divendres, 23 de gener del 2009

El dret a hipotecar una generació sencera

A voltes es diu de la gent jove, sobretot de la d’avui, que som persones poc compromeses, que només pensem en nosaltres mateixos, amb moltes ganes de passar-ho bé i poques ganes de treballar. Que vivim en la societat de l’abundància i que no som conscients del valor de les coses. Que som egoistes i que només busquem el benefici individual immediat. A voltes, es diu.

A voltes, però, la gent jove d’aquest país som gent que estudiem, gent que treballem, que ens impliquem en les entitats dels nostres pobles i ciutats, que ajudem a casa a tirar endavant. Som gent que volem transformar la societat d’un temps i forma en què ens toca viure. Gent que volem tirar endavant i que, per més dificultats que tinguem, tossuts, ho fem amb uns escassos mil euros al mes, amb feines volàtils i hipotecats fins més enllà de la nostra jubilació –això si és que algun dia la tenim-. A voltes, la gent jove del país som així.


Totes les generacions són hereves del seu temps. Cadascuna té les seves dificultats i reptes a superar. I de la seva actuació en depèn poder-ne sortir amb un major o menor èxit. Malgrat les diferències i les peculiaritats de cada generació, totes, fins avui, han tingut un objectiu i una conseqüència comuna: treballar per deixar un món millor, un país millor, una societat millor, a la generació següent.

La generació dels anys 80, els qui avui, circumstancialment, tenim el privilegi de ser catalogats de joves, tenim un missatge molt clar per a la generació que ens precedeix: no volem ser una generació hipotecada. No volem un país hipotecat. I si avui tenim el privilegi de ser joves, alguns de nosaltres també ens creiem amb el deure de demanar als qui ens precedeixen que no ometin la responsabilitat de treballar, sobretot, per les generacions que els succeiran.

En deu anys Catalunya ha passat de sis a més de set milions d’habitants. Catalunya té més persones que l’han escollit per a viure-hi i veure-hi créixer els seus fills, les generacions futures de catalanes i catalans. Per dignitat i per responsabilitat, els qui avui ens governen han d’estar a l’alçada: els catalans d’avui, però sobretot els de demà, necessitem un finançament just. El necessitem per seguir sent. I per seguir sent un país referent, capdavanter, de màxima qualitat en el seu estat del benestar. Un país excel·lent, un país a imitar, un país a somiar. I no un país que segueixi i que en vulgui imitar a d’altres.

La història jutjarà als homes i les dones de cada generació per la seva capacitat d’actuar amb vocació de servei i amb responsabilitat col·lectiva. La generació dels que avui som joves demanem els qui ens governen que siguin valents, que siguin responsables i que no ens hipotequin. La nostra generació també tenim dret a un futur millor.