La JNC com a resposta!

Ahir al vespre conversava durant un parell d'hores amb els militants de la JNC de l'Esquerra de l'Eixample. Estaven preocupats per tot el clima enrarit que des de fa setmanes es viu al país arrel dels casos Millet i Pretòria.

Després de parlar-ne una bona estona, ells mateixos proposaven solucions. Contra els corruptes, però també contra els jutges-espectacle que no tenen cap remordiment a l'hora de defenstrar la imatge pública de persones a qui encara no s'ha jutjat.

Pensar en positiu. No es quedaven de braços plegats. Sinó que planetjaven com fer una autèntica regeneració democràtica que trenqui amb una manera de fer que no va amb nosaltres.

Militants molt joves, cares noves, amb la il·lusió d'aconseguir canviar tot això. La mateixa energia que em transmetien divendres els militants d'Osona o dissabte els del Baix Ebre.

Nomès nosaltres, per generació, som els qui podem canviar les coses efectivament. L'energia, les ganes de treballar, la il·lusió i la capacitat de somniar que tenen els militants de la JNC és la millor resposta!

Al costat dels treballadors, lluny dels corruptes

Ahir a la tarda era present a la concentració que un miler de persones feien al davant de l'Ajuntament de Tortosa en contra del tancament de la planta de Lear a Roquetes. Centenars de veus demanaven feina i recriminaven la no-actuació del Govern de la Generalitat, que des de feia 6 anys era coneixedor del risc de tancament de la planta.

Aquest matí, encara xocat per la unitat d'un poble que reclama faena i es veu impotent pels centenars de drames personals que suposarà aquest tancament, anava rebent per sms i mail l'última hora de les detencions de Garzón a Catalunya per corrupció.

Quina sensació més extranya! Se m'ha remogut l'estòmac, suposo que tip de tantes setmanes amb la porqueria de Millet i Gürtel a tort i a dret.

I quina ràbia. Fa anys que vaig decidir entrar en política per treballar pel país. I fa mesos que no paro de fer quilómetres per generar il·lusió. Per transmetre a centenars de joves del país el convenciment que treballar per canviar les coses val la pena.

A tots els qui embruten el bon nom de la política i tiren per terra la feina il·lusionadora que molts fem cada dia, no els puc dir altra cosa que espero se sentin avergonyits pel flac favor que fan al país. Els hauria de caure la cara de vergonya. Especialment quan hi ha gent que no pot pagar la hipoteca al cap del mes d'una llar que han comprat honradament.

Afortunadament alguns no desistirem. No ens faran perdre les ganes de fer realitat els nostres somnis. I de treballar perquè la generació de gent jove que pugem impulsem una veritable regeneració democràtica.