Aquesta tarda ha començat el debat de política general al Parlament. He seguit bona part de la intervenció de Montilla. Els seus assessors li han escrit un discurs previsible: obra de govern feta i desmentir el desànim del país. Crítica constant a CiU i lloança de la fòrmula tripartit.
El president d'un país no pot centrar la seva intervenció en un debat de política general en un llistat d'obres encetades i un elogi de la iniciativa privada. Menys encara quan es tracta d'un govern intervencionista d'esquerres. Ell no hi té res a veure amb la solidesa de la societat civil catalana.
On és l'ambició de fer un discurs brillant que ompli d'esperança la gent d'aquest país? On és el líder que busca encapçalar una sortida de la cruïlla actual amb una majoria al darrera? On està la il·lusió d'un país per assolir el somni de la llibertat?
Tot plegat m'ha semblat un deja vu del qual s'hauria pogut escriure la crònica sense haver sentit la intervenció. Ara el repte és de l'Artur Mas. Demà té l'oportunitat de demostrar que té la talla d'un líder necessari que conduirà el país cap a u nou rumb. Hi estarem amatents!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada