dimarts, 26 de gener del 2010

Tornar a fer el ridícul



Els Fons Monetari Internacional publicava aihir les seves previsions de creixement de les economies avançades per al 2010. Dades incontestables: mentre el conjunt de països avançats tindran un creixement del 3,9% de mitjana, l'Estat espanyol serà l'únic que no se'n sortirà i seguirà en creixement negatiu, del -0,4%.

Zapatero, desbordat per la presidència de torn de la UE, ha tornat a treure ferro de les previsions de l'FMI i Salgado ha dit que aquestes previsions no es compliran de lluny.

El govern espanyol torna a fer el ridícul. No es pot anar per la vida menystenint les previsions del FMI i alhora inetntar guanyar prestigi internacional a base de buscar fotos amb d'altres líders, ometent la responsabilitat d'impulsar mesures per capgirar la mala situació econòmica de molts ciutadans.

Zapatero sembla que hagi oblidat que l'atur juvenil a l'Estat espanyol duplica la mitjana de la UE, i se situa l'esgarrifosa xifra del 43% de joves aturats segons ens indica l'Eurostat. Ahir el president de la patronal catalana Joan Rosell reclamava impulsar urgentment una reforma del mercat laboral per fer front a dades negatives com aquestes.

Posem-nos a la feina, siusplau, perquè a base de mirar cap a una altra banda i de buscar fotos, no donarem feina a la gent.

Iniciativa m'irrita


Em considero una persona dialogant, que se sent còmode en ambients agradables i positius més que no pas en situacions de conflicte. I que dedico esforços a buscar punts de trobada més que no pas a encendre focs innecessaris.

Fa pocs dies en una lectura ràpida d'una revista de psicologia mentre matava el temps en una sala d'espera, llegia un reportatge sobre l'amabilitat i els beneficis que comporta per un mateix i pels del seu entorn ser una persona amable.

Dedicar bona part del temps a la política genera, evidentment, situacions de conflicte permanentment. Però si els debats es tenen seguint uns criteris d'amabilitat i respecte, no hi ha més conseqüència que la confrontació tranquil·la d'idees.

Hi ha una excepció, però, que em molesta sovint. La gent d'Iniciativa -amb alguna excepció que comfirma la regla, és clar- em produeix una sensació difícil d'expressar amb paraules, però que podria definir va del menyspreu a la ràbia passant per l'avorriment. No se si m'explico.

Veure que un grup d'amics, poquets, sovint professionalment poc preparats, als que els agrada viure bé a costa d'ocupar llocs a les administracions i amb l'única bandera del NO i de l'ecopijisme per davant, sincerament, em molesta.

Què hi fan a Ascó agafant la pancarta en contra del magatzem de residus? Sabien on era Ascó abans d'aquest episodi? Saben què en pensa la gent del poble? Quina alternativa de feina els ofereixen per crear llocs de treball pels joves del municipi? Per alguna cosa deu ser que no hi tenen ni un sol regidor.

Fa dies que segueixo el ja de per sí complex debat del magatzem de residus i veure en Saura i l'Herrera utilitzant aquest tema per tapar les vergonyes de la gestió de l'incendi d'Horta i per guanyar vots, sincerament, m'emprenya.

dimarts, 19 de gener del 2010

Abanderar l'ecologisme positiu!


Aquest matí assistia a una jornada sobre municipalisme i canvi climàtic que ha reunit un centenar de regidors i alcaldes de CiU a la comarca de l'Anoia. Durant un parell d'hores hem conegut experiències aplicades en diferents pobles i ciutats de Catalunya relacionades amb el medi ambient com ara la promoció del transport públic i de la bicicleta; la reducció del consum d'aigua i d'energia elèctrica; l'optimització de recursos; la protecció del medi natural.

Tot i que en un dia emboirat i plujós, ho fèiem en un entorn idoni per a l'ocasió, a l'Observatori de Pujalt, un poblet de 200 habitants situat a la part nord de l'Anoia. Un indret envoltat de molins de vent que conviuen harmoniosament amb camps de cultiu i amb petits nuclis de cases i masies de pedra.

De les reflexions que s'hi han fet, comparteixo amb vosaltres la següent: hem anat endarrera. Catalunya fou pionera a la dècada dels 80 en liderar polítiques medioambientals. De fet, la Generalitat va tenir conselleria de Medi Ambient molt abans que el Govern de l'Estat tingués un ministeri amb el mateix nom i, no cal dir, molt abans que cap govern de comunitat autònoma.

També vam ser pioners en la generació d'energies renovables, especialment a partir de l'energia eòlica i la solar.

Després de 7 anys de govern "ecologista", Catalunya se situa a la novena posició dins de l'Estat en generació d'energia renovable. Del primer al nové lloc. De ser pioners a ser a la cua.

Tal i com deia l'Artur Mas a la cloenda, tenim un doble repte. D'una banda, acabar amb el dogmatisme que un partit minoritari i autoanomenat progressista que s'apropia de la reivindicació ecologista. Cal que el catalanisme majoritari aixequi també aquesta bandera sense cap mena de complex.

I el segon repte, fer que l'ecologisme deixi de ser la veu del NO a tot, per esdevenir un moviment majoritari i que se situï en la cultura del FEM.

D'una manera racional, serena, madura, cal abordar tots els debats que necessiti abordar el país, sense el rebuig sistemàtic sense reflexió que avui ens ha portat a ser a la cua de l'Estat i d'Europa en polítiques mediambientals.

dilluns, 18 de gener del 2010

Enamorat de la Terra Alta


Fa gairebé tres anys descobria la comarca de la Terra Alta. Acompanyava en Jordi Cuminal a l'acte de constitució del col·lectiu de la Joventut Nacionalista de Catalunya a Arnes. Més enllà de Gandesa, on hi havia anat treballant amb el meu oncle Toni Albà en una actuació de Festa Major, desconeixia els pobles de la comarca.

