La sentència sobre l’Estatut torna a l’agenda política. Sembla que en els propers dies PSOE i PP ens diran per boca del Tribunal Constitucional que Espanya no ens vol tal i com nosaltres ens sentim. I sembla que serà castració física en tota regla més que no pas química.
Bé! Si les postures queden fixades, no hi ha lloc a la confusió. Diuen que quan et tanquen una porta, sempre n’hi ha una altra per obrir oi? Doncs si Espanya ens tanca la porta als nassos, els catalans n’obrirem una altra.
Descartada la via estatutària, el nou full de ruta és clar: declarar la independència l’endemà? És una alternativa, sí. Però poc realista si esperem que en Montilla ho faci. Reeditar el peix al cove però en versió 2.0? També és una opció, però poc engrescadora, la veritat.
El què cal fer és fer pedagogia de la negativa d’Espanya a acollir-nos tal i com volem ser. Girar l’òptica del conflicte: deixar de buscar l’encaix de Catalunya a Espanya. I treballar per construir una majoria àmplia que opti per tenir un estat propi.
Cal construir una majoria que se sustenti en quatre potes: (1) un govern nacionalista fort que es fixi l’assoliment d’uns objectius concrets de país –concert, aeroport, etc.- i alhora generi consciència nacional; (2) la construcció d’un espai mediàtic favorable a la segregació; (3) la consolidació d’un espai empresarial i financer potent que recolzi el procés d’independència i (4) una majoria social que ho manifesti.
Bé! Si les postures queden fixades, no hi ha lloc a la confusió. Diuen que quan et tanquen una porta, sempre n’hi ha una altra per obrir oi? Doncs si Espanya ens tanca la porta als nassos, els catalans n’obrirem una altra.
Descartada la via estatutària, el nou full de ruta és clar: declarar la independència l’endemà? És una alternativa, sí. Però poc realista si esperem que en Montilla ho faci. Reeditar el peix al cove però en versió 2.0? També és una opció, però poc engrescadora, la veritat.
El què cal fer és fer pedagogia de la negativa d’Espanya a acollir-nos tal i com volem ser. Girar l’òptica del conflicte: deixar de buscar l’encaix de Catalunya a Espanya. I treballar per construir una majoria àmplia que opti per tenir un estat propi.
Cal construir una majoria que se sustenti en quatre potes: (1) un govern nacionalista fort que es fixi l’assoliment d’uns objectius concrets de país –concert, aeroport, etc.- i alhora generi consciència nacional; (2) la construcció d’un espai mediàtic favorable a la segregació; (3) la consolidació d’un espai empresarial i financer potent que recolzi el procés d’independència i (4) una majoria social que ho manifesti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada