dilluns, 29 de març del 2010

Constitucional?


Canviem d'estació i, com cada tres mesos si fa o no fa, algú decideix que ens torna a distreure amb la sentència de l'Estatut.

Avui és el torn dels diaris espanyols, alertant de la constitucionalitat de l'Estatut amb la interpretació de tan sols 20 articles i algun cop de tisora fet finament.

Quina habilitat que té el socialisme per fer passar gat per llebre: alertar a través de la brunette de la consitucionalitat del text justificant-ho amb un lleuger maquillatge!

Hi hagi sentència a mitjan abril o no, i ens en toquin quinze, vint o vint-i-cinc, cal no perdre memòria i tenir la resposta a punt.

Fa pocs dies ho recordava la nova presidenta d'Òmnium: la resposta ciutadana s'està cuinant. Des de la política, ho recordava en Mas a l'acte de Parlament de Catalunya: per respecte al poble i a les generacions que pugen, no permetrem que se'ns toqui ni una coma.

Alerta que quan ell llop truca a la porta, encara que dugui pell de xai i se n'hagi anat altres vegades, cal estar amatens que aquest cop no ens queixali.

dimecres, 24 de març del 2010

Una lliçó de vida!


Aquest matí mentre esmorzava a casa un bol de cereals sentia l'entrevista als matins que en Cuní ha fet al cardiòleg Valentí Fuster. Un catlà establert als US que és referència mundial en el món de la cardiologia.

Presentava el seu nou llibre "monstres súpersans" en el qual ensenya als pares a alimentar els seus fills - tipologia de menjar, horaris, la importància de menjar en famíla.

De tot plegat em quedo amb una reflexió: malgrat la societat ens indueixi a un determinat ritme de vida, tenim al nostre abast la capacitat de no deixar-nos absorvir per aquest huracà i decidir per nosaltres mateixos què fer amb la nostra vida. Tansols depèn de la nostra voluntat.

Us recomano que recupereu l'entrevista a la web d'els matins. Tota una lliçó de vida!

dimecres, 17 de març del 2010

El paper de l'educació


Tot i que està tenint un seguiment baix, avui els sindicats del món educatiu tornen a estar en vaga. Aquest matí en Cuní recordava que és la quarta vaga que ha de suportar el Conseller Ernest Maragall des que és el responsable de les polítiques educatives a Catalunya.

L'educació d'un país és el reflex de la societat que l'integra. És el pilar fonamental sobre el que es constitueixen els ciutadans que, al llarg de la seva vida, construiran la societat de la qual en formin part.

Ara que de fa més d'un any la crisi ocupa la gran majoria d'actualitat, cal no desvincular la situació econòmica de l'educació. En funció del coneixement, del grau de formació i dels valors que les persones absorvim en la primera etapa de la nostra vida, actuarem després en tots els àmbits: família, parella, feina, societat, temps lliure.

Més enllà del debat estèril que alguns són incapaços de superar entre ensenyament públic, privat, horaris i subvecions, caldria fer un pas endavant en entendre el paper determinant de l'educació a casa nostra. Posar en valor la necessitat d'esforçar-se per aconseguir resultats, a més de molts altres valors, haurien de marcar el rumb de les polítiques d'educació si no volem repetir els errors que ens han portat on som avui.

dijous, 11 de març del 2010

L'economia del Penedès l'endemà de la crisi


Ahir assistia a la jornada que la Fundació ProPenedès organitzava al castell de Castellet sobre el futur econòmic de les nostres comarques. El doctor Josep Oliver va fer una diagnosi enriquidora de les causes i les conseqüències de la crisi a nivell mundial i europeu, i va anar baixant fins a l'escala catalana i penedesenca.

De les possibles sortides que va donar per encarar la recuperació, em quedo amb dos titulars:

- no podem pensar que la construcció tornarà a tenir el paper que ha dingut durant els darrers deu anys

- hem de guanyar en competitivitat i productivitat a partir de reduir costos, incloent la moderació salarial dels treballadors públics si és necessari.

En ple debat sobre la necessitat d'un acord ampli entre institucions, patronal i sindicats per donar el tomb a la situació econòmica actual, aquestes dues consideracions semblen de total sentit comú. Ho semblen, però no puc evitar preguntar-me com és que quelcom que sembla tan obvi, especialment la reflexió sobre la construcció, és el contrari del què impulsa el govern socialista.

Sort que, com sempre en aquest país, la gent té la capacitat per tirar endavant magrat la incompetència dels qui circusmtancialment ocupen llocs de comandament.

dimarts, 9 de març del 2010

Quan el govern torna a no estar a l'alçada


Portem dos dies enganxats: a la carretera, al tren, a casa, a la feina; a la ràdio, TV, webs, twitter, facebook. Dos dies pendents de què està passant, de què cal fer, de quin és l'estat de les carreteres i del cel. Dos dies engoixats per amics i companys que sabem estan atrapats al cotxe en algun punt del país. I engoixats pels companys regidors que tenen feina a treure neu i donar aixopluc a veïns habituals i veïns accidentals.

Portem dos dies veient, inicialment incrèduls i després avorrits, les mateixes cares. Un atre cop en Saura, en Boada i Interior. Sequera, 80 km/h, carregues contra els anti Bolonya, focs d'Horta de Sant Joan. I ara la nevada. I en Montilla, com sempre, mig amagat.

En contra de la reacció exemplar que han tingut centenars d'alcaldes de tots colors, i centenars de voluntaris i ciutadans anònims ajudant sens parar i informant a l'instant via 2.0, el Govern de la Generalitat ha tornat a actuar tard i malament. Tant costa donar la talla? Tant difícil és estar a l'alçada?

Quan hàgim tornat a la normalitat, alguns s'haurien de qüestionar seriosament la seva capacitat per seguir gestionant res. La imatge d'aquests dies ha estat de tot, menys de gent seriosa.

Malgrat tot, no m'he volgut estar de posar la imatge íntima i insòlita que ha recollit el company Carles Castro d'un margalló nevat a Canyelles, el Garraf.