penedesenca.

De les possibles sortides que va donar per encarar la recuperació, em quedo amb dos titulars:

- no podem pensar que la construcció tornarà a tenir el paper que ha dingut durant els darrers deu anys

- hem de guanyar en competitivitat i productivitat a partir de reduir costos, incloent la moderació salarial dels treballadors públics si és necessari.

En ple debat sobre la necessitat d'un acord ampli entre institucions, patronal i sindicats per donar el tomb a la situació econòmica actual, aquestes dues consideracions semblen de total sentit comú. Ho semblen, però no puc evitar preguntar-me com és que quelcom que sembla tan obvi, especialment la reflexió sobre la construcció, és el contrari del què impulsa el govern socialista.

Sort que, com sempre en aquest país, la gent té la capacitat per tirar endavant magrat la incompetència dels qui circusmtancialment ocupen llocs de comandament.

dimarts, 9 de març del 2010

Quan el govern torna a no estar a l'alçada


Portem dos dies enganxats: a la carretera, al tren, a casa, a la feina; a la ràdio, TV, webs, twitter, facebook. Dos dies pendents de què està passant, de què cal fer, de quin és l'estat de les carreteres i del cel. Dos dies engoixats per amics i companys que sabem estan atrapats al cotxe en algun punt del país. I engoixats pels companys regidors que tenen feina a treure neu i donar aixopluc a veïns habituals i veïns accidentals.

Portem dos dies veient, inicialment incrèduls i després avorrits, les mateixes cares. Un atre cop en Saura, en Boada i Interior. Sequera, 80 km/h, carregues contra els anti Bolonya, focs d'Horta de Sant Joan. I ara la nevada. I en Montilla, com sempre, mig amagat.

En contra de la reacció exemplar que han tingut centenars d'alcaldes de tots colors, i centenars de voluntaris i ciutadans anònims ajudant sens parar i informant a l'instant via 2.0, el Govern de la Generalitat ha tornat a actuar tard i malament. Tant costa donar la talla? Tant difícil és estar a l'alçada?

Quan hàgim tornat a la normalitat, alguns s'haurien de qüestionar seriosament la seva capacitat per seguir gestionant res. La imatge d'aquests dies ha estat de tot, menys de gent seriosa.

Malgrat tot, no m'he volgut estar de posar la imatge íntima i insòlita que ha recollit el company Carles Castro d'un margalló nevat a Canyelles, el Garraf.

divendres, 19 de febrer del 2010

SENSEMILI.CAT


Aquest matí hem presentat amb en Carles Campuzano la campanya de commemoració dels 10 anys de la supressió del servei militar obligatori. Un reconeixement a la feina que una generació de gent de la JNC varen dur a terme fa eu anys gràcies a la qual els joves d'avui ni tansols recordem què era la mili.

Us convido a que participeu del bloc SENSEMILI.CAT, que mireu els vídeos, que n'hi pengeu de nous, que hi poseu les vostres opinions i que participeu d'aquesta campanya.

La desaparició de la mili obligatòria és un exemple de que la política ben feta dóna resultats. Els joves catalans d'avui tenim altres reptes que, com la supressió de la mili fa deu anys, podem aconseguir si sumem esforços en la bona direcció.

dimarts, 26 de gener del 2010

Tornar a fer el ridícul



Els Fons Monetari Internacional publicava aihir les seves previsions de creixement de les economies avançades per al 2010. Dades incontestables: mentre el conjunt de països avançats tindran un creixement del 3,9% de mitjana, l'Estat espanyol serà l'únic que no se'n sortirà i seguirà en creixement negatiu, del -0,4%.

Zapatero, desbordat per la presidència de torn de la UE, ha tornat a treure ferro de les previsions de l'FMI i Salgado ha dit que aquestes previsions no es compliran de lluny.

El govern espanyol torna a fer el ridícul. No es pot anar per la vida menystenint les previsions del FMI i alhora inetntar guanyar prestigi internacional a base de buscar fotos amb d'altres líders, ometent la responsabilitat d'impulsar mesures per capgirar la mala situació econòmica de molts ciutadans.

Zapatero sembla que hagi oblidat que l'atur juvenil a l'Estat espanyol duplica la mitjana de la UE, i se situa l'esgarrifosa xifra del 43% de joves aturats segons ens indica l'Eurostat. Ahir el president de la patronal catalana Joan Rosell reclamava impulsar urgentment una reforma del mercat laboral per fer front a dades negatives com aquestes.

Posem-nos a la feina, siusplau, perquè a base de mirar cap a una altra banda i de buscar fotos, no donarem feina a la gent.

Iniciativa m'irrita


Em considero una persona dialogant, que se sent còmode en ambients agradables i positius més que no pas en situacions de conflicte. I que dedico esforços a buscar punts de trobada més que no pas a encendre focs innecessaris.

Fa pocs dies en una lectura ràpida d'una revista de psicologia mentre matava el temps en una sala d'espera, llegia un reportatge sobre l'amabilitat i els beneficis que comporta per un mateix i pels del seu entorn ser una persona amable.

Dedicar bona part del temps a la política genera, evidentment, situacions de conflicte permanentment. Però si els debats es tenen seguint uns criteris d'amabilitat i respecte, no hi ha més conseqüència que la confrontació tranquil·la d'idees.

Hi ha una excepció, però, que em molesta sovint. La gent d'Iniciativa -amb alguna excepció que comfirma la regla, és clar- em produeix una sensació difícil d'expressar amb paraules, però que podria definir va del menyspreu a la ràbia passant per l'avorriment. No se si m'explico.

Veure que un grup d'amics, poquets, sovint professionalment poc preparats, als que els agrada viure bé a costa d'ocupar llocs a les administracions i amb l'única bandera del NO i de l'ecopijisme per davant, sincerament, em molesta.

Què hi fan a Ascó agafant la pancarta en contra del magatzem de residus? Sabien on era Ascó abans d'aquest episodi? Saben què en pensa la gent del poble? Quina alternativa de feina els ofereixen per crear llocs de treball pels joves del municipi? Per alguna cosa deu ser que no hi tenen ni un sol regidor.

Fa dies que segueixo el ja de per sí complex debat del magatzem de residus i veure en Saura i l'Herrera utilitzant aquest tema per tapar les vergonyes de la gestió de l'incendi d'Horta i per guanyar vots, sincerament, m'emprenya.

dimarts, 19 de gener del 2010

Abanderar l'ecologisme positiu!


Aquest matí assistia a una jornada sobre municipalisme i canvi climàtic que ha reunit un centenar de regidors i alcaldes de CiU a la comarca de l'Anoia. Durant un parell d'hores hem conegut experiències aplicades en diferents pobles i ciutats de Catalunya relacionades amb el medi ambient com ara la promoció del transport públic i de la bicicleta; la reducció del consum d'aigua i d'energia elèctrica; l'optimització de recursos; la protecció del medi natural.

Tot i que en un dia emboirat i plujós, ho fèiem en un entorn idoni per a l'ocasió, a l'Observatori de Pujalt, un poblet de 200 habitants situat a la part nord de l'Anoia. Un indret envoltat de molins de vent que conviuen harmoniosament amb camps de cultiu i amb petits nuclis de cases i masies de pedra.

De les reflexions que s'hi han fet, comparteixo amb vosaltres la següent: hem anat endarrera. Catalunya fou pionera a la dècada dels 80 en liderar polítiques medioambientals. De fet, la Generalitat va tenir conselleria de Medi Ambient molt abans que el Govern de l'Estat tingués un ministeri amb el mateix nom i, no cal dir, molt abans que cap govern de comunitat autònoma.

També vam ser pioners en la generació d'energies renovables, especialment a partir de l'energia eòlica i la solar.

Després de 7 anys de govern "ecologista", Catalunya se situa a la novena posició dins de l'Estat en generació d'energia renovable. Del primer al nové lloc. De ser pioners a ser a la cua.

Tal i com deia l'Artur Mas a la cloenda, tenim un doble repte. D'una banda, acabar amb el dogmatisme que un partit minoritari i autoanomenat progressista que s'apropia de la reivindicació ecologista. Cal que el catalanisme majoritari aixequi també aquesta bandera sense cap mena de complex.

I el segon repte, fer que l'ecologisme deixi de ser la veu del NO a tot, per esdevenir un moviment majoritari i que se situï en la cultura del FEM.

D'una manera racional, serena, madura, cal abordar tots els debats que necessiti abordar el país, sense el rebuig sistemàtic sense reflexió que avui ens ha portat a ser a la cua de l'Estat i d'Europa en polítiques mediambientals.

dilluns, 18 de gener del 2010

Enamorat de la Terra Alta


Fa gairebé tres anys descobria la comarca de la Terra Alta. Acompanyava en Jordi Cuminal a l'acte de constitució del col·lectiu de la Joventut Nacionalista de Catalunya a Arnes. Més enllà de Gandesa, on hi havia anat treballant amb el meu oncle Toni Albà en una actuació de Festa Major, desconeixia els pobles de la comarca.

Aquell dia, el breu camí de Gandesa a Arnes va ser suficient per quedar enlluernat per tal bellesa. D'aleshores ençà he conegut més a fons la comarca. Un indret del país que admiro per la bellesa i per l'autenticitat de la seva gent.

Al juliol, a dos dies de l'escola d'estiu de la JNC, m'entristia l'incendi i les conseqüències que tindria. Parlava aleshores amb els referents de la JNC i CDC en aquell territori i els oferia la gent que necessitessin per anar a donar-los un cop de mà. Em feien avinent la tristesa de passar la nit reclosos a casa a l'espera de la no desitjada crida dels bombers per desallotajr-la. També la incompetència per part dels responsables d'interior i del plató televisiu en que socialistes i gent d'inciativa havíen convertit un incendi de conseqüències indesitjables.

Avui, mesos després, assisteixo com un espectador més a la pluja d'informacions que apareixen als mitjans al voltant de la gestió de l'incendi per part dels comandaments polítics. Especialment commogut em deixa la petició d'explicacions que fa un dels advocats dels bombers traspassats: com és que durant més d'una hora les peticions d'auxili no varen ser respostes des de la seu de comandament.

Avui sentia per ràdio les explicacions que intentaven donar Baltasar, Saura i Boada en seu parlamentària. Tant costa demanar perdò? Tant difícil és reconèixer que no es va actuar com s'esperava d'ells? El govern d'un país és la màxima autoritat per gestionar les crisis que es produeixen. A vegades s'actua correctament. D'altres no. I en funció de les conseqüències, cal assumir responsabilitats.

Així funcionen tots els països del món. Qui està al capdavant d'un govern assumeix responsabilitats quan així li correspon. Per què no ho fan a casa nostra? No ho entenc. Com es pot dormir tranquil quan ha passat quelcom tan profund com els fets que ens ocupen? Com pot Montilla dormir tranquil?

La dignitat del país passa també per la dignitat individual de les persones que ocupen els llocs de màxima responsabilitat. Que Saura, Boada i Baltasar segueixin ocupant avui llocs de resonsabilitat al Govern de Catalunya diu molt poc a favor seu però, sobretot, diu molt poc a favor d'aquest país.

dimarts, 12 de gener del 2010

La burla com a principi


Fa una estona feia un break tot donant un cop d'ull ràpid a la premsa i me n'he adonat que des que hem començat el 2010 el tripartit ens ha sotmès a una burla constant.

Primer, llei de vegueries. El cinc de gener el Govern hauria d'haver aprovat la nova organització territorial del país. A hores d'ara tot el què hi ha és el Conseller Ausàs assegurant que el projecte de llei serà una realitat passat demà per una banda; Esquerra tirant pilotes fora com si això no anès amb ells i, per acabar-ho d'amanir, els alcaldes del PSC barallant-se per futures capitalitats d'éns inexistents.

Segon, traspàs de rodalies. Montilla i Nadal pletòrics per un traspàs de rodalies que no inclou ni estacions, ni vies, ni inversions, ni regionals. Resulta que ens n'hem d'alegrar de poder gestionar la neteja dels trens i les queixes pels retards i les deficiències del servei? No ho acabo de veure clar.

Tercer. Traspàs de l'aeroport del Prat. El model d'aeroports que ens proposa el flamant ministre Blanco dóna més poder a empreses privades que a la Generalitat però el president Montilla ho veu com un pas en endavant en el model aeroportuari català.

Quart. El malhaurat incendi d'Horta de Sant Joan. Just quan la Terra Alta torna a ser notícia per quedar colgada per la neu, resulta que són detinguts els dos autors materials de l'incendi que a l'estiu va provocar la mort de cinc bombers al Port de Tortosa però a can iniciativa encara es posa en dubte que no hagués estat un llamp i de plegar ningú no s'ho planteja.

Sóm només a dia 12 de gener. No em vull ni imaginar el què ens espera. Perquè després diguin que hi ha desafecció. El què em sap greu és que per la poca talla d'alguns massa sovint se'n posa a tots al mateix sac.

dimarts, 5 de gener del 2010

Una bona aposta per al 2010


Després d'uns dies de necessari break nadalenc, avui revisava alguns correus. He rebut el Fax de l'ADEG, el butlletí electrònic que l'associació d'empresaris del Penedès i el Garraf edita mensualment. Un bon propòsit per al 2010!

Any ADEG 2010, dedicat a l’actitud emprenedora

L’actitud emprenedora i la cultura del risc són les parets mestres del nou exercici temàtic corresponent a l’Any ADEG 2010.

L’Any ADEG 2009, dedicat a les infraestructures i la mobilitat, deixa pas a un nou any temàtic que tindrà com a principal objectiu l’estímul a la cultura emprenedora.

Amb el títol «Actitud emprenedora i la cultura del risc» es treballarà en una programació d’activitats, de formats diversos, al voltant d’aquest binomi. Alhora, es reforçarà la feina que ja s’està desenvolupant des de la iniciativa ADEG Advising, conduïda per empresaris sèniors i d’altres col·laboradors que s’ofereixen desinteressadament amb el propòsit d’escampar les llavors de l’esperit emprenedor i procurar la seva germinació entre els més joves i, d’una altra banda, acompanyar les noves iniciatives empresarials i afavorir la seva consolidació.