dilluns, 25 d’abril de 2011

El temps que voldria

Dilluns de Pasqua a la nit. Repasso mentalment uns dies de Satmana Santa que, en el meu cas, han combinat una mica de tot. Feina. Descans. Festa. Retrobaments. Descobriments. Espiritualitat. Sentiments.

Afluixar el ritme. Alló que sempre em plantejo i quasibé mai aconsegueixo, aquests escassos dies, ha passat. Cert, no tant com voldria. Però ha passat i per diversos factors. En destaco un.

Dimarts passat, nova terminal del Prat. Esperava que anunciessin l'hora d'embracament del meu avió. Era per fer un trajecte curt i amb poc passatge, per això la porta era gairebé a l'extrem de la terminal. Poca gent i nomès una botiga d'aquelles en les que hi pots trobar una mica de tot. Hi entro sense gaire intenció de comprar res. Miro la prestatgeria de revistes -m'agraden les de cotxes i una que nomès em compro als aeroports anomenada gentelman. N'agafo un parell.

Abans d'anar a pagar, la mirada em passa de forma ràpida per la prestatgeria dels llibres. Hi faig una segona mirada. Penso hi ha llibres en català. Veig alguns llibres d'autors comuns el l'escena literària de consum global. Un títol em crida l'atenció: "El temps que voldria", de Fabio Volo. No conec l'autor. Però tinc una extrany pressentiment i l'agafo. Sense massa expectatives. Simplement guiat pel títol. Mira, això és el què em manca a mi, temps, penso.

Abans, miro si duc prou diners per pagar les tres coses en efectiu. Veig que sí. La caixera em retorna una bossa de plàstic amb les dues revistes i el llibre. Vaig cap a la porta. Embarquem i, després d' esperar una estona per pujar unes seynores grans a bord, l'avió s'enlaira.

Fullejo les revistes. L'hostessa del vol m'interromp diverses vegades oferint-me beguda, croissants farcits de pastanaga (?) i fruits secs. Al final li demano una cola amb gel i llimona. No m'interromp més. Després de les revistes, agafo el llibre. Llegeixo la breu ressenya que hi ha a la part interior de la contraportada sobre l'autor. No m'entusiasma, és una mena d'autor mediàtic a la italiana. Sospito que no sigui com un dels presentadors de TV d'aquí que fan llibres només per vendre'ls per Sant Jordi.

Malgrat això, començo a llegir el llibre.

Al cap de molt poques línies trenco tots els prejudicis que m'havia fet. Quedo immers en la lectura. En la senzillesa del llenguage. En l'autenticitat del que hi llegeixo. Hi explica la vida d'un home jove, que repassa diverses etapes, persones, situacions. No hi trobo una semblança calcada, però identifico alguns dels passatges que hi descriu.

El temps passa i sense adonar-me'n comencem el descens. Aterrem. Deso el llibre i les revistes a la cartera embolicats dins la bossa de plàstic. I baixem de l'àvió. Des de llavors, he buscat cada raconet de temps que he tingut aquests dies fins que m'he acabat el llibre.

Us el recomano. A mi m'ha servit per trobar ua mica d'aquest temps que sovint voldria. D'aquest temps que mai trobo perquè sempre hi ha quelcom a fer abans. Però que en realitat és simplement una qüestió de voluntat trobar-lo.

Bona tornada a la feina!




diumenge, 17 d’abril de 2011

Pacte fiscal també a favor dels municipis

Dissabe ratificàvem a La Seu d'Urgell més de 160 regidorables i caps de llista de la JNC a les properes eleccions municipals. La capital del Pirineu exemplifica com algú jove pot portar les regnes d'una ciutat que excel·leix pel model de gestió i per la passió en l'exercici de servei als seus veïns.

Som la pedrera de Convergència al territori. El 23 de maig la JNC serà là primera organització juvenil en nombre d'electes locals. Entendre la política com a vocació de servei implica per nosaltres començar des de la trinxera: el món municipal.

El nostre compromís amb el país va intrínsecament lligat amb el compromís amb els nostres pobles i ciutats. L'exemple de l'Albert Batalla, d'en Recoder, de l'Albert Batet. D'en Miquel Buch, d'en Santi Vila, del Gerard Sabarich o de la Meritxell Roigé tracen camins a seguir pels qui avui ens sumem al seu exemple arreu del territori.

La xarxa de regidores i regidors de la JNC es farà sentir. No serem només aquella "quota jove". Sinó que reclamarem responsabilitats de govern que no es limitin a les regidories de joventut. I teixirem una xarxa de veus arreu del Principat sobre temes de país.

Coneixem bé la situació financera dels nostres municipis. Una situació que avui ofega les institucions més properes al ciutadà que dediquen un 26% del seu pressupost a la prestació de serveis que no els corresponen. L'afectació de la crisi, lligada a un mal finançament del món municipal, fan que la JNC reclami consulta vinculant sobre el Pacte Fiscal: finançament local i pacte fiscal són conceptes estretament lligats.

En la línia de garantir la suficiència financera que demana l'alcalde Ferran Bel en la ponència que ha liderat a l'ACM, la JNC entenem que el Pacte Fiscal que el President Mas es plantja com a objectiu de legislatura, ha de ser una reivindicació de tot el món municipal en ple. Perquè el Pacte Fiscal és també imprescindible si volem garantir un món municipal potent. Amb capacitat de prestar serveis de qualitat. Però potent també per articular un país nacionalment fort.

La consulta vinculant sobre el Pacte Fiscal ha de ser reivindicada també pel món municipal. Si volem incorporar en el camí de la Trancisió Catalana a una gran majoria de catalanes i catalans, la reivindicació d'alló que ens pertoca ha de ser transversal. Tothom se l'ha de fer seva. I en la consecució d'aquesta transversalitat els municipis hi han de tenir un paper cabdal.




dilluns, 11 d’abril de 2011

FÒRUM ECONÒMIC I SOCIAL DEL GARRAF

Aquest matí hem acompanyat juntament amb la Neus Lloveras al Ricard Font en la seva visita al Club Nàutic, al Muesu del Ferrocarril i al Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú. Com a responsable de mobilitat del Govern, li hem plantejat el projecte de clúster nàutic que impulsarem des del Govern de la ciutat i que va estretament lligat amb la promoció de la ciutat.

Sortint d'aquestes visites de treball, hem vingut cap a la Masia d'en Cabanyes on s'hi desenvolupa la primera jornada del Fòrum Econòmic i Social del Garraf. Al matí -m'expliquen- diverses intervencions han fet una aproximació a la situació econòmica i social per la que transcorre la nostra comarca.

Desprès de dinar, una dotzena de personalitats -petits i mitjams empresaris, universitat, comerciants- exposen la seva proposta del què creuen poden ser estratègies de futur per fer avançar la comarca i la ciutat.

Destaco una paraula en comú: oportunitats. Tots els ponents coincideixen en destacar les oportunitats que tenim a la nostra comarca per generar riquesa. I de fer-ho a través de potenciar i posar en c omú aquells actius que tenim. I que són molts.

Veig que la proposta de clúster nàutic que fa unes setmanes vàrem presentar va exactament en aquesta línia: posar en comú tot allò que tenim de positiu per ser capaços de generar un futur sòlid.

Felicitats als organitzadors i als participants per la saccejada d'idees que ens han ofert.

dimecres, 6 d’abril de 2011

President Mas. Fermesa, transparència, esperança

Portem 100 dies de Canvi. El President Mas ha fet balanç dels tres primers mesos al capdavant del Govern de la Generalitat en el marc d'una conferència austera, seriosa. Gens pretenciosa i amb voluntat de transparència, que ha aplegat membres del govern i representants del Parlament al Palau de la Generalitat.

Al llarg d'una hora el President ha exposat els principals eixos d'actuació iniciats pel seu govern i ha fet una exhaustiva fotografia de l'estat en el que es troben les finances del país. Del contingut de la conferència, en destaco dos aspectes.

El primer: dir la veritat. Lluny de caure en el discurs de la demagògia constant dels qui s'atreveixen a donar lliçons de gestió després d'haver portat el país al límit de l'abisme, el President Mas es mostra implacable. Cal dir la veritat de la situació de les finances per més crua que sigui. No s'hi val a seguir estirant més el braç que la màniga si volem redreçar la situació. I, malgrat alguns ho utilitzin al seu favor, cal ser valents i parlar clar. Això és talla política.

El segon: la força del país. Malgrat la situació, el nostre és un país amb prous actius com per creure en nosaltres. Pocs països com el nostre han estat capaços d'excel·lir en tants camps a nivell munidial com nosaltres. I això ens ha de fer tenir esperança.

El canvi ha començat a caminar. En moments poc agraïts. Amb adversitats severes. Però amb el pas ferm del qui camina cap a un horitzó clar i amb la tranquil·litat de treballar per deixar un país millor als qui vinguin després.

dimarts, 5 d’abril de 2011

El millor equip al servei de VNG

Dissabte la Neus Lloveras presentava a la sala d'actes de la UPC l'equip que l'acompanyarà la propera legislatura per liderar Vilanova i la Geltrú. Un equip de persones que ens estimem la ciutat i que tenim la il·lusió per dedicar una etapa de la nostra vida al servei de tots els vilanovins.

La vocació de servei és la màxima que el President Pujol em va inculcar aviat farà deu anys en una conversa que sempre recordaré. Entendre la política com la més noble de totes les tasques que hom pot fer. I excercir-la amb la responsbailitat de contribuir al progrés de tota la societat. De totes i cadascuna de les persones. És alló que ell anomena el nacionalisme personalista.

Al darrer ple de la legislatura acomiadàvem diversos regidors que han estat un referent en l'exercici de la vocació de servei des de la política municipal. La Puri Santamaria, el Josep Ibars, també la Isabel Llanas se sumaven al comiat que nomès un parell d'anys enrere iniciaven l'Esteve Orriols i el Josep Lluís Vidal.

Tots ells han dedicat un temps de la seva vida a servir a tots els vilanovins. I amb el seu servei, ens han ensenyat als qui avui els agafem el testimoni. La seva manera honesta, il·lusionada i genersoa d'exercir la política municipal són en tots els qui acompanyem la Neus Lloveras en la voluntat de canviar el rumb de la ciutat i fer-la millor per a tots els vilanovins.