dimecres, 27 d’octubre de 2010

Referents


Aquest matí, sortint de la tertúlia de Canal Blau Ràdio, he sentit la notícia de la mort del Sr. Joan Solà. Fa poc més d'un any, a l'entrega del premi d'honor de les lletres catalanes 2009, descobria el Sr. Solà. Algú desconegut per mi fins llavors.


Una figura amb aspecte fràgil i que transmetia una immensa humilitat, apareixia a l'escenari. Rebia el reconeixement d'Òmnium amb una intervenció brillant i amb una ovació aclaparadora, pel contingut del què ens va dir aleshores, però sobretot per una trajectòria al servei d'una llengua i d'un país.


Fèia dies que, en el marc d'un acte de la JNC, el president Pujol ens parlava de referents. Dels qui van ser referents de la seva generació, aquelles persones a les que s'adreçaven per demanar guiatge, consell, formació. I ens parlava de la importància que la generació d'avui també tinguem els nostres propis referents.


Des d'aleshores he tingut l'obsessió de cercar el què Pujol ens demanava. De trobar pilars que donin estímul, referència i fonaments als joves d'avui. Referents d'aquí, de casa. I de fora.


Crec que en Solà n'és un. I no nomès d'una generació, sinó de moltes generacions. Amb la seva pèrdua s'amplia el nombre de referents de la causa catalana que ens deixen, com en Josep Benet o en Joan Triadú.


Cal que la seva feina no caigui en sac foradat. I que formi part del nostre pòsit.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

El futur a les mans dels joves


Dissabte passat l’Artur Mas i en Duran Lleida intervenien junts a la sala d’actes de la UPC de Vilanova. Ho feien en el marc de la convenció de la Joventut Nacionalista de Catalunya i la Unió de Joves, en la que aprovàvem la campanya i el programa electoral i que va aplegar més de dos-cents joves de tot el país.

Les estadístiques no pinten massa bé pel que fa a la gent jove. El 40% d’atur juvenil, el 30% de fracàs escolar o els més de 6.000 estudiants amb la selectivitat aprovada que no han pogut entrar a la universitat així ens ho indiquen. Això per no parlar de les dificultats que segueixen existint per emancipar-se o la sobre qualificació que tenen la majoria de joves que sí que poden treballar.

En la meva intervenció de dissabte recordava que a Catalunya aproximadament un terç de la població som persones de menys de 35 anys. I que això significa que si tots nosaltres anéssim a votar tindríem la capacitat de decidir el futur president del país. Això ens obliga a prendre consciència de generació.

Som la primera generació que té la possibilitat de trobar-se les coses pitjor de com se les van trobar els nostres pares. Un repte que hauria de permetre’ns condicionar un futur govern perquè no deixi a l’estacada els qui avui iniciem un projecte personal. Que alhora ha de contribuir a construir un futur projecte comú de país.

Surge et ambula. Aixeca’t i camina és la inscripció que Víctor Balaguer va voler que coronés el Museu que va oferir a la ciutat. Una mostra de la mentalitat que ell entenia li calia al país per avançar. La generació de gent jove d’avui no som dels qui es limiten a parar la ma. Ni dels qui en tenim prou en donar la culpa als altres. Sinó que, com Balaguer, som dels qui ens aixequem a construir el nostre futur.

Som conscients que només amb sacrifici i esforç podrem canviar la situació del país. I som conscients, com se’ns demanava en el reeixit sopar de joves empresaris, que la política és una part imprescindible, al costat de la societat, per sortir del sot i fer realitat els somnis. Siguem conscients del que hi ha en joc el proper 28 de novembre. Massa com per renunciar a prendre-hi part.