dimarts, 29 de setembre del 2009

Debat de Política General - primer round


Aquesta tarda ha començat el debat de política general al Parlament. He seguit bona part de la intervenció de Montilla. Els seus assessors li han escrit un discurs previsible: obra de govern feta i desmentir el desànim del país. Crítica constant a CiU i lloança de la fòrmula tripartit.


El president d'un país no pot centrar la seva intervenció en un debat de política general en un llistat d'obres encetades i un elogi de la iniciativa privada. Menys encara quan es tracta d'un govern intervencionista d'esquerres. Ell no hi té res a veure amb la solidesa de la societat civil catalana.


On és l'ambició de fer un discurs brillant que ompli d'esperança la gent d'aquest país? On és el líder que busca encapçalar una sortida de la cruïlla actual amb una majoria al darrera? On està la il·lusió d'un país per assolir el somni de la llibertat?


Tot plegat m'ha semblat un deja vu del qual s'hauria pogut escriure la crònica sense haver sentit la intervenció. Ara el repte és de l'Artur Mas. Demà té l'oportunitat de demostrar que té la talla d'un líder necessari que conduirà el país cap a u nou rumb. Hi estarem amatents!


dilluns, 28 de setembre del 2009

Píndola de l'endemà, llei de l'abortament, eleccions alemanyes i portugueses i pujada d'impostos


Comencem una setmana políticament interessant! Avui hi ha sobre la taula diverses qüestions que marcaran l'agenda política dels propers mesos, i que miraré d'estar-hi al cas des del bloc.


Com sempre, la crisi i la pujada d'impostos de Zapatero. Una pujada d'impostos que perjudicarà directament el consum de les classes mitjanes i treballadores mentre Europa va en direcció oposada. Pel mig, la píndola de l'endemà sense recepta i la tramitació de la llei sobre l'abortament a les Corts. I el debat de política general al Parlament, el darrer de la legislatura.


A nivell internacional, les mesures proposades pel G20 a Pittsburg, la victòria de Merkel i l'espectacular pujada dels liberals alemanys, i la victòria dels socialistes a Portugal.


A la imatge, vista aèria de la ikurriña gegant que ahir feia el PNB com a demostració de força davant la pinça PP-PSOE en el marc de l'Alderdi eguna 09. Un anys més la JNC hi hem estat i agraeixo l'hospitalitat als companys de les EGI. Sempre és dur començar un dilluns després de l'Alderdi...


dijous, 24 de setembre del 2009

Sobre la cimera del G20 a Pitsburg tot esperant la grua


Avui faig un post en circumstàncies diferents. El cotxe ha dit prou mentre recorríem un dia més l'AP7 i com que la grua encara trigarà aprofito el temps mentre l'espero.


Aquest matí estava a la tertúlia d'Onda Cero que es fa en desconnexió pel Penedès i el Garraf. Parlàvem amb un dels històrics del Partit Socialista a VNG sobre la cimera del G20, sobre la crisi i la pujada d'jimpostos "als rics" de Zapatero.


He quedat una mica sorprès quan el contertulià ha dit que l'únic que seria positiu de la Cimera de Pittsburg seria que els caps d'Estat s'atrevissin a qüestionar el sistema del lliure mercat establert i cerquessin alguna alternativa. He quedat sorprés que el 2009 algú encara cregui que les economies planificades poden ser una alternativa al model actual...


Afortunadament crec que a la cimera del G20, a banda de veure com Zapatero fa el ridícul mostrant la seva incompetència en política internacional, no es qüestionarà el retorn a models soviètics. Personalemtn m'agradaria que els US i Europa marquessin un nou horoitzó que ajudi l'economia mundial a reiniciar-se amb força, permetent als països menys desenvolupats un salt endavant per eradicar fam i probresa.

dimarts, 22 de setembre del 2009

algú haurà de pagar la xiulada...



La delegació del govern espanyol a València ha comunicat al president de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Gerard Figueras, que se li obre expedient sancionador, amb una possible multa de fins a 60.000 euros, per haver forcejat amb la policia abans de l'última final de la Copa del Rei, a València.

Els fets van ocórrer just abans d'iniciar-se el partit entre el Barça i l'Athletic de Bilbao, quan un grup de membres de la JNC, branca juvenil de Convergència, es disposava a repartir entre els espectadors que anaven a accedir a l'estadi de Mestalla 5.000 cartells amb el lema "Catalonia is not Spain", que van ser requisats per la policia.

Més a El Singular Digital i a El Periódico

dijous, 17 de setembre del 2009

Acord per l'ocupació juvenil... ni 24 hores


No han passat ni 24 hores i el Govern ja canvia d'opinió.

Ahir a la tarda al Palau de la Generalitat se signava l'Acord per a l'Ocupació juvenil a Catalunya. Un acord que arriba sis anys tard. Que arriba ara perquè el Parlament va aprovar una moció de la JNC en que instava el Govern a fer-ho. I que arriba quan Cataunya és el país d'Europa amb més atur juvenil.

No han passat ni 24 hores de la signatura i la Consellera Mar Serna ha dit que admetria que l'acomiadament dels joves fós més barat que el de la resta de treballadors...

Quin govern és aquest? Quina solidesa és aquesta? Abaratir l'acomiadament de joves treballadors ajudarà a baixar les vergonyoses xifres d'atur juvenil a Catalunya?

Quina poca talla.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Després d'Arenys


Els que vam ser diumenge a Arenys de Munt, sabem una cosa: hi ha quelcom que bull al país.I no es tracta de quatre arreplegats.

Diumenge a Arenys hi havia milers de persones. De procedències diferents, de nivells socials diferents. D'ideologia diferent. Però tots sota la il·lusió de poder fer un pas més cap l'horitzó comú de la independència. Tots ens vam respectar i vam deixaer a banda les diferències.

Qui vulgui entossudir-se en fer veure que Arenys no va existir, o que la participació fou baixa o a desacreditar-ho utilitzant els arguments que vulgui, que ho faci. Però allà ell.

dimecres, 9 de setembre del 2009

TOTS A LA MANI!


El gran dia s'acosta! Com deia ahir, després de setmanes intenses de feina, ara és l'hora de fer realitat un esforç de molta gent i recursos!

No us ho penseu ni una sola vegada! Fora la mandra, la indecisió, les ganes de jeure al sofà o de passar de tot! Fora tot això!

Ha arribat el gran dia. El país ens necessita a tots. I la millor manera de donar les gràcies als qui fa 300 anys van donar la vida per defensar la nostra llibertat, és amb una presència massiva en el seu record!

Perquè som heureus de Jordi Pujol. Perquè som hereus de Macià. Però perquè també, i sobretot, som hereus de Rafel Casanova i del General Moragues.

Perquè som tot just a l'inici del camí i si no el fem nosaltres ningú ens el farà!

Aquesta diada deixeu-ho clar: la nostra sentència és la independència!

10 de setembre

18:30h Ofrena a la tomba de Rafel Casanova a Sant Boi de Llobregat

21h Concentració a l'Arc de Triomf. Mani fins al Fossar de les Moreres

11 de setembre

9:30h Ofrena al monument de Rafel Casanova

Actes al territori

dimarts, 8 de setembre del 2009

Arriba la mani!


Aquesta és una setmana de nervis! Per la JNC la Diada implica un seguit de conceptes que a mesura que s'acosta el dia 10 de setembre prenen protagonisme: mobilització, trucades, correus, manifestos, militants, simpatitzants, jubilats, quadrar horaris, tenir a punt ofrenes, preparar centenars d'estelades, de torxes, preparar parlaments i, sobretot, molts nervis!

El dia 10 de setembre la JNC surt al carrer i això significa que els qui liderem la primera organització política juvenil del país hem d'estar a l'alçada en tot alló que oferim a la militància i al jovent per a commemorar que un 1714 el país es va tornar a aixecar per recuperar allò que és nostre.

De moment portem dies pencant de valent perquè tant l'ofrena a la tomba de Rafel Casanova a Sant Boi a la tarda com la mani des d'Arc de Triomf al Fossar al vespre estiguin a l'alçada del què s'espera de nosaltres.

Tots hi sou convidats!

dilluns, 7 de setembre del 2009

Olor de verema

Avui tinc ganes de fer un parèntesi. Després d'haver estat aquest matí al CEN del partit i de portar ja unes hores a la JNC treballant en l'organització de la marxa de torxes del dia 10 a la nit i donant resposta a les agressions d'Espanya a la consulta d'Arenys, vull destinar cinc minuts a quelcom que aquest matí he recordat camí a BCN.

Sortia de casa. Passava per la carretera de l'Arboç per anar a buscar l'autopista. He passat per davant de la cooperativa. He vist llavors la muntanya de pallofes de raïm, enfosquides ja pel pas dels dies. I un parell de tractors fent cua per abocar-hi alguns centenars de quilos de raïm.

De petit era un missatge inequívoc: quan la xemeneia de la cooperativa treia fum -fumava- l'estiu arribava a la seva fi. Començava amb la verema el cicle màgic de producció d'un líquid meravellòs que identifica uns pocs afortunats que vivim en zones -encara- vinícoles del país.

He decidit canviar de trajecte, passar per la carretera vella de Ribes i agafar l'autopista a Sitges, veient així com els barrets de palla amb el cap cot protegien les espatlles del sol del pagesos que, pacientment, anaven collint raïm.

Tot i que en queden poques, que boniques són les vinyes del Garraf.

divendres, 4 de setembre del 2009

El Sí d'Artur Mas al referèndum i la doble bara de medir dels socialistes

Rebombori internauta perquè aquest matí l'Artur ha dit que votaria "SÍ" al referèndum d'Arenys del dia 13. Bé! Per alguns això no ens representa cap sorpresa. Però sembla que d'altres s'escandalitzen!

