Fa poca estona que he arribat de Sant Cugat. Un antic militant de la JNC ha perdut un fill. De només sis anys. Al Monestir ha rebut l'últim adéu. En companyia de molta, moltíssma gent.
Mentre arribàvem al Monestir no acabava de ser conscient de tot plegat. Com a president entenia que la meva presència testimonial però representativa hi era obligada. Un cop dins l'església, hi he trobat el sentit. L'esclat de sentiments i emocions ha estat inesborrable.
No coneixia al petit Bernat. Però les boniques paraules que li han dedicat els qui se l'estimaven m'han permès d'imaginar-me'l per uns instants. Un infant ple d'amor, d'energia i que regalava petonts i somriures sens parar.
Davant meu hi tenia persones que han estat companys del seu pare i que avui hi han volgut ser. Un fil roig els uneix. Possiblement el mateix que a mi. I avui els ha dut a er pinya.
Sovint ens capfiquem per problemes minúsculs que ens semblen insalvables. Tan sols la mort no té remei. La resta, absolutament tot, té solució. I d'això ens n'oblidem massa vegades.
Que la pèrdua de'n Bernat ens serveixi per reflexionar. I entendre que fer feliç als demès és el millor regal que podrem fer al llarg de la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada