dimarts, 29 de desembre del 2009
Sobre la Vegueria Penedès
A pocs dies per acomiadar el 2009, la llei que haurà de regular la nova organització territorial de Catalunya en vegueries torna a obrir debat.
El nom de cada vegueria; quantes vegueries; qui tindrà la capitalitat en cada cas; què passarà amb els consells comarcals i les diputacions. Són preguntes que el Govern de la Generalitat ha tingut més de sis anys per resoldre i que ara, a corre cuita, amb el 5 de gener com a data fixada pel conseller Ausàs, tornen a fer alçar la veu del territori.
És evident que el país ha iniciat un camí difícilment evitable cap a la seva nova organització en vegueries. I també ho és que aquest transcendent canvi s'ha de fer amb la màxima difusió a la ciutadania que és per simplificar i en cap cas per sobreposar.
Des de Vilanova, des del Penedès, tenim molt clar què volem ser. I el què no. I qui pretengui no fer cas al poble, als ciutadans que hem parlat a través de centenars de mocions i adhesions, no és conscient de les conseqüències a les que s'enfronta.
Sí a la vegueria Penedès!
dimecres, 16 de desembre del 2009
Escoltar la vida
Fa poca estona que he arribat de Sant Cugat. Un antic militant de la JNC ha perdut un fill. De només sis anys. Al Monestir ha rebut l'últim adéu. En companyia de molta, moltíssma gent.
Mentre arribàvem al Monestir no acabava de ser conscient de tot plegat. Com a president entenia que la meva presència testimonial però representativa hi era obligada. Un cop dins l'església, hi he trobat el sentit. L'esclat de sentiments i emocions ha estat inesborrable.
No coneixia al petit Bernat. Però les boniques paraules que li han dedicat els qui se l'estimaven m'han permès d'imaginar-me'l per uns instants. Un infant ple d'amor, d'energia i que regalava petonts i somriures sens parar.
Davant meu hi tenia persones que han estat companys del seu pare i que avui hi han volgut ser. Un fil roig els uneix. Possiblement el mateix que a mi. I avui els ha dut a er pinya.
Sovint ens capfiquem per problemes minúsculs que ens semblen insalvables. Tan sols la mort no té remei. La resta, absolutament tot, té solució. I d'això ens n'oblidem massa vegades.
Que la pèrdua de'n Bernat ens serveixi per reflexionar. I entendre que fer feliç als demès és el millor regal que podrem fer al llarg de la nostra vida.
dimarts, 15 de desembre del 2009
Prendre nota del 13D
Després de dies intensos dec campanya, 162 municipis de Catalunya han dit sí, volem un estat propi.
Les reaccions han estat previsibles: Osona decideix vs. la Coordinadora Nacional, els diaris espanyols menystenint la participació i la premsa internacional lloant la fita històrica.
Considero que el més important ara és: no frustrar els 200.000 catalans que van anar a votar. Saber canalitzar bé aquesta fita.
Això significa que propostes precipitades de referèndums a BCN o iniciatives parlamentàries per convocar un referèndum nacional a l'abril s'han de prendre exclusivament com a bromes de mal gust.
Sapiguem ser dignes del què representem. Els catalanistes que diumenge vam votar portem al darrera la història d'un país que suma mñes de mil anys. I no ens precipitem pensant que en sis mesos aconseguirem alló que no hem aconseguit en 300 anys.
El dia 13 és històric per sí mateix. I obre un camí clar. Però no vulguem fer drecera, no fós cas que ens trobem en un cul-de-sac.
La generació de gent jove actual molt provablement serem els qui gestionarem un referèndum nacional vinculant. No vulguem pujar els graons de quatre en quatre, i fem, per una vegada, bé les coses.
La independència avui és possible. Sapiguem aconseguir-la.
dimecres, 2 de desembre del 2009
empresaris per un Estat propi
Ahir assistia a la presentació de la "nòmina catalana" que duia a terme el Cercle Català de Negocis al casal cultural anadlús de Sant Cugat del Vallès.
En un auditori d'un centenar d'empresaris, al llarg d'una ora vanm rebre un seguit de xifres que justificaven la necessitat que CAtalunya esdevingui un nou Estat de la UE en termes empresarials.
Va ser una bona presentació i amb una justificació acadèmica acreditada.
