dimecres, 25 de maig de 2011

Gràcies. Ha valgut la pena :)

Tenia ganes de rependre les entrades al blog. Fa pocs dies que hem acabat la campanya electoral i crec que és el moment per fer-ho. Abans d'encarar la recta final a les eleccions, m'havia plantejat de poder-hi escriure cada dia una petita ressenya de com havia anat el dia, però de seguida vaig veure que no disposava del temps.

De fet, han estat dues setmanes intenses, de dormir poc, de fer tots els papers de l'auca, de ser a tot arreu i d'intentar complir allò planificat. Quan fa uns mesos la Neus em va demanar de ser el responsable de la campanya de CiU a Vilanova, vaig pensar que seria un repte difícil però que no podia rebutjar.

De seguida vaig pensar amb l'amic Josep Ibars -i mestre- perquè em fes de puntal. Des d'aquell moment vàrem planificar dia a dia tot el què podíem planificar: accions de carrer, missatges, porta a porta, identificació dels llocs prioritaris, missatges, impactes, actes.... i tot de coses que poden anar fins al més petit detall.

Aquella feina inicial ha anat acompanyada de la suma d'esforços i de treball de moltes altres persones que han treballat molt i bé: des dels responsables de comunicació, passant per les persones encarregades d'ensobrar les paperetes i preparar les bosses amb material, els encarreats de muntar el dispositiu mòbil fins a una candidatura implicada al màxim amb tot el què se'ls demanava.

Certament dies intensos en els que al voltant de la Neus Lloveras hem consturit un equip sòlid i il·lusionat que s'ha implicat en un projecte de ciutat i que ha donat bons resultats.

Quan diumenge les darreres dades de l'escrutini donàven a CiU guanyadors de les eleccions a Vilanova totes les estones viscudes em van passar pel cap en un instant. Veure l'alegria als ulls de tanta gent que de forma voluntària s'han implicat en el projecte de la Neus em va fer pensar en la capacitat d'il·lusionar a les persones que té la política.

Aquell fou per a molta gent un moment bonic. Que culminava un somni sa i honest en el que molta gent havia cregut. I que en aquell moment esdevenia realitat.

Nomès voldria que aquesta reflexió en veu alta servís per donar les gràcies primer a la Neus per haver confiat en mi i després a totes les persones que s'hi han implicat.

Gràcies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada