diumenge, 25 de desembre de 2011

Bon Nadal i feliç 2012!


Si ets net de cor, pastor mesquí,
no t’has de perdre pel camí
que et va guiant l’estrella cauta;
no t’has de perdre, pastoret,
anant, seguint el camí dret,
amb el sac de gemec i la flauta!

Pastor dels meus somnis d’infant,
de les meves tristeses de gran,
pastor menut del meu pessebre,
tant és que fem com que no fem,
tempre es troba el camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra!

Josep Maria de Segarra i de Castellarnau
1894-1961
Poema de Nadal (fragment)

dimecres, 14 de desembre de 2011

1899. És l'hora del tancament de caixes?

Per la via judicial. El Govern de la Generalitat ha anunciat que, en front de la deslleialtat i l’incompliment de l’Estat respecte els 759 milions d’euros que deu a Catalunya, aquest serà el següent pas. És un fet inèdit en la democràcia espanyola, però són temps de canvi, on estem veient coses que fa pocs anys creiem impensables. En qualsevol cas, era necessari que el nostre Govern fes un gest d’autoritat, perquè hi ha coses que no podem deixar passar.
L’Estat espanyol que tenim al davant porta una careta de modernitat, però segueix arrossegant els mateixos vicis d’institució arnada que sempre ha tingut. Els governants espanyols que el condueixen fan trampa, i la darrera jugada dels 759 milions és una fita més en una llarga cursa. Aquest cop, quan estem sota la lupa de les institucions europees, l’Estat fa una maniobra per reforçar un discurs que fa temps que sentim: Que els problemes de dèficit de l’Estat són culpa de les autonomies, una mostra evident que s’hi ha de “posar ordre” (i ja sabem a quina comunitat autònoma es refereixen quan parlen de “les autonomies”).  Certament, les finances de les comunitats autònomes pateixen, especialment quan l’Estat incompleix els seus compromisos i els nega el que per llei els pertoca.

I no ens podem quedar de braços plegats. La decisió del Govern de la Generalitat de portar l’Estat als tribunals és un primer pas imprescindible. Però hem d’anar pensant en altres respostes, no ja purament governamentals, sinó ciutadanes. Perquè l’únic llenguatge que entenen des de Madrid és el dels fets consumats.

El 1899, l’Estat espanyol va realitzar una pujada d’impostos desmesurada per tal de sufragar el fracàs colonial de 1898. Aquesta va ser la causa del Tancament de Caixes, una insubmissió generalitzada per part dels contribuents  de Barcelona, que es van negar a pagar uns impostos abusius. Avui una acció com la d’aleshores no és factible, però tenim la mateixa obligació moral, la de prendre mesures que deixin clar, de tal manera que els espanyols no puguin ignorar, que als catalans no se’ns pot prendre el pèl i els diners contínuament.  I per això és hora de buscar resposta a la següent pregunta:  En el segle XXI, com seria l’equivalent d’un tancament de caixes?

dissabte, 10 de desembre de 2011

Una broma pesada

Potser ens queda lluny, perquè han passat moltes coses des d’aleshores. Però el 8 de febrer, no fa ni un any, el president Mas es reunia amb el president espanyol Rodríguez Zapatero. Feia algunes setmanes del canvi de govern a Catalunya, i la terrible situació financera de la Generalitat  ens queia a sobre com un gerro d’aigua freda. D’aquella reunió el president Mas en sortia amb un “compromís” del president espanyol, el de transferir a Catalunya 759 milions d’euros d’acord amb el que estableix l’Estatut. No era un cas de generositat, simplement el Govern central complia la llei, però prou bé que recordem com aquells dies els qui sempre reien les gràcies als socialistes no paraven de lloar la “lleialtat institucional” i la “responsabilitat” d’un govern presumptament amic de Catalunya.

I arribats on som, de tots és sabut que ara l’Estat es nega a pagar el que deu, encara que als pressupostos pel 2011 tenia una partida destinada a aquest fi. Estic segur que molts compartim el mateix sentiment: Ràbia, però no sorpresa, perquè ja sabem que les promeses de Zapatero són i seran paper mullat. No és un cas d’insolvència, perquè l’Estat tenia aquest diners previstos. Com ha dit el conseller Mas-Colell, és un cas de barra, pura i simple. De voler fer la punyeta fins a l’últim minut, encara que això tingui conseqüències pels ciutadans que necessiten els serveis públics de la Generalitat.

Podem treure diverses lliçons d’aquest assumpte: Per començar, que els governants espanyols ens maltracten ja no només per interès, sinó a vegades simplement per la satisfacció de deixar clar qui mana, encara que els quedin pocs dies.  Però la lliçó més important és que mentre l’Estat tingui la clau de la caixa, mentre l’Estat sigui qui recapta els impostos i els catalans haguem d’anar a pidolar transferències que no arriben, no ens mourem d’on som.  La lliçó és que el que tots sabem es torna a fer evident: Que només amb un sistema de finançament en que la Generalitat recapti tots els impostos generats a Catalunya podrem avançar. La darrera broma pesada del govern Zapatero és una prova més que l’únic camí és el Pacte Fiscal.


dijous, 1 de desembre de 2011

Eix Diagonal: oportunitat única

L'obertura de la nova C15 és una oportunitat per la comarca del Garraf i per la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Una oportunitat única, però que requerirà de l'esforç de tota la ciutadania per poder optimitzar les potencialitats que ofereix. Especialment en termes de dinamització de l'economia i de vertebració territorial del país.

El President de la Generalitat ha posat en funcionament una obra que, en termes d'impacte econòmic, és tansols equiparable al que va suposar fa gairebé vint anys l'obertura dels túnels del Garraf. D'aleshores ençà, l'impacte en termes de creixement econòmic i demogràfic que ha experimentat la nostra ciutat ha estat lligat a aquesta infrastructura, i això malgrat el dolorós peatge que ens suposa als usuaris.

A diferència de la Pau Casals, l'Eix Diagonal és una obra executada amb el sistema del "peatge a l'ombra". Un peatge que no pagarem directament tots els usuaris sinó el conjunt dels contribuents -la utilitzin o no- a través dels pressupostos de la Generalitat. El cost de l'obra la situa com una de les més importants que es fan al conjunt del país i probablement com una de les úniques infrastructures viàries rellevants que es posaran en marxa a Catalunya en els propers anys, com ara el desdoblament de l'Eix Transversal (C25).

En poc menys d'una hora serem a tocar quatre ciutats mitjanes amb vocació de tenir el nostre paper en el conjunt del país. Manresa, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Quatre ciutats amb una dinàmica pròpia cadascuna. Però amb un objectiu compartit: volem marcar el rumb dels nostres territoris. I aquesta infrastructura ens ha de permetre marcar el rumb cap a una direcció inequívoca: la recuperació econòmica. Les vies de comunicació i transport per si soles poden no representar res. Però amb una orientació i utilització adequades esdevenen un dels principals motors dels territoris que uneixen i pels que hi transcorren.

Des de Vilanova i la Geltrú hem de tenir clar que aquesta oportunitat ens situa en una posició privilegiada des d'una òptica nacional. A la bona situació geostratègica que ja tenim -connectats amb Barcelona i Tarragona via ferrocarril i C32- hi hem de sumar ara el nou node d'interconnexions que tindrem a l'entrada de la nostra ciutat, al voltant del qual hi pivotaran C15 i AP7 amb C31, C32 i un element que no hem tingut prou en compte: el Port.

En termes de transport comercial i de mercaderies, hom podrà viatjar per vies de doble carril des de Lleida (A2), passant per Igualada (C15) i desenvocant al port de la nostra ciutat sense pagar cap peatge. És aquí on el port guanya punts com a porta d'exportació de mercaderies i on les diferents administracions i agents econòmics hem de sumar esforços per aconseguir també sinergies amb la futura línia ferroviària de la Mediterrània. En termes turístics i de desplaçament de persones, aquestes mateixes potencialitats ens ofereixen una bones perspectives. Però podem caure en el risc que siguin tansols bones perspectives si nosaltres des de Vilanova i la Geltrú no som proactius.

M'ho hauran sentit dir sovint: hem de posar la ciutat a punt. No ens podem limitar a esperar amb els braços oberts a que la gent decideixi venir a casa nostra. Sinó que hem de ser nosaltres els qui posem la ciutat a punt i fem les accions que estiguin al nostre abast en un doble objectiu: donar a conèixer el millor de la ciutat i posar les condicions favorables perquè, després de conèixer-nos, aquests potencials clients/visitants/inversors/turistes vinguin. I repeteixin.

Des del Govern de la ciutat estem fent tot allò que està dins les nostres possibilitats. Accions comunicatives i publicitàries als mitjans de Maresa, Igualada i Vilafranca; adequació dels accessos a la ciutat, millora de la senyalització interna tant per a vehicles com per a vianants; senyalització de la façana marítima i del centre, habilitació de noves zones d'aparcament i facilitació de l'accés als aparcaments acctuals. No podrem fer tot el que voldríem ni tant de pressa com voldríem. Però sí que fem allò que podem. I entre aquestes accions, n'hi ha una que també ens correspon: demanar a tota la ciutat que assumeixi com a pròpia aquesta oportunitat. Que cadascú faci tot allò que tingui al seu abast per ser protagonista també de la millora que ha de significar aquesta infrastructura.


Amb quin objectiu? Liderar. Vilanova i la Geltrú ha de ser la punta de llança d'aquesta nova infrastructura. Per què? Perquè tenim un element diferencial respecte de les altres tres capitals: tenim el mar. Quan el Govern de la ciutat assenyalem l'obertura al mar com un objectiu fonamental, ho fem amb la convicció que aquest fet diferencial aportarà el valor afegit necessari per ser líders. Si sumem la força del mar al conjunt d'atributs de la ciutat, podrem liderar la recuperació econòmica de les ciutats de l'Eix Diagonal. Tenim patrimoni, gastronomia, cultura, comerç, esports, mar, potencialitats turístiques. Però també una ma d'obra formada, possibilitats d'inversió i infrastructura per fer empresa. A partit d'ara se'ns obre una nova oportunitat. Sapiguem estar a l'alçada i liderem entre tots els futur de la nostra ciutat.

Gerard M. Figueras i Albà
Regidor de promoció econòmica i turisme
Diputat al Parlament de Catalunya

Article publicat al Diari de Vilanova el 2 de desembre de 2011