Celebro que una nova entitat segueixi el camí iniciat per FemCat. Tenir el recolzament de la classe empresarial, econòmica i financera del país és imprescindible si algun dia voler tenir el nostre propi Estat.
No serà fàcil. Però benvinguts i bona feina!
dilluns, 30 de novembre del 2009
Per molts anys amics!
Aquest cap de setmana una delegació de la JNC assistíem al Congrés del Bloc Jove Nacionalista Valencià a Alboraia. Els amics del Bloc Jove han celebrat aquest congrés sota el lema de "País futur", i en el marc del desè aniversari de l'organització.
Tots aquests anys la JNC i el Bloc Jove hem fet camí plegats. Nomès en el darrer any hem compartit escoles de formació, hem anat junts a les eleccions europees i hem dut a terme una acció pionera en activisme a Mestalla durant la copa del rei. Dissabte ho recordàvem també amb la bona comapnyia de les EGI i d'amics del JEN PSM.
Un camí, però, que es remunta des dels inicis de la creació del Bloc i que des de la JNC desitgem que vagi molt més enllà. Sempre des del respecte i amb la ma estesa a ajudar-vos amb tot el que puguem.
Com deien l'Enric Morera i en Fran Ferri, nou líder del Bloc Jove, a la cloenda del congrès, al país Valencià hi ha lloc per a l'"espai taronja", per una altra manera de fer política i per una força que treballi des del territori pel territori.
Gràcies per compartir el camí amb nosaltres i per molts anys!
divendres, 27 de novembre del 2009
STOP joves a l'atur!
D'aquí a pocs dies entrarem al desembre i podrem comprovar si les previsions sobre atur juvenil que feien l'IESE i ADDECO es compliran o no: si arribarem al 37,2% d'atur juvenil a Catalunya.
Segons IESE, la taxa de desocupació juvenil a Catalunya ha estat la que més s'ha incrementat del conjunt de l'Estat en el darrer any, amb un augment de 19,7 puunts percentuals, duplicant així la de l'any passat i situant-se al 36,4%.
Aquesta esgarrifosa xifra situa als joves catalans com els campions europeus en atur juvenil. D'això se n'ha fet ressó el partit holandès D66. Ells busquen solucions a una xifra d'atur juvenil que els preocupa tot i que no supera el 8%. I s'han fixat en nosaltres, no nomès perquè gaireé 4 de cada deu joves catalans no teballin, sinó per la inacció dels governs espanyol i català.
A tot això cal afegir-hi la poc optimista reflexió de l'OCDE quan parla del "risc de la generació perduda" basant-se no nomès en l'elevat atur juvenil, sinó incloent-hi també els "NEET"(No in education, employment or training) per referir-se al concepte que al Regne Unit fa referència a una important bossa de joves que ni treballen, ni estudien ni busquen feina.
Llàstima que el Govern de la Generalitat hagi trigat sis anys en posar sobre la taula un Acord sobre mesures per fomentar l'ocupació juvenil. I ja em permetreu que sigui escèptic davant qualsevol possibilitat d'èxit que aquestes mesures puguin significar.
dijous, 26 de novembre del 2009
Campuzano. Patriotisme a peu de carrer
Aquest vespre l'amic Carles Campuzano presenta llibre. É suna llarga entrevista que li ha fet el periodista Pere Gendrau i que repassa com veu l'actualitat del país algú que ha estat a primera línia de la política des de ben jove i fins avui.
Ja m'he pogut llegir el llibre i us recomano que feu el mateix. Amb poques hores fareu un repàs per temes diversos que us ajudaran a tenir una visió profunda del qui fou Secretari General i President de la JNC. I que segueix sent, sens dubte, un patriota de cap a peus.
Si aquest vespre li voleu acompanyar, a quarts de vuit i en companyia d'un altre vilanoví - en Marc Álvaro- i de l'Artur Mas, en Carles fa la presentació a la Llibreria Catalonia de BCN.
Us poso algunes frases que han destacat del llibre.
S’ha de tenir en compte que el canvi demogràfic que va viure Catalunya la segona meitat del s.XX va canviar el país. I hi ha una part del món nacionalista que actua com si això no hagués passat.
Avui, la immensa majoria del país no està en una opció independentista.
Quin va ser el primer país catòlic del món que va legislar sobre parelles de fet, inclòs el reconeixement de les relacions entre homosexuals? (...) Hi ha persones de CDC que aquestes banderes no les agafa i, a la pràctica, ens les hem deixat prendre.
Que Tremosa s’hagi reincorporat ha estat una bona notícia. El que lamento és que això ha tingut un cost: hem perdut un excel•lent eurodiputat com l’Ignasi Guardans.
Zapatero va seduir més perquè era la contraposició a Aznar que no pas perquè ens convencés alhora de plantejar un altre suposat model d'Estat.
La gran jugada de Maragall és catalanitzar el PSC.
(Roca i Pujol) Tant l’un com l’altre combinaven el pragmatisme, el possibilisme i la visió global.
dimecres, 25 de novembre del 2009
dilluns, 23 de novembre del 2009
Govern, media, diners i persones
Bé! Si les postures queden fixades, no hi ha lloc a la confusió. Diuen que quan et tanquen una porta, sempre n’hi ha una altra per obrir oi? Doncs si Espanya ens tanca la porta als nassos, els catalans n’obrirem una altra.
Descartada la via estatutària, el nou full de ruta és clar: declarar la independència l’endemà? És una alternativa, sí. Però poc realista si esperem que en Montilla ho faci. Reeditar el peix al cove però en versió 2.0? També és una opció, però poc engrescadora, la veritat.
El què cal fer és fer pedagogia de la negativa d’Espanya a acollir-nos tal i com volem ser. Girar l’òptica del conflicte: deixar de buscar l’encaix de Catalunya a Espanya. I treballar per construir una majoria àmplia que opti per tenir un estat propi.
Cal construir una majoria que se sustenti en quatre potes: (1) un govern nacionalista fort que es fixi l’assoliment d’uns objectius concrets de país –concert, aeroport, etc.- i alhora generi consciència nacional; (2) la construcció d’un espai mediàtic favorable a la segregació; (3) la consolidació d’un espai empresarial i financer potent que recolzi el procés d’independència i (4) una majoria social que ho manifesti.
dimarts, 17 de novembre del 2009
Contenidors en crisi
dilluns, 16 de novembre del 2009
we've done it!
dijous, 12 de novembre del 2009
Marxem cap a Holanda!
dilluns, 9 de novembre del 2009
Ja som a Perpinyà!
Dissabte al matí a Perpinyà fèiem possible un fet històric per a la Joventut Nacionalista de Catalunya: la constitució d'un col·lectiu de la JNC a la Catalunya Nord. A les portes de la celebració del trentè aniversari, la nostra organització s'implanta territoralment allà on fa 350 anys els espanyols van regalar a França.
A la tarda participàvem a la manifestació per demanar la superació del Tractat dels Pirineus que van signar Felip IV i Lluís XIV l'any 1659 per posar fi a la Guerra dels Trenta anys.
Un centenar de militants d'arreu del país vam ser a Perpinyà on varem donar un missatge inequívoc: la flama no nomès segueix viva, sinó que creix! La nostra organització es fa més forta dia a dia. I alhora esdevenim més referent entre la gent jove del país.
dimecres, 4 de novembre del 2009
La JNC com a resposta!
dilluns, 2 de novembre del 2009
Sobre la consulta per la independència a VNG
dijous, 29 d’octubre del 2009
Ens veiem a Buenos Aires, Josep!
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Al costat dels treballadors, lluny dels corruptes
dijous, 22 d’octubre del 2009
És l'hora d'emprendre!
dissabte, 17 d’octubre del 2009
Aprendre d'Aachen
dimecres, 7 d’octubre del 2009
L'Ànima es pot veure...
Gairebé cada dia arribo a casa força tard i mentre em preparo alguna cosa per sopar abans de posar-me al llit, comparteixo aquesta estona en companyia d'un programa que m'ha causat molt bona sensació. L'Ànima, conduit pel Toni Puntí i la Bibiana Ballbé, al 33.
Puc mirar poc temps la TV. I haig de dir que és una de les poques sopreses positives que m'ha donat darrerament. Us el recomano i a tots dos els desitjo molta sort. Feu una bona feina per la cultura del país. Especialment valuosa ara que n'hi alguns que per interessos propis no tenen cap mena d'escrúpol en utilitzar-la per embrutar el contrincant.
dimarts, 29 de setembre del 2009
Debat de Política General - primer round
dilluns, 28 de setembre del 2009
Píndola de l'endemà, llei de l'abortament, eleccions alemanyes i portugueses i pujada d'impostos
dijous, 24 de setembre del 2009
Sobre la cimera del G20 a Pitsburg tot esperant la grua
dimarts, 22 de setembre del 2009
algú haurà de pagar la xiulada...
La delegació del govern espanyol a València ha comunicat al president de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Gerard Figueras, que se li obre expedient sancionador, amb una possible multa de fins a 60.000 euros, per haver forcejat amb la policia abans de l'última final de la Copa del Rei, a València.
Els fets van ocórrer just abans d'iniciar-se el partit entre el Barça i l'Athletic de Bilbao, quan un grup de membres de la JNC, branca juvenil de Convergència, es disposava a repartir entre els espectadors que anaven a accedir a l'estadi de Mestalla 5.000 cartells amb el lema "Catalonia is not Spain", que van ser requisats per la policia.
Més a El Singular Digital i a El Periódico
dijous, 17 de setembre del 2009
Acord per l'ocupació juvenil... ni 24 hores
Ahir a la tarda al Palau de la Generalitat se signava l'Acord per a l'Ocupació juvenil a Catalunya. Un acord que arriba sis anys tard. Que arriba ara perquè el Parlament va aprovar una moció de la JNC en que instava el Govern a fer-ho. I que arriba quan Cataunya és el país d'Europa amb més atur juvenil.
No han passat ni 24 hores de la signatura i la Consellera Mar Serna ha dit que admetria que l'acomiadament dels joves fós més barat que el de la resta de treballadors...
Quin govern és aquest? Quina solidesa és aquesta? Abaratir l'acomiadament de joves treballadors ajudarà a baixar les vergonyoses xifres d'atur juvenil a Catalunya?
Quina poca talla.
dimarts, 15 de setembre del 2009
Després d'Arenys
Diumenge a Arenys hi havia milers de persones. De procedències diferents, de nivells socials diferents. D'ideologia diferent. Però tots sota la il·lusió de poder fer un pas més cap l'horitzó comú de la independència. Tots ens vam respectar i vam deixaer a banda les diferències.
Qui vulgui entossudir-se en fer veure que Arenys no va existir, o que la participació fou baixa o a desacreditar-ho utilitzant els arguments que vulgui, que ho faci. Però allà ell.
dimecres, 9 de setembre del 2009
TOTS A LA MANI!
No us ho penseu ni una sola vegada! Fora la mandra, la indecisió, les ganes de jeure al sofà o de passar de tot! Fora tot això!
Ha arribat el gran dia. El país ens necessita a tots. I la millor manera de donar les gràcies als qui fa 300 anys van donar la vida per defensar la nostra llibertat, és amb una presència massiva en el seu record!
Perquè som heureus de Jordi Pujol. Perquè som hereus de Macià. Però perquè també, i sobretot, som hereus de Rafel Casanova i del General Moragues.
Perquè som tot just a l'inici del camí i si no el fem nosaltres ningú ens el farà!
Aquesta diada deixeu-ho clar: la nostra sentència és la independència!
10 de setembre
18:30h Ofrena a la tomba de Rafel Casanova a Sant Boi de Llobregat
21h Concentració a l'Arc de Triomf. Mani fins al Fossar de les Moreres
11 de setembre
9:30h Ofrena al monument de Rafel Casanova
Actes al territori
dimarts, 8 de setembre del 2009
Arriba la mani!
El dia 10 de setembre la JNC surt al carrer i això significa que els qui liderem la primera organització política juvenil del país hem d'estar a l'alçada en tot alló que oferim a la militància i al jovent per a commemorar que un 1714 el país es va tornar a aixecar per recuperar allò que és nostre.
De moment portem dies pencant de valent perquè tant l'ofrena a la tomba de Rafel Casanova a Sant Boi a la tarda com la mani des d'Arc de Triomf al Fossar al vespre estiguin a l'alçada del què s'espera de nosaltres.
