Avui tinc ganes de fer un parèntesi. Després d'haver estat aquest matí al CEN del partit i de portar ja unes hores a la JNC treballant en l'organització de la marxa de torxes del dia 10 a la nit i donant resposta a les agressions d'Espanya a la consulta d'Arenys, vull destinar cinc minuts a quelcom que aquest matí he recordat camí a BCN.
Sortia de casa. Passava per la carretera de l'Arboç per anar a buscar l'autopista. He passat per davant de la cooperativa. He vist llavors la muntanya de pallofes de raïm, enfosquides ja pel pas dels dies. I un parell de tractors fent cua per abocar-hi alguns centenars de quilos de raïm.
De petit era un missatge inequívoc: quan la xemeneia de la cooperativa treia fum -fumava- l'estiu arribava a la seva fi. Començava amb la verema el cicle màgic de producció d'un líquid meravellòs que identifica uns pocs afortunats que vivim en zones -encara- vinícoles del país.
He decidit canviar de trajecte, passar per la carretera vella de Ribes i agafar l'autopista a Sitges, veient així com els barrets de palla amb el cap cot protegien les espatlles del sol del pagesos que, pacientment, anaven collint raïm.
Tot i que en queden poques, que boniques són les vinyes del Garraf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada