dimarts, 29 de desembre de 2009

Sobre la Vegueria Penedès


A pocs dies per acomiadar el 2009, la llei que haurà de regular la nova organització territorial de Catalunya en vegueries torna a obrir debat.

El nom de cada vegueria; quantes vegueries; qui tindrà la capitalitat en cada cas; què passarà amb els consells comarcals i les diputacions. Són preguntes que el Govern de la Generalitat ha tingut més de sis anys per resoldre i que ara, a corre cuita, amb el 5 de gener com a data fixada pel conseller Ausàs, tornen a fer alçar la veu del territori.

És evident que el país ha iniciat un camí difícilment evitable cap a la seva nova organització en vegueries. I també ho és que aquest transcendent canvi s'ha de fer amb la màxima difusió a la ciutadania que és per simplificar i en cap cas per sobreposar.

Des de Vilanova, des del Penedès, tenim molt clar què volem ser. I el què no. I qui pretengui no fer cas al poble, als ciutadans que hem parlat a través de centenars de mocions i adhesions, no és conscient de les conseqüències a les que s'enfronta.

Sí a la vegueria Penedès!

dimecres, 16 de desembre de 2009

Escoltar la vida


Fa poca estona que he arribat de Sant Cugat. Un antic militant de la JNC ha perdut un fill. De només sis anys. Al Monestir ha rebut l'últim adéu. En companyia de molta, moltíssma gent.

Mentre arribàvem al Monestir no acabava de ser conscient de tot plegat. Com a president entenia que la meva presència testimonial però representativa hi era obligada. Un cop dins l'església, hi he trobat el sentit. L'esclat de sentiments i emocions ha estat inesborrable.

No coneixia al petit Bernat. Però les boniques paraules que li han dedicat els qui se l'estimaven m'han permès d'imaginar-me'l per uns instants. Un infant ple d'amor, d'energia i que regalava petonts i somriures sens parar.

Davant meu hi tenia persones que han estat companys del seu pare i que avui hi han volgut ser. Un fil roig els uneix. Possiblement el mateix que a mi. I avui els ha dut a er pinya.

Sovint ens capfiquem per problemes minúsculs que ens semblen insalvables. Tan sols la mort no té remei. La resta, absolutament tot, té solució. I d'això ens n'oblidem massa vegades.

Que la pèrdua de'n Bernat ens serveixi per reflexionar. I entendre que fer feliç als demès és el millor regal que podrem fer al llarg de la nostra vida.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Prendre nota del 13D


Després de dies intensos dec campanya, 162 municipis de Catalunya han dit , volem un estat propi.

Les reaccions han estat previsibles: Osona decideix vs. la Coordinadora Nacional, els diaris espanyols menystenint la participació i la premsa internacional lloant la fita històrica.

Considero que el més important ara és: no frustrar els 200.000 catalans que van anar a votar. Saber canalitzar bé aquesta fita.

Això significa que propostes precipitades de referèndums a BCN o iniciatives parlamentàries per convocar un referèndum nacional a l'abril s'han de prendre exclusivament com a bromes de mal gust.

Sapiguem ser dignes del què representem. Els catalanistes que diumenge vam votar portem al darrera la història d'un país que suma mñes de mil anys. I no ens precipitem pensant que en sis mesos aconseguirem alló que no hem aconseguit en 300 anys.

El dia 13 és històric per sí mateix. I obre un camí clar. Però no vulguem fer drecera, no fós cas que ens trobem en un cul-de-sac.

La generació de gent jove actual molt provablement serem els qui gestionarem un referèndum nacional vinculant. No vulguem pujar els graons de quatre en quatre, i fem, per una vegada, bé les coses.

La independència avui és possible. Sapiguem aconseguir-la.

dimecres, 2 de desembre de 2009

empresaris per un Estat propi


Ahir assistia a la presentació de la "nòmina catalana" que duia a terme el Cercle Català de Negocis al casal cultural anadlús de Sant Cugat del Vallès.

En un auditori d'un centenar d'empresaris, al llarg d'una ora vanm rebre un seguit de xifres que justificaven la necessitat que CAtalunya esdevingui un nou Estat de la UE en termes empresarials.

Va ser una bona presentació i amb una justificació acadèmica acreditada.

Celebro que una nova entitat segueixi el camí iniciat per FemCat. Tenir el recolzament de la classe empresarial, econòmica i financera del país és imprescindible si algun dia voler tenir el nostre propi Estat.

No serà fàcil. Però benvinguts i bona feina!