Tots hi sou convidats!
dilluns, 7 de setembre del 2009
Olor de verema
Sortia de casa. Passava per la carretera de l'Arboç per anar a buscar l'autopista. He passat per davant de la cooperativa. He vist llavors la muntanya de pallofes de raïm, enfosquides ja pel pas dels dies. I un parell de tractors fent cua per abocar-hi alguns centenars de quilos de raïm.
De petit era un missatge inequívoc: quan la xemeneia de la cooperativa treia fum -fumava- l'estiu arribava a la seva fi. Començava amb la verema el cicle màgic de producció d'un líquid meravellòs que identifica uns pocs afortunats que vivim en zones -encara- vinícoles del país.
He decidit canviar de trajecte, passar per la carretera vella de Ribes i agafar l'autopista a Sitges, veient així com els barrets de palla amb el cap cot protegien les espatlles del sol del pagesos que, pacientment, anaven collint raïm.
Tot i que en queden poques, que boniques són les vinyes del Garraf.
divendres, 4 de setembre del 2009
El Sí d'Artur Mas al referèndum i la doble bara de medir dels socialistes
Tan sols un comentari al respecte. Parlar clar ajuda. I en un moment de cruïlla pel país com l'actual, és positiu deixar les postures clares a l'hora de dibuixar el camí de futur del nostre poble.
Avui l'Artur ha parlat clar. I això, dit per la persona que avui lidera Convergència i que liderarà el país en el futur, no és menor.
Però qui no parla clar és el partit socialista. Què significa aquesta doble bara de medir que impedeix consultes a unes entitats però no manifestacions feixistes a d'altres?
L'época del blanc i negre s'ha acabat. I la por a que el poble parli, però sobretot la por a no tallar les ales als qui duen el feixisme com estandard, diu molt poc a favor dels qui avui ocupen el poder. Que parlin clar, que el doble joc en qüestions de democràcia és menyspreable.
dijous, 3 de setembre del 2009
Estimular la ment
Arribat a migdia al despatx, després d'un matí de reunions interessants, he fet una ullada als mitjans: consulta d'Arenys endavant, mani Falange aplaçada una setmana; Iceta diu que aquest estiu els catalans hem fet el ridícul amb tanta mani; Puigcercós criticant els 420 euros de ZP que ell mateix ahir pactava; més confusió sobre la Grip A.
Tot plegat em produeix una sensació d'embafament, de més del mateix. Una sensació de que hi ha massa gent que no sap estar a l'alçada. Que poc estimulant. Quin país! Com diria un vell amic.
L'onada positiva que augurava diumenge el President Pujol en una entrevista a l'Avui és molt necessària! Necessària per posar allà on han de ser els mediocres. Necessària per generar il·lusió, esperança. I, sobretot, necessària per obrir un nou camí de futur pel país.
dimecres, 2 de setembre del 2009
La consulta d'Arenys
No és una notícia que em sorprengui - de fet el sorprenent hauria estat que l'advocacia de l'Estat no ho hagués fet abans. El que sí que resulta sorprenent és que siguin Ciutadans els qui hagin de fer la feina bruta a PP i PSOE per demanar que s'aturi aquesta consulta.
Em pregunto si l'Estat no hauria d'actuar amb la mateixa diligència a l'hora d'impedir la manifestació feixista que l'ultradreta espanyola ha convocat i que el Conseller Saura tan feliçment ha autroritzat.
És hora de fer-se grans. Si després de 30 anys de democràcia a l'Estat espanyol encara hi hi a gent que té por que el poble pugui parlar, és que alguna cosa trontolla.
Voler callar els vilatans d'Arenys és tant o més evidenciador de la por que té Espanya com ho fou el silenciament de la xiulada al Rei a Mestalla que a alguns ens intenten fer pagar ben car. L'any 2009 no hi ha ningú que pugui fer callar el poble. I encara menys cap tribunal.
Endavant amb la consulta gent d'Arenys!
dimarts, 1 de setembre del 2009
Un estiu per recordar...
Recordo ara els moments que guardarè a la memòria d' un estiu en el que he pogut visitar país. Trobar moments per contemplar el cel sense tenir la sensació de fer tard. Conèixer nous indrets amb identitat i persones fins ara desconeguts. Degustar meravelles que el sòl i el mar ens ofereixen en llocs màgics. Prendre el sol a la platja i jugar amb la canalla a la sorra vora l'aigua.
Recòrrer en bicicleta els bonics passejos marítims del Garraf i el Baix Penedès. Redescobrir íntimament Mallorca. Endinsar-me una mica més en l'Ebre, els seus ports i el seu Delta. Passar moments inoblidables amb la millor companyia, al costat d'una gran persona. Retrovar Prada de Conflent i les delícies culinàries de la Catalunya que un dia ens van prendre. Endinsar-me mar endins i veure els rajos del sol des de sota una aigua majestuosament blava. Enriquir l'oïda amb tons diferents d'una llengua mil·lenària.
Un estiu mediterrani. Un estiu que m'ha fet sentir afortunat.
Ara, som-hi. Que hi ha molta feina per fer, i moltes ganes de fer-la!
dimarts, 23 de juny del 2009
La Nit de Sant Joan
Fa una estona, mentre feia el badoc entre correu i correu al despatx, recordava quantes nits de Sant Joan especials hi ha hagut a les nostres vides. La il·lusió dels petards quan ets canalla, els primers petons vora el mar quan l'adolescència et truca a la porta. Guarnir la terrassa de casa amb banderoles i llumetes de colors. Les fogueres, la coca i el "xampany" que tantes vegades ens han fet que aquesta fós una nit especial.
Records que miro amb espurnes d'il·lusió, nostàlgia i desig als ulls. Moments que quan els vius no te n'adones, però que amb el temps esdevenen eterns com a petits regals que ens dóna la vida. Petits moments que gaudim com a catalans, com a mediterranis.
Aquesta nit tornarà a ser màgica. Una nit que confio sigui un parèntesi en aquesta atrafegava existència que ens engolleix a alguns. I aquesta nit, d'una manera nova, diferent, cadascú viurà moments que demà esdevindran refugis de felicitat.
Bona revetlla!
dimecres, 22 d’abril del 2009
DESEMMASCARAR MONTILLA!
Qui s’ho creu això? Com ens resoldrà el nostre valent i decidit president Montilla el finançament? En primer lloc, ja fa 9 mesos que s’està incomplint la llei: 9 mesos sense rebre uns diners que són nostres. Qui ens pagarà els 14 milions d’euros que cada dia deixem de rebre els catalans des de l’agost de 2008? Inclourà aquests diners l’acord entre govern català i espanyol?
I en segon lloc, què passarà si l’Estat segueix sense voler complir la llei i els diners que posa sobre la taula no són els que tocarien d’acord amb el que fixa l’Estatut? Eus aquí la mare dels ous.
El pretès cop d’efecte de l’il·lusionista Zapatero per tapar el fracàs rotund d’un govern incompetent pot –hauria de- significar el moment clau per al futur no només del govern català sinó del país sencer: a qui estimarà més Montilla, Catalunya o ZP? I els 25 diputats del PSOE escollits a Catalunya? I els dos ministres catalans del PSOE? Encara més, a qui estimaran més els diputats republicans?
El més calent és a l’aigüera. I ara ja no hi ha lloc per a les pròrrogues ni per al doble joc. O es compleix amb Catalunya o cadascú haurà de posar les cartes sobre la taula. Si es compleix la llei, res a dir. Però si no es compleix, qui sap si definitivament haurem d’emprendre un nou camí com a poble?
dijous, 26 de març del 2009
La necessitat de parlar!
Un Pla Bolonya que no ha estat prou ben explicat i pel qual es protesta quan ja està en marxa. Estudiants que no es queixen i no poden estudiar. Tancades i manifestacions que barregen estudiants, antisistema, antiBolonya, antiLECs i antitot. Una actuació dels Mossos d’Esquadra que enfronta socis de govern, aquest amb l’oposició i a membres d’un mateix Departament. Cessaments anunciats però no executats, professors que es tanquen a rectorats i recorreguts desitjats però no autoritzats. Consellers tristos perquè no s’entén la seva estima al cos i d’altres enfadats perquè se'ls estimen massa.
Què està passant? El caos s’està apoderant de nosaltres, potser?
Siguem positius! Aquesta situació ens està dient que hi ha coses que no funcionen. Que hi ha coses que no s’han fet prou bé i que per aquest camí no podem continuar. Doncs sapiguem-ho aprofitar, no?! No hi donem l’esquena, no fem com si res no estès passant. Ni tampoc prenguem decisions sense fonament!
Afortunadament som animals racionals! Tenim ús de la paraula, podem PARLAR! De què?
Parlar de Bolonya. Reconeixem que no l'hem explicat prou. Expliquem-la bé –i no només a través de la web ni a cop d’ocupació. Expliquem-la i decidim què ens agrada i què no i quines vies tenim per solucionar allò que no ens agrada.
Parlem de Mossos. De perquè actuen d’una manera o d’una altra i de quins superiors i protocols d’actuació els han fet actuar així. I establim qui i quin protocl d'actuació hauran d’escoltar a partir d'ara.
Parlem d’Interior. De qui i perquè no ha fet les coses prou bé i de quines mesures s’han d’adoptar.
Parlem de tancades i manifestacions! De qui es vol manifestar, on i perquè. I garantim la llibertat de tothom.
Parlar del què ens passa hauria de ser natural. Parlar, buscar solucions i aplicar-les. I els joves n’hauríem de ser els pioners d’això! De parlar sense pors, sense apriorismes i estant disposats a assumir els reptes i les solucions d'aquest diàleg.
divendres, 6 de març del 2009
Cobdícia. Valors.
A banda de la crisi, hi afegeixo altres aplicacions. Cobdícia és el que probablement farà que socialistes i populars espanyols s’uneixin per a fer fora a Juan José Ibarretxe de la Lehendakaritza. Cobdícia és el que va fer que socialistes espanyols i nacionalistes gallecs fessin fora al PP del Govern gallec. Cobdícia és el què va portar socialistes, post-comunistes i republicans a impedir que l’Artur Mas estigui avui portant les regnes del nostre país.
Per contra –i per poc atractiu que sigui- alguns tenim l’obligació de predicar una altra manera de fer les coses. De predicar des del convenciment que tot i ser joves -sí!-, la nostra actuació –política, personal, professional- s’ha de basar en valors com l’ètica, l’esforç, la previsió, l’autoexigència, la solidesa, la correcció. L’autenticitat. Prioritzar el bé comú, el sentit d’organització i la responsabilitat.
L’important és tenir clar que el preu d’actuar amb cobdícia i no per convicció i valors és alt. I que més tard o més d’hora, el moment de pagar la factura arriba. Mal ens pesi pels nostres companys del Bloque, ha arribat a Galícia. Arribarà també a Catalunya.
divendres, 13 de febrer del 2009
Montilla: paga el que deus als joves catalans
Més de sis mesos de crisi econòmica i financera. 1 de cada 4 joves catalans que busca feina no en té ni en troba. 62% de joves catalans amb feines precàries i menys de 1.000 euros al mes. 43% de joves catalans amb contractes temporals. 16.000 milions d’euros de dèficit fiscal. Sis mesos sense disposar de 5.000 milions d’euros que es desprenen del model de finançament establert a l’Estatut.
Si José Montilla i el seu govern fessin complir la llei i complissin els seus propis compromisos, avui, amb tan sols 2.000 dels 5.000 milions d’euros anuals que ens atorga el nou sistema de finançament fixat a l’Estatut, 100.000 joves catalans podrien rebre una beca salari de 6.000 euros l’any per estudiar a la universitat. Avui, 230.000 estudiants catalans podrien utilitzar gratuïtament el metro, les rodalies, el bus i el ferrocarril. Avui 25.000 joves emprenedors podrien rebre 18.000 euros l’any per a la seva petita i mitjana empresa. Avui 150.000 joves catalans podrien rebre 500 euros al mes per a poder pagar el lloguer o la hipoteca. I això és només un exemple.
L’únic acord possible és el compliment de la llei. El compliment de la llei vol dir poder econòmic i poder polític. Poder econòmic i polític vol dir major capacitat per fer front a la crisi.
divendres, 23 de gener del 2009
El dret a hipotecar una generació sencera
Totes les generacions són hereves del seu temps. Cadascuna té les seves dificultats i reptes a superar. I de la seva actuació en depèn poder-ne sortir amb un major o menor èxit. Malgrat les diferències i les peculiaritats de cada generació, totes, fins avui, han tingut un objectiu i una conseqüència comuna: treballar per deixar un món millor, un país millor, una societat millor, a la generació següent.