La necessitat de parlar!

Fa una setmana que diaris, informatius, carrers, rectorats i tertúlies en van plens! Bolonya, joves, estudiants, manifestacions, govern, periodistes i policia són els protagonistes en primera plana arreu del país. Tot i que d’una manera poc afortunada, han aflorat als mitjans de comunicació diversos debats que fins i tot han passat per sobre de la reiterada crisi econòmica.

Un Pla Bolonya que no ha estat prou ben explicat i pel qual es protesta quan ja està en marxa. Estudiants que no es queixen i no poden estudiar. Tancades i manifestacions que barregen estudiants, antisistema, antiBolonya, antiLECs i antitot. Una actuació dels Mossos d’Esquadra que enfronta socis de govern, aquest amb l’oposició i a membres d’un mateix Departament. Cessaments anunciats però no executats, professors que es tanquen a rectorats i recorreguts desitjats però no autoritzats. Consellers tristos perquè no s’entén la seva estima al cos i d’altres enfadats perquè se'ls estimen massa.

Què està passant? El caos s’està apoderant de nosaltres, potser?

Siguem positius! Aquesta situació ens està dient que hi ha coses que no funcionen. Que hi ha coses que no s’han fet prou bé i que per aquest camí no podem continuar. Doncs sapiguem-ho aprofitar, no?! No hi donem l’esquena, no fem com si res no estès passant. Ni tampoc prenguem decisions sense fonament!

Afortunadament som animals racionals! Tenim ús de la paraula, podem PARLAR! De què?

Parlar de Bolonya. Reconeixem que no l'hem explicat prou. Expliquem-la bé –i no només a través de la web ni a cop d’ocupació. Expliquem-la i decidim què ens agrada i què no i quines vies tenim per solucionar allò que no ens agrada.

Parlem de Mossos. De perquè actuen d’una manera o d’una altra i de quins superiors i protocols d’actuació els han fet actuar així. I establim qui i quin protocl d'actuació hauran d’escoltar a partir d'ara.

Parlem d’Interior. De qui i perquè no ha fet les coses prou bé i de quines mesures s’han d’adoptar.

Parlem de tancades i manifestacions! De qui es vol manifestar, on i perquè. I garantim la llibertat de tothom.

Parlar del què ens passa hauria de ser natural. Parlar, buscar solucions i aplicar-les. I els joves n’hauríem de ser els pioners d’això! De parlar sense pors, sense apriorismes i estant disposats a assumir els reptes i les solucions d'aquest diàleg.

Cobdícia. Valors.

Utilitzo dues paraules que apareixen al darrer editorial del President Pujol. Dues paraules que són útils per a descriure què està passant al país i al món. Útils per a comprendre estats d’ànim i útils per afrontar el futur.

Cobdícia: cobejança de riqueses. Desig viu o il•lícit de posseir alguna cosa o alguna persona. Jordi Pujol fa servir la paraula cobdícia per a descriure què ens ha portat a la situació de crisi que avui patim, relacionant-la amb ostentació, aparença, pretensió, egoisme, fragilitat, pressa.

A banda de la crisi, hi afegeixo altres aplicacions. Cobdícia és el que probablement farà que socialistes i populars espanyols s’uneixin per a fer fora a Juan José Ibarretxe de la Lehendakaritza. Cobdícia és el que va fer que socialistes espanyols i nacionalistes gallecs fessin fora al PP del Govern gallec. Cobdícia és el què va portar socialistes, post-comunistes i republicans a impedir que l’Artur Mas estigui avui portant les regnes del nostre país.

Valors: conjunt de qualitats que fan que una persona o cosa sigui apreciada, estimada, valorada.
Per contra –i per poc atractiu que sigui- alguns tenim l’obligació de predicar una altra manera de fer les coses. De predicar des del convenciment que tot i ser joves -sí!-, la nostra actuació –política, personal, professional- s’ha de basar en valors com l’ètica, l’esforç, la previsió, l’autoexigència, la solidesa, la correcció. L’autenticitat. Prioritzar el bé comú, el sentit d’organització i la responsabilitat.

Això no significa que no puguem cometre errors. És clar que en cometem! I és treballant que se’n cometen! Però si els errors no són fruit de la cobdícia, tothom té dret a ser advertit i a corregir-los. Tothom té dret i es mereix una segona oportunitat.

L’important és tenir clar que el preu d’actuar amb cobdícia i no per convicció i valors és alt. I que més tard o més d’hora, el moment de pagar la factura arriba. Mal ens pesi pels nostres companys del Bloque, ha arribat a Galícia. Arribarà també a Catalunya.