Tan sols un comentari al respecte. Parlar clar ajuda. I en un moment de cruïlla pel país com l'actual, és positiu deixar les postures clares a l'hora de dibuixar el camí de futur del nostre poble.
Avui l'Artur ha parlat clar. I això, dit per la persona que avui lidera Convergència i que liderarà el país en el futur, no és menor.

Però qui no parla clar és el partit socialista. Què significa aquesta doble bara de medir que impedeix consultes a unes entitats però no manifestacions feixistes a d'altres?

L'época del blanc i negre s'ha acabat. I la por a que el poble parli, però sobretot la por a no tallar les ales als qui duen el feixisme com estandard, diu molt poc a favor dels qui avui ocupen el poder. Que parlin clar, que el doble joc en qüestions de democràcia és menyspreable.

dijous, 3 de setembre del 2009

Estimular la ment

Ahir a la nit sortia tard de la reunió amb militants de la JNC de Sarrià Sant Gervasi. Vam estar parlant més de dues hores sobre la situació econòmica actual, sobre el sentit de la Diada Nacional d'Enguany i també de la Consulta d'Arenys.

Arribat a migdia al despatx, després d'un matí de reunions interessants, he fet una ullada als mitjans: consulta d'Arenys endavant, mani Falange aplaçada una setmana; Iceta diu que aquest estiu els catalans hem fet el ridícul amb tanta mani; Puigcercós criticant els 420 euros de ZP que ell mateix ahir pactava; més confusió sobre la Grip A.

Tot plegat em produeix una sensació d'embafament, de més del mateix. Una sensació de que hi ha massa gent que no sap estar a l'alçada. Que poc estimulant. Quin país! Com diria un vell amic.

L'onada positiva que augurava diumenge el President Pujol en una entrevista a l'Avui és molt necessària! Necessària per posar allà on han de ser els mediocres. Necessària per generar il·lusió, esperança. I, sobretot, necessària per obrir un nou camí de futur pel país.

dimecres, 2 de setembre del 2009

La consulta d'Arenys

Fa una estona ha aparegut als mitjans que l'Estat espanyol intentarà impedir la consulta d'Arenys de Munt prevista sobre l'autodeterminació de Catalunya.

No és una notícia que em sorprengui - de fet el sorprenent hauria estat que l'advocacia de l'Estat no ho hagués fet abans. El que sí que resulta sorprenent és que siguin Ciutadans els qui hagin de fer la feina bruta a PP i PSOE per demanar que s'aturi aquesta consulta.

Em pregunto si l'Estat no hauria d'actuar amb la mateixa diligència a l'hora d'impedir la manifestació feixista que l'ultradreta espanyola ha convocat i que el Conseller Saura tan feliçment ha autroritzat.

És hora de fer-se grans. Si després de 30 anys de democràcia a l'Estat espanyol encara hi hi a gent que té por que el poble pugui parlar, és que alguna cosa trontolla.

Voler callar els vilatans d'Arenys és tant o més evidenciador de la por que té Espanya com ho fou el silenciament de la xiulada al Rei a Mestalla que a alguns ens intenten fer pagar ben car. L'any 2009 no hi ha ningú que pugui fer callar el poble. I encara menys cap tribunal.

Endavant amb la consulta gent d'Arenys!

dimarts, 1 de setembre del 2009

Un estiu per recordar...

Tot just ahir em reincoporava a la feina. Ha estat un estiu curt però amb la sensació que s'ha fet llarg. Un estiu profitós i que realment ha servit per carregar piles.

Recordo ara els moments que guardarè a la memòria d' un estiu en el que he pogut visitar país. Trobar moments per contemplar el cel sense tenir la sensació de fer tard. Conèixer nous indrets amb identitat i persones fins ara desconeguts. Degustar meravelles que el sòl i el mar ens ofereixen en llocs màgics. Prendre el sol a la platja i jugar amb la canalla a la sorra vora l'aigua.

Recòrrer en bicicleta els bonics passejos marítims del Garraf i el Baix Penedès. Redescobrir íntimament Mallorca. Endinsar-me una mica més en l'Ebre, els seus ports i el seu Delta. Passar moments inoblidables amb la millor companyia, al costat d'una gran persona. Retrovar Prada de Conflent i les delícies culinàries de la Catalunya que un dia ens van prendre. Endinsar-me mar endins i veure els rajos del sol des de sota una aigua majestuosament blava. Enriquir l'oïda amb tons diferents d'una llengua mil·lenària.

Un estiu mediterrani. Un estiu que m'ha fet sentir afortunat.

Ara, som-hi. Que hi ha molta feina per fer, i moltes ganes de fer-la!