dilluns, 28 de juny de 2010

Un dia per a la Història


Finalment ha caigut. Fa escasses hores que hem conegut que el Tribunal Constitucional espanyol ha sentenciat l'Estatut de Catalunya. Han estat quatre anys d'espera, de falses alarmes, d'avisos i d'especulacions. Que finalment s'han acomplert.

Ambla poca informació que tenim, constatem que la columna vertebral de l'Estatut ha estat esmicolada.

A banda de la reacció immediata que poguem tenir, aquest dia quedarà a la història del nostre país. Un punt d'inflexió que marcarà el final de la via de buscar l'encaix de Catalunya a Espanya. I l'inici d'un nou rumb que ens portarà a la resignació o a la consecució d'un estat propi.

Vull pensar que la nostra societat sabrà interpretar quin rumb cal prendre. En vuit anys, en dues legislatures hem de ser capaços de generar una majoria que ens porti a pronunciar-nos majoritària i inequívocament a favor d'un estat propi.

Cal un govern fort, nacional, que treballi per avançar ràpida i fermament cap a aquest horitzó. Perquè com dèia Vicenç Vives, nomès quan s'és valent s'és lliure. Nomès els homes i els pobles són quan no tenen por i són lliures. Depèn nomès de nosaltres aconseguir aquesta llibertat.

dilluns, 14 de juny de 2010

Sobre la reforma laboral



Dimecres és la data límit que ha fixat el Govern espanyol per aprovar el Decret que contemplarà la seva proposta de reforma laboral.

Fa mesos que des de la JNC ens preocupa una dada: el 40% d'atur juvenil que hi ha a Catalunya i la resta de l'Estat.

És evident que cal una reforma laboral. Fa massa temps que hauria d'haver arribat. Però el Gover Zapatero ha estat incapaç d'entendre aquesta necessitat fins que no li han manat d'Europa alhora que poruc per prendre una decisió que no agradi a sindicats i empresaris.

Ara posa la responsabilitat a l'esquena dels altres partits. En un país normal, amb govern i oposició responsables, conscients de la gravetat de la situació, s'arribaria a un acord. Ampli. Encara que resultés incòmode per la classe empresarial o pels empleats. A un país normal. A l'Estat espanyol això és agirebé una utopia. La curta jugada i la voracitat per assolir poder i desgastar a l'adversari passa per sobre de l'entesa.

Les mirades, doncs, posades novament davant de CiU. Tornar a salvar o no a l'Estat. a Catalunya. I, de retruc, al Govern. Quines han de ser les condicions per votar o no una reforma laboral?

Des de la JNC ho tenim clar: cal una reforma que combati eficaçment l'atur juvenil. Hem d'assolir nivell tant baixos com els d'Holanda i altres països referents a nivell europeu.

Per nosaltres una reforma laboral nomès es pot recolzar si conté mesures que incentivin a la contractació de joves per part de les empreses. Que protegeixin als treballadors joves davant les regulacions de plantilla, és a dir, acabar amb el last in first out que fa que siguem els primers en ser acomiadats simplement perquè siguem els més barats d'indemnitzar.

També cal reduir la precarietat laboral que suposa enllaçar numerosos conractes temporals i posar fi a la dualitat. I recolzar els joves emprenedors amb excempcions fiscals que vulguin tirar endavant el seu propi projecte.

Cal ser valents. La reforma és necessària. Però que assumeixi responsabilitats qui governa i no ha fet els deures.