dimarts, 29 de desembre de 2009

Sobre la Vegueria Penedès


A pocs dies per acomiadar el 2009, la llei que haurà de regular la nova organització territorial de Catalunya en vegueries torna a obrir debat.

El nom de cada vegueria; quantes vegueries; qui tindrà la capitalitat en cada cas; què passarà amb els consells comarcals i les diputacions. Són preguntes que el Govern de la Generalitat ha tingut més de sis anys per resoldre i que ara, a corre cuita, amb el 5 de gener com a data fixada pel conseller Ausàs, tornen a fer alçar la veu del territori.

És evident que el país ha iniciat un camí difícilment evitable cap a la seva nova organització en vegueries. I també ho és que aquest transcendent canvi s'ha de fer amb la màxima difusió a la ciutadania que és per simplificar i en cap cas per sobreposar.

Des de Vilanova, des del Penedès, tenim molt clar què volem ser. I el què no. I qui pretengui no fer cas al poble, als ciutadans que hem parlat a través de centenars de mocions i adhesions, no és conscient de les conseqüències a les que s'enfronta.

Sí a la vegueria Penedès!

dimecres, 16 de desembre de 2009

Escoltar la vida


Fa poca estona que he arribat de Sant Cugat. Un antic militant de la JNC ha perdut un fill. De només sis anys. Al Monestir ha rebut l'últim adéu. En companyia de molta, moltíssma gent.

Mentre arribàvem al Monestir no acabava de ser conscient de tot plegat. Com a president entenia que la meva presència testimonial però representativa hi era obligada. Un cop dins l'església, hi he trobat el sentit. L'esclat de sentiments i emocions ha estat inesborrable.

No coneixia al petit Bernat. Però les boniques paraules que li han dedicat els qui se l'estimaven m'han permès d'imaginar-me'l per uns instants. Un infant ple d'amor, d'energia i que regalava petonts i somriures sens parar.

Davant meu hi tenia persones que han estat companys del seu pare i que avui hi han volgut ser. Un fil roig els uneix. Possiblement el mateix que a mi. I avui els ha dut a er pinya.

Sovint ens capfiquem per problemes minúsculs que ens semblen insalvables. Tan sols la mort no té remei. La resta, absolutament tot, té solució. I d'això ens n'oblidem massa vegades.

Que la pèrdua de'n Bernat ens serveixi per reflexionar. I entendre que fer feliç als demès és el millor regal que podrem fer al llarg de la nostra vida.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Prendre nota del 13D


Després de dies intensos dec campanya, 162 municipis de Catalunya han dit , volem un estat propi.

Les reaccions han estat previsibles: Osona decideix vs. la Coordinadora Nacional, els diaris espanyols menystenint la participació i la premsa internacional lloant la fita històrica.

Considero que el més important ara és: no frustrar els 200.000 catalans que van anar a votar. Saber canalitzar bé aquesta fita.

Això significa que propostes precipitades de referèndums a BCN o iniciatives parlamentàries per convocar un referèndum nacional a l'abril s'han de prendre exclusivament com a bromes de mal gust.

Sapiguem ser dignes del què representem. Els catalanistes que diumenge vam votar portem al darrera la història d'un país que suma mñes de mil anys. I no ens precipitem pensant que en sis mesos aconseguirem alló que no hem aconseguit en 300 anys.

El dia 13 és històric per sí mateix. I obre un camí clar. Però no vulguem fer drecera, no fós cas que ens trobem en un cul-de-sac.

La generació de gent jove actual molt provablement serem els qui gestionarem un referèndum nacional vinculant. No vulguem pujar els graons de quatre en quatre, i fem, per una vegada, bé les coses.

La independència avui és possible. Sapiguem aconseguir-la.

dimecres, 2 de desembre de 2009

empresaris per un Estat propi


Ahir assistia a la presentació de la "nòmina catalana" que duia a terme el Cercle Català de Negocis al casal cultural anadlús de Sant Cugat del Vallès.

En un auditori d'un centenar d'empresaris, al llarg d'una ora vanm rebre un seguit de xifres que justificaven la necessitat que CAtalunya esdevingui un nou Estat de la UE en termes empresarials.

Va ser una bona presentació i amb una justificació acadèmica acreditada.

Celebro que una nova entitat segueixi el camí iniciat per FemCat. Tenir el recolzament de la classe empresarial, econòmica i financera del país és imprescindible si algun dia voler tenir el nostre propi Estat.

No serà fàcil. Però benvinguts i bona feina!

dilluns, 30 de novembre de 2009

Per molts anys amics!


Aquest cap de setmana una delegació de la JNC assistíem al Congrés del Bloc Jove Nacionalista Valencià a Alboraia. Els amics del Bloc Jove han celebrat aquest congrés sota el lema de "País futur", i en el marc del desè aniversari de l'organització.

Tots aquests anys la JNC i el Bloc Jove hem fet camí plegats. Nomès en el darrer any hem compartit escoles de formació, hem anat junts a les eleccions europees i hem dut a terme una acció pionera en activisme a Mestalla durant la copa del rei. Dissabte ho recordàvem també amb la bona comapnyia de les EGI i d'amics del JEN PSM.

Un camí, però, que es remunta des dels inicis de la creació del Bloc i que des de la JNC desitgem que vagi molt més enllà. Sempre des del respecte i amb la ma estesa a ajudar-vos amb tot el que puguem.

Com deien l'Enric Morera i en Fran Ferri, nou líder del Bloc Jove, a la cloenda del congrès, al país Valencià hi ha lloc per a l'"espai taronja", per una altra manera de fer política i per una força que treballi des del territori pel territori.

Gràcies per compartir el camí amb nosaltres i per molts anys!

divendres, 27 de novembre de 2009

STOP joves a l'atur!


D'aquí a pocs dies entrarem al desembre i podrem comprovar si les previsions sobre atur juvenil que feien l'IESE i ADDECO es compliran o no: si arribarem al 37,2% d'atur juvenil a Catalunya.

Segons IESE, la taxa de desocupació juvenil a Catalunya ha estat la que més s'ha incrementat del conjunt de l'Estat en el darrer any, amb un augment de 19,7 puunts percentuals, duplicant així la de l'any passat i situant-se al 36,4%.

Aquesta esgarrifosa xifra situa als joves catalans com els campions europeus en atur juvenil. D'això se n'ha fet ressó el partit holandès D66. Ells busquen solucions a una xifra d'atur juvenil que els preocupa tot i que no supera el 8%. I s'han fixat en nosaltres, no nomès perquè gaireé 4 de cada deu joves catalans no teballin, sinó per la inacció dels governs espanyol i català.

A tot això cal afegir-hi la poc optimista reflexió de l'OCDE quan parla del "risc de la generació perduda" basant-se no nomès en l'elevat atur juvenil, sinó incloent-hi també els "NEET"(No in education, employment or training) per referir-se al concepte que al Regne Unit fa referència a una important bossa de joves que ni treballen, ni estudien ni busquen feina.

Llàstima que el Govern de la Generalitat hagi trigat sis anys en posar sobre la taula un Acord sobre mesures per fomentar l'ocupació juvenil. I ja em permetreu que sigui escèptic davant qualsevol possibilitat d'èxit que aquestes mesures puguin significar.

dijous, 26 de novembre de 2009

Campuzano. Patriotisme a peu de carrer


Aquest vespre l'amic Carles Campuzano presenta llibre. É suna llarga entrevista que li ha fet el periodista Pere Gendrau i que repassa com veu l'actualitat del país algú que ha estat a primera línia de la política des de ben jove i fins avui.

Ja m'he pogut llegir el llibre i us recomano que feu el mateix. Amb poques hores fareu un repàs per temes diversos que us ajudaran a tenir una visió profunda del qui fou Secretari General i President de la JNC. I que segueix sent, sens dubte, un patriota de cap a peus.

Si aquest vespre li voleu acompanyar, a quarts de vuit i en companyia d'un altre vilanoví - en Marc Álvaro- i de l'Artur Mas, en Carles fa la presentació a la Llibreria Catalonia de BCN.

Us poso algunes frases que han destacat del llibre.

S’ha de tenir en compte que el canvi demogràfic que va viure Catalunya la segona meitat del s.XX va canviar el país. I hi ha una part del món nacionalista que actua com si això no hagués passat.


Avui, la immensa majoria del país no està en una opció independentista.

Quin va ser el primer país catòlic del món que va legislar sobre parelles de fet, inclòs el reconeixement de les relacions entre homosexuals? (...) Hi ha persones de CDC que aquestes banderes no les agafa i, a la pràctica, ens les hem deixat prendre.


Que Tremosa s’hagi reincorporat ha estat una bona notícia. El que lamento és que això ha tingut un cost: hem perdut un excel•lent eurodiputat com l’Ignasi Guardans.


Zapatero va seduir més perquè era la contraposició a Aznar que no pas perquè ens convencés alhora de plantejar un altre suposat model d'Estat.

La gran jugada de Maragall és catalanitzar el PSC.

(Roca i Pujol) Tant l’un com l’altre combinaven el pragmatisme, el possibilisme i la visió global.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Govern, media, diners i persones


La sentència sobre l’Estatut torna a l’agenda política. Sembla que en els propers dies PSOE i PP ens diran per boca del Tribunal Constitucional que Espanya no ens vol tal i com nosaltres ens sentim. I sembla que serà castració física en tota regla més que no pas química.

Bé! Si les postures queden fixades, no hi ha lloc a la confusió. Diuen que quan et tanquen una porta, sempre n’hi ha una altra per obrir oi? Doncs si Espanya ens tanca la porta als nassos, els catalans n’obrirem una altra.

Descartada la via estatutària, el nou full de ruta és clar: declarar la independència l’endemà? És una alternativa, sí. Però poc realista si esperem que en Montilla ho faci. Reeditar el peix al cove però en versió 2.0? També és una opció, però poc engrescadora, la veritat.

El què cal fer és fer pedagogia de la negativa d’Espanya a acollir-nos tal i com volem ser. Girar l’òptica del conflicte: deixar de buscar l’encaix de Catalunya a Espanya. I treballar per construir una majoria àmplia que opti per tenir un estat propi.

Cal construir una majoria que se sustenti en quatre potes: (1) un govern nacionalista fort que es fixi l’assoliment d’uns objectius concrets de país –concert, aeroport, etc.- i alhora generi consciència nacional; (2) la construcció d’un espai mediàtic favorable a la segregació; (3) la consolidació d’un espai empresarial i financer potent que recolzi el procés d’independència i (4) una majoria social que ho manifesti.

dimarts, 17 de novembre de 2009

Contenidors en crisi


Ahir llegia a l'edició de novembre de la revista Capital un article sobre la situació que atravessa el trànsit marítim de contenidors a nivell mundial.


En destaco dues xifres. La primera: fa un any circulaven 80 vaixels diaris pel Canal de Suez. Avui tansols 30. La segona: El 60% dels contenidors que viatgen ens els vaixells d'Europa cap a Àsia ho fan buits, i els embussos en ports com els de Los Àngeles, Singapur o Shangai han desaparegut.


La crisi que afecta el segment del transport marítim no ha aparegut diàriament als TN's. Però és de proporcions més profondes de les que afecta el sector de l'automòbil.


Ramon Tremosa apunta el trànsit marítim i la logística que s'en deriva com un dels principals eixos que han de liderar el futur econòmic de Catalunya. Cal que estiguem amatents a com avança aquesta situació i que ens plantegem la necessitat real d'invertir en les infrastructures auxiliars que genera.


El lideratge dels governs no nomès s'ha d'exercir en aquelles qüestoins més visibles per als ciutadans. També cal exercir-lo amb apostes estratègiques en sectors que a mitjà i llarg termini significaran riquesa per al nostre país.


dilluns, 16 de novembre de 2009

we've done it!


Comencem setmana amb un nou objectiu assolit dins la motxilla de la JNC. Dissabte a darrera hora del vespre en Jordi Villanueva era escollit vicepresident d'Iflry a La Haia. Era la culminació d'un procès que ha comportat setmanes de participació en seminaris i esdeveniments internacionals, d'aportacions positives, de debat, de traçar aliances, de fer lobby, de fer valer el pes de la JNC en política internacional en els darrers anys a través de LYMEC.


I després de la feina, el resultat: hem guanyat!


Aquesta és una responsabilitat que multiplica la projecció de la JNC i amplifica el nostre altaveu per explicar al món que els catalans estem immersos en un procès d'alliberament nacional. La vicepresidència d'Iflry ens permet també aprendre i contribuir en el disseny i aplicació de respostes als problemes dels joves d'arreu del món. Des d'un punt de vista de la llibertat de les persones i de la radicalitat democràtica.


A molts no els agradarà que els joves compromesos i independentistes arribem a assolir quotes de representativitat en organitzacions de prestigi internacional. Aquest no és el nostre problema. Treballarem de valent per saber aprofitar aquesta oportunitat.


Ara, a treballar per assolir un nou repte. Aquesta setmana a fer pinya perquè en Marc Guerrero esdevingui vicepresident de l'ELDR. I a la primavera parlarem de LYMEC.


dijous, 12 de novembre de 2009

Marxem cap a Holanda!


Aquest cap de setmana se celebra a la ciutat holandesa de La Haia l'Assemblea General d'IFLRY.


La Federació Internacional de Joves Liberals és una organització internacional que aplega organitzacions polítiques juvenils liberals d'arreu del món. La JNC fa més de deu anys que en som membres de ple dret, al costat d'altres organitzacions com YDA, les joventuts del Partit Demòcrata nordamericà, o arganitzacions liberals d'Àsia.


Una àmplia delegació de la JNC hi anem a fer pinya: presentem el nostre responsable de política internacional per a vicepresident d'aquesta organització. Una vicepresidència que ens permetria tenir una influència important a l'hora de transmetre el nostre missatge de construcció nacional de Catalunya al món.


Portem mesos de feina per aconseguir guanyar aquesta elecció. Dissabte sabrem si l'esforç que molts han estat fent es veu recompensat. Ja us ho explicarem!

dilluns, 9 de novembre de 2009

Ja som a Perpinyà!


Faig aquest post després d'un cap de setmana que m'ha generat una bona dosi d'energia positiva!

Dissabte al matí a Perpinyà fèiem possible un fet històric per a la Joventut Nacionalista de Catalunya: la constitució d'un col·lectiu de la JNC a la Catalunya Nord. A les portes de la celebració del trentè aniversari, la nostra organització s'implanta territoralment allà on fa 350 anys els espanyols van regalar a França.

A la tarda participàvem a la manifestació per demanar la superació del Tractat dels Pirineus que van signar Felip IV i Lluís XIV l'any 1659 per posar fi a la Guerra dels Trenta anys.

Un centenar de militants d'arreu del país vam ser a Perpinyà on varem donar un missatge inequívoc: la flama no nomès segueix viva, sinó que creix! La nostra organització es fa més forta dia a dia. I alhora esdevenim més referent entre la gent jove del país.

Perquè som generadors d'il·lusió aconseguirem fer realitat tots els somnis que ens proposem!

dimecres, 4 de novembre de 2009

La JNC com a resposta!


Ahir al vespre conversava durant un parell d'hores amb els militants de la JNC de l'Esquerra de l'Eixample. Estaven preocupats per tot el clima enrarit que des de fa setmanes es viu al país arrel dels casos Millet i Pretòria.


Després de parlar-ne una bona estona, ells mateixos proposaven solucions. Contra els corruptes, però també contra els jutges-espectacle que no tenen cap remordiment a l'hora de defenstrar la imatge pública de persones a qui encara no s'ha jutjat.


Pensar en positiu. No es quedaven de braços plegats. Sinó que planetjaven com fer una autèntica regeneració democràtica que trenqui amb una manera de fer que no va amb nosaltres.


Militants molt joves, cares noves, amb la il·lusió d'aconseguir canviar tot això. La mateixa energia que em transmetien divendres els militants d'Osona o dissabte els del Baix Ebre.


Nomès nosaltres, per generació, som els qui podem canviar les coses efectivament. L'energia, les ganes de treballar, la il·lusió i la capacitat de somniar que tenen els militants de la JNC és la millor resposta!

dilluns, 2 de novembre de 2009

Sobre la consulta per la independència a VNG


Ahir sortíem del Ple de l'Ajuntament amb l'eufòria dels membres de la Plataforma VNG Decideix perquè la majoria de regidors -excepte PP i PSC- vàrem donar suport a la consulta per la independència a la ciutat.


M'afegeixo a la felicitació pel fet que d'aquí a unes setmanes els vilanovins que vulguin podran expressar lliurement la seva voluntat.


Però adverteixo: això no és tan senzill com posar una urna a la plaça de la vila i esperar a que la gent vingui a votar. No ho és. I així m'ho advertia divendres en una reunió de la JNC l'Alfons López Tena a Vic, on s'ha instal·lat per coordinar les consultes a la comarca d'Osona.


Cal un esforç de mobilització importantíssim: des de l'organització per aconseguir un llindar mínim de participació; des dels partits per demanar el vot en un sentit o en un altre. I sobretot cal un esforç per donar credibilitat al procés i al resultat.


Per tant, felicitem-nos però ara tota la feina està per fer. El dia 13 a la nit ho valorarem.

dijous, 29 d’octubre de 2009

Ens veiem a Buenos Aires, Josep!


Ahir en Josep Lluís Vidal feia pública la seva renúncia com a regidor de VNG. Ho feia després de 18 anys a l'ajuntament i amb molta feina i servei a l'esquena.


En Josep ha estat moltes coses per mi. Un amic; el "jefe" de la meva mare; un "tiet"; un company de grup; un president comarcal. El Josep ha estat algú al qui demanar-li consell per tot. Mai ha tingut una mala paraula, una mala cara.


Sempre un somriure, un to optimista, una sortida positiva a qualsevol problema, per més gran que fós. Mai res li feia mandra.


Molta sort en aquesta nova etapa que comences. Com tu mateix has dit, te la mereixes! I gràcies per haver-nos donat sempre el millor de tu. Sempre ho duré dins el cor. Enmig de tanta tempesta, el Josep és el viu reflex de la cara positiva i fresca de la política entesa com el servei als altres. Gràcies per tot!


A, i ens veiem a Buenos Aires!

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Al costat dels treballadors, lluny dels corruptes

Ahir a la tarda era present a la concentració que un miler de persones feien al davant de l'Ajuntament de Tortosa en contra del tancament de la planta de Lear a Roquetes. Centenars de veus demanaven feina i recriminaven la no-actuació del Govern de la Generalitat, que des de feia 6 anys era coneixedor del risc de tancament de la planta.

Aquest matí, encara xocat per la unitat d'un poble que reclama faena i es veu impotent pels centenars de drames personals que suposarà aquest tancament, anava rebent per sms i mail l'última hora de les detencions de Garzón a Catalunya per corrupció.

Quina sensació més extranya! Se m'ha remogut l'estòmac, suposo que tip de tantes setmanes amb la porqueria de Millet i Gürtel a tort i a dret.
I quina ràbia. Fa anys que vaig decidir entrar en política per treballar pel país. I fa mesos que no paro de fer quilómetres per generar il·lusió. Per transmetre a centenars de joves del país el convenciment que treballar per canviar les coses val la pena.

A tots els qui embruten el bon nom de la política i tiren per terra la feina il·lusionadora que molts fem cada dia, no els puc dir altra cosa que espero se sentin avergonyits pel flac favor que fan al país. Els hauria de caure la cara de vergonya. Especialment quan hi ha gent que no pot pagar la hipoteca al cap del mes d'una llar que han comprat honradament.
Afortunadament alguns no desistirem. No ens faran perdre les ganes de fer realitat els nostres somnis. I de treballar perquè la generació de gent jove que pugem impulsem una veritable regeneració democràtica.






dijous, 22 d’octubre de 2009

És l'hora d'emprendre!


Avui han comparegut a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya els líders de la Jove Cambra Internacional Catalunya. Ens han exposat que d'aquí a uns mesos Tarragona acollirà la Conferència Europea amb milers de joves emprenedors aprenent i debatent a Catalunya.


Els valors d'emprendre, de no parar la ma, de tenir idees i treballar per tirar-les endavant que transmet la Jove Cambra i que en molt bona part comparteix la JNC són valors que cal fomentar entre els joves del país.


El tomb a la crisi actual l'hem de donar els joves. I no el donarem esperant a rebre sense fer res a canvi. Tenir l'esperit d'emprendre, de liderar, d'arriscar-se, d'autoexigir-se i de treballar. L'esperit de fer-ho bé i de voler ser referent ha de ser l'esperit majoritari dels joves del país.


Felicitats per la bona feina que feu i per donar-nos l'oportunitat de donar a conèixer Catalunya al món durant la vostra Conferència Europea 2011.

dissabte, 17 d’octubre de 2009

Aprendre d'Aachen

Des de dijous que sóc al LYMEC Young Leaders Meeting a Aachen, Alemanya. Una trobada de presidents d'organitzacions polítiques juvenils liberals d'arreu d'Europa. Durant tres dies parlem sobre recerca, coneixement i universitat.


En el programa d'ahir vam conèixer l'EUA (European Universities Assiciation), com funcionarà l'European Ressearch Center i tot el projecte que en 10 anys es desenvoluparà a la Universitat d'Aachen.


Dues coses a destacar. La primera: en dues de les quatre lectures va sortir el nom de l'Andreu Mas-Colell. I la segona: l'aposta per la R+D+I és real en alguns països.


Ahir vam conèixer el projecte de creació d'un clúster de coneixement internacional que en deu anys es posarà en marxa a Aachen. Fins al 2018 s'invertiran 2 bilions d'Euros per generar un nou campus universitari, un nou centre de recerca i espais per a que les empreses s'hi instal·lin al costat. Nomès un 20% dels recursos són públics i procedents del Govern regional. La resta és inversió privada.


Impresisonant. Aixó és tenir les coses clares i encarar el futur amb garanties.

dimecres, 7 d’octubre de 2009

L'Ànima es pot veure...


Després de dies atrafegat, torno a fer un breu post. Ja fa un mes que he représ el curs i la veritat és que tinc una agenda que treu fum.


Gairebé cada dia arribo a casa força tard i mentre em preparo alguna cosa per sopar abans de posar-me al llit, comparteixo aquesta estona en companyia d'un programa que m'ha causat molt bona sensació. L'Ànima, conduit pel Toni Puntí i la Bibiana Ballbé, al 33.


Puc mirar poc temps la TV. I haig de dir que és una de les poques sopreses positives que m'ha donat darrerament. Us el recomano i a tots dos els desitjo molta sort. Feu una bona feina per la cultura del país. Especialment valuosa ara que n'hi alguns que per interessos propis no tenen cap mena d'escrúpol en utilitzar-la per embrutar el contrincant.

Marxo cap a Perpinyà.

dimarts, 29 de setembre de 2009

Debat de Política General - primer round


Aquesta tarda ha començat el debat de política general al Parlament. He seguit bona part de la intervenció de Montilla. Els seus assessors li han escrit un discurs previsible: obra de govern feta i desmentir el desànim del país. Crítica constant a CiU i lloança de la fòrmula tripartit.


El president d'un país no pot centrar la seva intervenció en un debat de política general en un llistat d'obres encetades i un elogi de la iniciativa privada. Menys encara quan es tracta d'un govern intervencionista d'esquerres. Ell no hi té res a veure amb la solidesa de la societat civil catalana.


On és l'ambició de fer un discurs brillant que ompli d'esperança la gent d'aquest país? On és el líder que busca encapçalar una sortida de la cruïlla actual amb una majoria al darrera? On està la il·lusió d'un país per assolir el somni de la llibertat?


Tot plegat m'ha semblat un deja vu del qual s'hauria pogut escriure la crònica sense haver sentit la intervenció. Ara el repte és de l'Artur Mas. Demà té l'oportunitat de demostrar que té la talla d'un líder necessari que conduirà el país cap a u nou rumb. Hi estarem amatents!


dilluns, 28 de setembre de 2009

Píndola de l'endemà, llei de l'abortament, eleccions alemanyes i portugueses i pujada d'impostos


Comencem una setmana políticament interessant! Avui hi ha sobre la taula diverses qüestions que marcaran l'agenda política dels propers mesos, i que miraré d'estar-hi al cas des del bloc.


Com sempre, la crisi i la pujada d'impostos de Zapatero. Una pujada d'impostos que perjudicarà directament el consum de les classes mitjanes i treballadores mentre Europa va en direcció oposada. Pel mig, la píndola de l'endemà sense recepta i la tramitació de la llei sobre l'abortament a les Corts. I el debat de política general al Parlament, el darrer de la legislatura.


A nivell internacional, les mesures proposades pel G20 a Pittsburg, la victòria de Merkel i l'espectacular pujada dels liberals alemanys, i la victòria dels socialistes a Portugal.


A la imatge, vista aèria de la ikurriña gegant que ahir feia el PNB com a demostració de força davant la pinça PP-PSOE en el marc de l'Alderdi eguna 09. Un anys més la JNC hi hem estat i agraeixo l'hospitalitat als companys de les EGI. Sempre és dur començar un dilluns després de l'Alderdi...


dijous, 24 de setembre de 2009

Sobre la cimera del G20 a Pitsburg tot esperant la grua


Avui faig un post en circumstàncies diferents. El cotxe ha dit prou mentre recorríem un dia més l'AP7 i com que la grua encara trigarà aprofito el temps mentre l'espero.


Aquest matí estava a la tertúlia d'Onda Cero que es fa en desconnexió pel Penedès i el Garraf. Parlàvem amb un dels històrics del Partit Socialista a VNG sobre la cimera del G20, sobre la crisi i la pujada d'jimpostos "als rics" de Zapatero.


He quedat una mica sorprès quan el contertulià ha dit que l'únic que seria positiu de la Cimera de Pittsburg seria que els caps d'Estat s'atrevissin a qüestionar el sistema del lliure mercat establert i cerquessin alguna alternativa. He quedat sorprés que el 2009 algú encara cregui que les economies planificades poden ser una alternativa al model actual...


Afortunadament crec que a la cimera del G20, a banda de veure com Zapatero fa el ridícul mostrant la seva incompetència en política internacional, no es qüestionarà el retorn a models soviètics. Personalemtn m'agradaria que els US i Europa marquessin un nou horoitzó que ajudi l'economia mundial a reiniciar-se amb força, permetent als països menys desenvolupats un salt endavant per eradicar fam i probresa.

dimarts, 22 de setembre de 2009

algú haurà de pagar la xiulada...



La delegació del govern espanyol a València ha comunicat al president de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Gerard Figueras, que se li obre expedient sancionador, amb una possible multa de fins a 60.000 euros, per haver forcejat amb la policia abans de l'última final de la Copa del Rei, a València.

Els fets van ocórrer just abans d'iniciar-se el partit entre el Barça i l'Athletic de Bilbao, quan un grup de membres de la JNC, branca juvenil de Convergència, es disposava a repartir entre els espectadors que anaven a accedir a l'estadi de Mestalla 5.000 cartells amb el lema "Catalonia is not Spain", que van ser requisats per la policia.

Més a El Singular Digital i a El Periódico

dijous, 17 de setembre de 2009

Acord per l'ocupació juvenil... ni 24 hores


No han passat ni 24 hores i el Govern ja canvia d'opinió.

Ahir a la tarda al Palau de la Generalitat se signava l'Acord per a l'Ocupació juvenil a Catalunya. Un acord que arriba sis anys tard. Que arriba ara perquè el Parlament va aprovar una moció de la JNC en que instava el Govern a fer-ho. I que arriba quan Cataunya és el país d'Europa amb més atur juvenil.

No han passat ni 24 hores de la signatura i la Consellera Mar Serna ha dit que admetria que l'acomiadament dels joves fós més barat que el de la resta de treballadors...

Quin govern és aquest? Quina solidesa és aquesta? Abaratir l'acomiadament de joves treballadors ajudarà a baixar les vergonyoses xifres d'atur juvenil a Catalunya?

Quina poca talla.

dimarts, 15 de setembre de 2009

Després d'Arenys


Els que vam ser diumenge a Arenys de Munt, sabem una cosa: hi ha quelcom que bull al país.I no es tracta de quatre arreplegats.

Diumenge a Arenys hi havia milers de persones. De procedències diferents, de nivells socials diferents. D'ideologia diferent. Però tots sota la il·lusió de poder fer un pas més cap l'horitzó comú de la independència. Tots ens vam respectar i vam deixaer a banda les diferències.

Qui vulgui entossudir-se en fer veure que Arenys no va existir, o que la participació fou baixa o a desacreditar-ho utilitzant els arguments que vulgui, que ho faci. Però allà ell.

dimecres, 9 de setembre de 2009

TOTS A LA MANI!


El gran dia s'acosta! Com deia ahir, després de setmanes intenses de feina, ara és l'hora de fer realitat un esforç de molta gent i recursos!

No us ho penseu ni una sola vegada! Fora la mandra, la indecisió, les ganes de jeure al sofà o de passar de tot! Fora tot això!

Ha arribat el gran dia. El país ens necessita a tots. I la millor manera de donar les gràcies als qui fa 300 anys van donar la vida per defensar la nostra llibertat, és amb una presència massiva en el seu record!

Perquè som heureus de Jordi Pujol. Perquè som hereus de Macià. Però perquè també, i sobretot, som hereus de Rafel Casanova i del General Moragues.

Perquè som tot just a l'inici del camí i si no el fem nosaltres ningú ens el farà!

Aquesta diada deixeu-ho clar: la nostra sentència és la independència!

10 de setembre

18:30h Ofrena a la tomba de Rafel Casanova a Sant Boi de Llobregat

21h Concentració a l'Arc de Triomf. Mani fins al Fossar de les Moreres

11 de setembre

9:30h Ofrena al monument de Rafel Casanova

Actes al territori

dimarts, 8 de setembre de 2009

Arriba la mani!


Aquesta és una setmana de nervis! Per la JNC la Diada implica un seguit de conceptes que a mesura que s'acosta el dia 10 de setembre prenen protagonisme: mobilització, trucades, correus, manifestos, militants, simpatitzants, jubilats, quadrar horaris, tenir a punt ofrenes, preparar centenars d'estelades, de torxes, preparar parlaments i, sobretot, molts nervis!

El dia 10 de setembre la JNC surt al carrer i això significa que els qui liderem la primera organització política juvenil del país hem d'estar a l'alçada en tot alló que oferim a la militància i al jovent per a commemorar que un 1714 el país es va tornar a aixecar per recuperar allò que és nostre.

De moment portem dies pencant de valent perquè tant l'ofrena a la tomba de Rafel Casanova a Sant Boi a la tarda com la mani des d'Arc de Triomf al Fossar al vespre estiguin a l'alçada del què s'espera de nosaltres.

Tots hi sou convidats!

dilluns, 7 de setembre de 2009

Olor de verema

Avui tinc ganes de fer un parèntesi. Després d'haver estat aquest matí al CEN del partit i de portar ja unes hores a la JNC treballant en l'organització de la marxa de torxes del dia 10 a la nit i donant resposta a les agressions d'Espanya a la consulta d'Arenys, vull destinar cinc minuts a quelcom que aquest matí he recordat camí a BCN.

Sortia de casa. Passava per la carretera de l'Arboç per anar a buscar l'autopista. He passat per davant de la cooperativa. He vist llavors la muntanya de pallofes de raïm, enfosquides ja pel pas dels dies. I un parell de tractors fent cua per abocar-hi alguns centenars de quilos de raïm.

De petit era un missatge inequívoc: quan la xemeneia de la cooperativa treia fum -fumava- l'estiu arribava a la seva fi. Començava amb la verema el cicle màgic de producció d'un líquid meravellòs que identifica uns pocs afortunats que vivim en zones -encara- vinícoles del país.

He decidit canviar de trajecte, passar per la carretera vella de Ribes i agafar l'autopista a Sitges, veient així com els barrets de palla amb el cap cot protegien les espatlles del sol del pagesos que, pacientment, anaven collint raïm.

Tot i que en queden poques, que boniques són les vinyes del Garraf.

divendres, 4 de setembre de 2009

El Sí d'Artur Mas al referèndum i la doble bara de medir dels socialistes

Rebombori internauta perquè aquest matí l'Artur ha dit que votaria "SÍ" al referèndum d'Arenys del dia 13. Bé! Per alguns això no ens representa cap sorpresa. Però sembla que d'altres s'escandalitzen!

Tan sols un comentari al respecte. Parlar clar ajuda. I en un moment de cruïlla pel país com l'actual, és positiu deixar les postures clares a l'hora de dibuixar el camí de futur del nostre poble.
Avui l'Artur ha parlat clar. I això, dit per la persona que avui lidera Convergència i que liderarà el país en el futur, no és menor.

Però qui no parla clar és el partit socialista. Què significa aquesta doble bara de medir que impedeix consultes a unes entitats però no manifestacions feixistes a d'altres?

L'época del blanc i negre s'ha acabat. I la por a que el poble parli, però sobretot la por a no tallar les ales als qui duen el feixisme com estandard, diu molt poc a favor dels qui avui ocupen el poder. Que parlin clar, que el doble joc en qüestions de democràcia és menyspreable.

dijous, 3 de setembre de 2009

Estimular la ment

Ahir a la nit sortia tard de la reunió amb militants de la JNC de Sarrià Sant Gervasi. Vam estar parlant més de dues hores sobre la situació econòmica actual, sobre el sentit de la Diada Nacional d'Enguany i també de la Consulta d'Arenys.

Arribat a migdia al despatx, després d'un matí de reunions interessants, he fet una ullada als mitjans: consulta d'Arenys endavant, mani Falange aplaçada una setmana; Iceta diu que aquest estiu els catalans hem fet el ridícul amb tanta mani; Puigcercós criticant els 420 euros de ZP que ell mateix ahir pactava; més confusió sobre la Grip A.

Tot plegat em produeix una sensació d'embafament, de més del mateix. Una sensació de que hi ha massa gent que no sap estar a l'alçada. Que poc estimulant. Quin país! Com diria un vell amic.

L'onada positiva que augurava diumenge el President Pujol en una entrevista a l'Avui és molt necessària! Necessària per posar allà on han de ser els mediocres. Necessària per generar il·lusió, esperança. I, sobretot, necessària per obrir un nou camí de futur pel país.

dimecres, 2 de setembre de 2009

La consulta d'Arenys

Fa una estona ha aparegut als mitjans que l'Estat espanyol intentarà impedir la consulta d'Arenys de Munt prevista sobre l'autodeterminació de Catalunya.

No és una notícia que em sorprengui - de fet el sorprenent hauria estat que l'advocacia de l'Estat no ho hagués fet abans. El que sí que resulta sorprenent és que siguin Ciutadans els qui hagin de fer la feina bruta a PP i PSOE per demanar que s'aturi aquesta consulta.

Em pregunto si l'Estat no hauria d'actuar amb la mateixa diligència a l'hora d'impedir la manifestació feixista que l'ultradreta espanyola ha convocat i que el Conseller Saura tan feliçment ha autroritzat.

És hora de fer-se grans. Si després de 30 anys de democràcia a l'Estat espanyol encara hi hi a gent que té por que el poble pugui parlar, és que alguna cosa trontolla.

Voler callar els vilatans d'Arenys és tant o més evidenciador de la por que té Espanya com ho fou el silenciament de la xiulada al Rei a Mestalla que a alguns ens intenten fer pagar ben car. L'any 2009 no hi ha ningú que pugui fer callar el poble. I encara menys cap tribunal.

Endavant amb la consulta gent d'Arenys!

dimarts, 1 de setembre de 2009

Un estiu per recordar...

Tot just ahir em reincoporava a la feina. Ha estat un estiu curt però amb la sensació que s'ha fet llarg. Un estiu profitós i que realment ha servit per carregar piles.

Recordo ara els moments que guardarè a la memòria d' un estiu en el que he pogut visitar país. Trobar moments per contemplar el cel sense tenir la sensació de fer tard. Conèixer nous indrets amb identitat i persones fins ara desconeguts. Degustar meravelles que el sòl i el mar ens ofereixen en llocs màgics. Prendre el sol a la platja i jugar amb la canalla a la sorra vora l'aigua.

Recòrrer en bicicleta els bonics passejos marítims del Garraf i el Baix Penedès. Redescobrir íntimament Mallorca. Endinsar-me una mica més en l'Ebre, els seus ports i el seu Delta. Passar moments inoblidables amb la millor companyia, al costat d'una gran persona. Retrovar Prada de Conflent i les delícies culinàries de la Catalunya que un dia ens van prendre. Endinsar-me mar endins i veure els rajos del sol des de sota una aigua majestuosament blava. Enriquir l'oïda amb tons diferents d'una llengua mil·lenària.

Un estiu mediterrani. Un estiu que m'ha fet sentir afortunat.

Ara, som-hi. Que hi ha molta feina per fer, i moltes ganes de fer-la!

dimarts, 23 de juny de 2009

La Nit de Sant Joan

Aquest matí m'he afanyat per anar a comprar una coca de llardons abans de marxar a BCN.

Fa una estona, mentre feia el badoc entre correu i correu al despatx, recordava quantes nits de Sant Joan especials hi ha hagut a les nostres vides. La il·lusió dels petards quan ets canalla, els primers petons vora el mar quan l'adolescència et truca a la porta. Guarnir la terrassa de casa amb banderoles i llumetes de colors. Les fogueres, la coca i el "xampany" que tantes vegades ens han fet que aquesta fós una nit especial.

Records que miro amb espurnes d'il·lusió, nostàlgia i desig als ulls. Moments que quan els vius no te n'adones, però que amb el temps esdevenen eterns com a petits regals que ens dóna la vida. Petits moments que gaudim com a catalans, com a mediterranis.

Aquesta nit tornarà a ser màgica. Una nit que confio sigui un parèntesi en aquesta atrafegava existència que ens engolleix a alguns. I aquesta nit, d'una manera nova, diferent, cadascú viurà moments que demà esdevindran refugis de felicitat.

Bona revetlla!

dimecres, 22 d’abril de 2009

DESEMMASCARAR MONTILLA!

Ha arribat l’hora. Remodelació del Govern Zapatero i suposat impuls per desencallar el finançament. Eufòria col·lectiva entre la brunette socialista! Ara sí, ara va de debò! En Chaves i la Salgado ens resoldran el finançament!

Qui s’ho creu això? Com ens resoldrà el nostre valent i decidit president Montilla el finançament? En primer lloc, ja fa 9 mesos que s’està incomplint la llei: 9 mesos sense rebre uns diners que són nostres. Qui ens pagarà els 14 milions d’euros que cada dia deixem de rebre els catalans des de l’agost de 2008? Inclourà aquests diners l’acord entre govern català i espanyol?

I en segon lloc, què passarà si l’Estat segueix sense voler complir la llei i els diners que posa sobre la taula no són els que tocarien d’acord amb el que fixa l’Estatut? Eus aquí la mare dels ous.

El pretès cop d’efecte de l’il·lusionista Zapatero per tapar el fracàs rotund d’un govern incompetent pot –hauria de- significar el moment clau per al futur no només del govern català sinó del país sencer: a qui estimarà més Montilla, Catalunya o ZP? I els 25 diputats del PSOE escollits a Catalunya? I els dos ministres catalans del PSOE? Encara més, a qui estimaran més els diputats republicans?

El més calent és a l’aigüera. I ara ja no hi ha lloc per a les pròrrogues ni per al doble joc. O es compleix amb Catalunya o cadascú haurà de posar les cartes sobre la taula. Si es compleix la llei, res a dir. Però si no es compleix, qui sap si definitivament haurem d’emprendre un nou camí com a poble?

dijous, 26 de març de 2009

La necessitat de parlar!

Fa una setmana que diaris, informatius, carrers, rectorats i tertúlies en van plens! Bolonya, joves, estudiants, manifestacions, govern, periodistes i policia són els protagonistes en primera plana arreu del país. Tot i que d’una manera poc afortunada, han aflorat als mitjans de comunicació diversos debats que fins i tot han passat per sobre de la reiterada crisi econòmica.

Un Pla Bolonya que no ha estat prou ben explicat i pel qual es protesta quan ja està en marxa. Estudiants que no es queixen i no poden estudiar. Tancades i manifestacions que barregen estudiants, antisistema, antiBolonya, antiLECs i antitot. Una actuació dels Mossos d’Esquadra que enfronta socis de govern, aquest amb l’oposició i a membres d’un mateix Departament. Cessaments anunciats però no executats, professors que es tanquen a rectorats i recorreguts desitjats però no autoritzats. Consellers tristos perquè no s’entén la seva estima al cos i d’altres enfadats perquè se'ls estimen massa.

Què està passant? El caos s’està apoderant de nosaltres, potser?

Siguem positius! Aquesta situació ens està dient que hi ha coses que no funcionen. Que hi ha coses que no s’han fet prou bé i que per aquest camí no podem continuar. Doncs sapiguem-ho aprofitar, no?! No hi donem l’esquena, no fem com si res no estès passant. Ni tampoc prenguem decisions sense fonament!

Afortunadament som animals racionals! Tenim ús de la paraula, podem PARLAR! De què?

Parlar de Bolonya. Reconeixem que no l'hem explicat prou. Expliquem-la bé –i no només a través de la web ni a cop d’ocupació. Expliquem-la i decidim què ens agrada i què no i quines vies tenim per solucionar allò que no ens agrada.

Parlem de Mossos. De perquè actuen d’una manera o d’una altra i de quins superiors i protocols d’actuació els han fet actuar així. I establim qui i quin protocl d'actuació hauran d’escoltar a partir d'ara.

Parlem d’Interior. De qui i perquè no ha fet les coses prou bé i de quines mesures s’han d’adoptar.

Parlem de tancades i manifestacions! De qui es vol manifestar, on i perquè. I garantim la llibertat de tothom.

Parlar del què ens passa hauria de ser natural. Parlar, buscar solucions i aplicar-les. I els joves n’hauríem de ser els pioners d’això! De parlar sense pors, sense apriorismes i estant disposats a assumir els reptes i les solucions d'aquest diàleg.

divendres, 6 de març de 2009

Cobdícia. Valors.

Utilitzo dues paraules que apareixen al darrer editorial del President Pujol. Dues paraules que són útils per a descriure què està passant al país i al món. Útils per a comprendre estats d’ànim i útils per afrontar el futur.
Cobdícia: cobejança de riqueses. Desig viu o il•lícit de posseir alguna cosa o alguna persona. Jordi Pujol fa servir la paraula cobdícia per a descriure què ens ha portat a la situació de crisi que avui patim, relacionant-la amb ostentació, aparença, pretensió, egoisme, fragilitat, pressa.

A banda de la crisi, hi afegeixo altres aplicacions. Cobdícia és el que probablement farà que socialistes i populars espanyols s’uneixin per a fer fora a Juan José Ibarretxe de la Lehendakaritza. Cobdícia és el que va fer que socialistes espanyols i nacionalistes gallecs fessin fora al PP del Govern gallec. Cobdícia és el què va portar socialistes, post-comunistes i republicans a impedir que l’Artur Mas estigui avui portant les regnes del nostre país.
Valors: conjunt de qualitats que fan que una persona o cosa sigui apreciada, estimada, valorada.
Per contra –i per poc atractiu que sigui- alguns tenim l’obligació de predicar una altra manera de fer les coses. De predicar des del convenciment que tot i ser joves -sí!-, la nostra actuació –política, personal, professional- s’ha de basar en valors com l’ètica, l’esforç, la previsió, l’autoexigència, la solidesa, la correcció. L’autenticitat. Prioritzar el bé comú, el sentit d’organització i la responsabilitat.
Això no significa que no puguem cometre errors. És clar que en cometem! I és treballant que se’n cometen! Però si els errors no són fruit de la cobdícia, tothom té dret a ser advertit i a corregir-los. Tothom té dret i es mereix una segona oportunitat.

L’important és tenir clar que el preu d’actuar amb cobdícia i no per convicció i valors és alt. I que més tard o més d’hora, el moment de pagar la factura arriba. Mal ens pesi pels nostres companys del Bloque, ha arribat a Galícia. Arribarà també a Catalunya.

divendres, 13 de febrer de 2009

Montilla: paga el que deus als joves catalans



Sis mesos d’incompliment de la Llei més important del país. Sis mesos de menyspreu i desobediència de la voluntat d’un poble expressada a les urnes. Sis mesos de mofa a un país sencer. Sis mesos de submissió del Govern català als interessos del socialisme espanyol. Sis mesos de mentides i silenci a canvi de cadires, sous i cotxes oficials.



Més de sis mesos de crisi econòmica i financera. 1 de cada 4 joves catalans que busca feina no en té ni en troba. 62% de joves catalans amb feines precàries i menys de 1.000 euros al mes. 43% de joves catalans amb contractes temporals. 16.000 milions d’euros de dèficit fiscal. Sis mesos sense disposar de 5.000 milions d’euros que es desprenen del model de finançament establert a l’Estatut.

Per dignitat nacional els joves del país hem de dir prou. Els militants de la Joventut Nacionalista de Catalunya diem prou. No estem disposats a aguantar més mentides dels qui ens governen. Exigim líders valents, que estiguin a l’alçada, que lluitin per tenir allò que és nostre, que ens hem guanyat amb el nostre esforç, i que ens permetrà sortir d’aquest atzucac. Si els qui ara manen no estan disposats a fer-ho, que parlin clar i que actuïn en conseqüència: que pleguin. Si no ho fan, el preu de vendre’s el país avui, serà demà impagable.

Si José Montilla i el seu govern fessin complir la llei i complissin els seus propis compromisos, avui, amb tan sols 2.000 dels 5.000 milions d’euros anuals que ens atorga el nou sistema de finançament fixat a l’Estatut, 100.000 joves catalans podrien rebre una beca salari de 6.000 euros l’any per estudiar a la universitat. Avui, 230.000 estudiants catalans podrien utilitzar gratuïtament el metro, les rodalies, el bus i el ferrocarril. Avui 25.000 joves emprenedors podrien rebre 18.000 euros l’any per a la seva petita i mitjana empresa. Avui 150.000 joves catalans podrien rebre 500 euros al mes per a poder pagar el lloguer o la hipoteca. I això és només un exemple.

L’únic acord possible és el compliment de la llei. El compliment de la llei vol dir poder econòmic i poder polític. Poder econòmic i polític vol dir major capacitat per fer front a la crisi.

divendres, 23 de gener de 2009

El dret a hipotecar una generació sencera

A voltes es diu de la gent jove, sobretot de la d’avui, que som persones poc compromeses, que només pensem en nosaltres mateixos, amb moltes ganes de passar-ho bé i poques ganes de treballar. Que vivim en la societat de l’abundància i que no som conscients del valor de les coses. Que som egoistes i que només busquem el benefici individual immediat. A voltes, es diu.

A voltes, però, la gent jove d’aquest país som gent que estudiem, gent que treballem, que ens impliquem en les entitats dels nostres pobles i ciutats, que ajudem a casa a tirar endavant. Som gent que volem transformar la societat d’un temps i forma en què ens toca viure. Gent que volem tirar endavant i que, per més dificultats que tinguem, tossuts, ho fem amb uns escassos mil euros al mes, amb feines volàtils i hipotecats fins més enllà de la nostra jubilació –això si és que algun dia la tenim-. A voltes, la gent jove del país som així.


Totes les generacions són hereves del seu temps. Cadascuna té les seves dificultats i reptes a superar. I de la seva actuació en depèn poder-ne sortir amb un major o menor èxit. Malgrat les diferències i les peculiaritats de cada generació, totes, fins avui, han tingut un objectiu i una conseqüència comuna: treballar per deixar un món millor, un país millor, una societat millor, a la generació següent.

La generació dels anys 80, els qui avui, circumstancialment, tenim el privilegi de ser catalogats de joves, tenim un missatge molt clar per a la generació que ens precedeix: no volem ser una generació hipotecada. No volem un país hipotecat. I si avui tenim el privilegi de ser joves, alguns de nosaltres també ens creiem amb el deure de demanar als qui ens precedeixen que no ometin la responsabilitat de treballar, sobretot, per les generacions que els succeiran.

En deu anys Catalunya ha passat de sis a més de set milions d’habitants. Catalunya té més persones que l’han escollit per a viure-hi i veure-hi créixer els seus fills, les generacions futures de catalanes i catalans. Per dignitat i per responsabilitat, els qui avui ens governen han d’estar a l’alçada: els catalans d’avui, però sobretot els de demà, necessitem un finançament just. El necessitem per seguir sent. I per seguir sent un país referent, capdavanter, de màxima qualitat en el seu estat del benestar. Un país excel·lent, un país a imitar, un país a somiar. I no un país que segueixi i que en vulgui imitar a d’altres.

La història jutjarà als homes i les dones de cada generació per la seva capacitat d’actuar amb vocació de servei i amb responsabilitat col·lectiva. La generació dels que avui som joves demanem els qui ens governen que siguin valents, que siguin responsables i que no ens hipotequin. La nostra generació també tenim dret a un futur millor.