Aquell dia, el breu camí de Gandesa a Arnes va ser suficient per quedar enlluernat per tal bellesa. D'aleshores ençà he conegut més a fons la comarca. Un indret del país que admiro per la bellesa i per l'autenticitat de la seva gent.

Al juliol, a dos dies de l'escola d'estiu de la JNC, m'entristia l'incendi i les conseqüències que tindria. Parlava aleshores amb els referents de la JNC i CDC en aquell territori i els oferia la gent que necessitessin per anar a donar-los un cop de mà. Em feien avinent la tristesa de passar la nit reclosos a casa a l'espera de la no desitjada crida dels bombers per desallotajr-la. També la incompetència per part dels responsables d'interior i del plató televisiu en que socialistes i gent d'inciativa havíen convertit un incendi de conseqüències indesitjables.

Avui, mesos després, assisteixo com un espectador més a la pluja d'informacions que apareixen als mitjans al voltant de la gestió de l'incendi per part dels comandaments polítics. Especialment commogut em deixa la petició d'explicacions que fa un dels advocats dels bombers traspassats: com és que durant més d'una hora les peticions d'auxili no varen ser respostes des de la seu de comandament.

Avui sentia per ràdio les explicacions que intentaven donar Baltasar, Saura i Boada en seu parlamentària. Tant costa demanar perdò? Tant difícil és reconèixer que no es va actuar com s'esperava d'ells? El govern d'un país és la màxima autoritat per gestionar les crisis que es produeixen. A vegades s'actua correctament. D'altres no. I en funció de les conseqüències, cal assumir responsabilitats.

Així funcionen tots els països del món. Qui està al capdavant d'un govern assumeix responsabilitats quan així li correspon. Per què no ho fan a casa nostra? No ho entenc. Com es pot dormir tranquil quan ha passat quelcom tan profund com els fets que ens ocupen? Com pot Montilla dormir tranquil?

La dignitat del país passa també per la dignitat individual de les persones que ocupen els llocs de màxima responsabilitat. Que Saura, Boada i Baltasar segueixin ocupant avui llocs de resonsabilitat al Govern de Catalunya diu molt poc a favor seu però, sobretot, diu molt poc a favor d'aquest país.

dimarts, 12 de gener del 2010

La burla com a principi


Fa una estona feia un break tot donant un cop d'ull ràpid a la premsa i me n'he adonat que des que hem començat el 2010 el tripartit ens ha sotmès a una burla constant.

Primer, llei de vegueries. El cinc de gener el Govern hauria d'haver aprovat la nova organització territorial del país. A hores d'ara tot el què hi ha és el Conseller Ausàs assegurant que el projecte de llei serà una realitat passat demà per una banda; Esquerra tirant pilotes fora com si això no anès amb ells i, per acabar-ho d'amanir, els alcaldes del PSC barallant-se per futures capitalitats d'éns inexistents.

Segon, traspàs de rodalies. Montilla i Nadal pletòrics per un traspàs de rodalies que no inclou ni estacions, ni vies, ni inversions, ni regionals. Resulta que ens n'hem d'alegrar de poder gestionar la neteja dels trens i les queixes pels retards i les deficiències del servei? No ho acabo de veure clar.

Tercer. Traspàs de l'aeroport del Prat. El model d'aeroports que ens proposa el flamant ministre Blanco dóna més poder a empreses privades que a la Generalitat però el president Montilla ho veu com un pas en endavant en el model aeroportuari català.

Quart. El malhaurat incendi d'Horta de Sant Joan. Just quan la Terra Alta torna a ser notícia per quedar colgada per la neu, resulta que són detinguts els dos autors materials de l'incendi que a l'estiu va provocar la mort de cinc bombers al Port de Tortosa però a can iniciativa encara es posa en dubte que no hagués estat un llamp i de plegar ningú no s'ho planteja.

Sóm només a dia 12 de gener. No em vull ni imaginar el què ens espera. Perquè després diguin que hi ha desafecció. El què em sap greu és que per la poca talla d'alguns massa sovint se'n posa a tots al mateix sac.

dimarts, 5 de gener del 2010

Una bona aposta per al 2010


Després d'uns dies de necessari break nadalenc, avui revisava alguns correus. He rebut el Fax de l'ADEG, el butlletí electrònic que l'associació d'empresaris del Penedès i el Garraf edita mensualment. Un bon propòsit per al 2010!

Any ADEG 2010, dedicat a l’actitud emprenedora

L’actitud emprenedora i la cultura del risc són les parets mestres del nou exercici temàtic corresponent a l’Any ADEG 2010.

L’Any ADEG 2009, dedicat a les infraestructures i la mobilitat, deixa pas a un nou any temàtic que tindrà com a principal objectiu l’estímul a la cultura emprenedora.

Amb el títol «Actitud emprenedora i la cultura del risc» es treballarà en una programació d’activitats, de formats diversos, al voltant d’aquest binomi. Alhora, es reforçarà la feina que ja s’està desenvolupant des de la iniciativa ADEG Advising, conduïda per empresaris sèniors i d’altres col·laboradors que s’ofereixen desinteressadament amb el propòsit d’escampar les llavors de l’esperit emprenedor i procurar la seva germinació entre els més joves i, d’una altra banda, acompanyar les noves iniciatives empresarials i afavorir la seva consolidació.