Ahir a la tarda era present a la concentració que un miler de persones feien al davant de l'Ajuntament de Tortosa en contra del tancament de la planta de Lear a Roquetes. Centenars de veus demanaven feina i recriminaven la no-actuació del Govern de la Generalitat, que des de feia 6 anys era coneixedor del risc de tancament de la planta.Aquest matí, encara xocat per la unitat d'un poble que reclama faena i es veu impotent pels centenars de drames personals que suposarà aquest tancament, anava rebent per sms i mail l'última hora de les detencions de Garzón a Catalunya per corrupció.
Quina sensació més extranya! Se m'ha remogut l'estòmac, suposo que tip de tantes setmanes amb la porqueria de Millet i Gürtel a tort i a dret.
I quina ràbia. Fa anys que vaig decidir entrar en política per treballar pel país. I fa mesos que no paro de fer quilómetres per generar il·lusió. Per transmetre a centenars de joves del país el convenciment que treballar per canviar les coses val la pena.
A tots els qui embruten el bon nom de la política i tiren per terra la feina il·lusionadora que molts fem cada dia, no els puc dir altra cosa que espero se sentin avergonyits pel flac favor que fan al país. Els hauria de caure la cara de vergonya. Especialment quan hi ha gent que no pot pagar la hipoteca al cap del mes d'una llar que han comprat honradament.
Afortunadament alguns no desistirem. No ens faran perdre les ganes de fer realitat els nostres somnis. I de treballar perquè la generació de gent jove que pugem impulsem una veritable regeneració democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada