dijous, 26 de març de 2009

La necessitat de parlar!

Fa una setmana que diaris, informatius, carrers, rectorats i tertúlies en van plens! Bolonya, joves, estudiants, manifestacions, govern, periodistes i policia són els protagonistes en primera plana arreu del país. Tot i que d’una manera poc afortunada, han aflorat als mitjans de comunicació diversos debats que fins i tot han passat per sobre de la reiterada crisi econòmica.

Un Pla Bolonya que no ha estat prou ben explicat i pel qual es protesta quan ja està en marxa. Estudiants que no es queixen i no poden estudiar. Tancades i manifestacions que barregen estudiants, antisistema, antiBolonya, antiLECs i antitot. Una actuació dels Mossos d’Esquadra que enfronta socis de govern, aquest amb l’oposició i a membres d’un mateix Departament. Cessaments anunciats però no executats, professors que es tanquen a rectorats i recorreguts desitjats però no autoritzats. Consellers tristos perquè no s’entén la seva estima al cos i d’altres enfadats perquè se'ls estimen massa.

Què està passant? El caos s’està apoderant de nosaltres, potser?

Siguem positius! Aquesta situació ens està dient que hi ha coses que no funcionen. Que hi ha coses que no s’han fet prou bé i que per aquest camí no podem continuar. Doncs sapiguem-ho aprofitar, no?! No hi donem l’esquena, no fem com si res no estès passant. Ni tampoc prenguem decisions sense fonament!

Afortunadament som animals racionals! Tenim ús de la paraula, podem PARLAR! De què?

Parlar de Bolonya. Reconeixem que no l'hem explicat prou. Expliquem-la bé –i no només a través de la web ni a cop d’ocupació. Expliquem-la i decidim què ens agrada i què no i quines vies tenim per solucionar allò que no ens agrada.

Parlem de Mossos. De perquè actuen d’una manera o d’una altra i de quins superiors i protocols d’actuació els han fet actuar així. I establim qui i quin protocl d'actuació hauran d’escoltar a partir d'ara.

Parlem d’Interior. De qui i perquè no ha fet les coses prou bé i de quines mesures s’han d’adoptar.

Parlem de tancades i manifestacions! De qui es vol manifestar, on i perquè. I garantim la llibertat de tothom.

Parlar del què ens passa hauria de ser natural. Parlar, buscar solucions i aplicar-les. I els joves n’hauríem de ser els pioners d’això! De parlar sense pors, sense apriorismes i estant disposats a assumir els reptes i les solucions d'aquest diàleg.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada