Després d'un dia feixuc, ahir a la nit em retrobava amb el meu moment diari d'intimitat. Reprenia la lectura de la novel·la que em varen regalar per Sant Jordi El secret de Picasso, de l'escriptor barceloní Francesc Miralles. Conscient que amb la lectura d'ahir acabaria la novel·la. Habitualment quan arribes al desenllaç d'una novel·la aquest esdevé amb un moment esperat, ansiat en ocasions. I dic habitualment, que no sempre. Ahir va ser una d'aquelles ocasions en les que anheles conèixer el desenllaç del relat des que t'endinses en les primeres planes del llibre.
El secret de Picasso és una novel·la que combina a la perfecció un relat genilment estructurat, basat en una documentació impecable per part de l'escriptor i lligat per un estil àgil que atrapa al lector des del primer moment. En el meu cas, a tot això s'hi ha sumat el fet que conec bé la majoria dels llocs pels quals transcorre la darrera aventura del periodista -de ficció- Leo Vidal i que us recomano fervorosament.
Després d' El temps que voldria, que em va acompanyar durant la Setmana Santa, el llistó havia quedat alt. Però, malgrat això, en Francesc Miralles l'ha superat. La Terra Alta. L'Ebre. La gent. El cel. I la terra. Magnífic!
La propera aventura ja és a punt: l'Arqueòleg, de l'escriptor Martí Gironell. Us en matindré informats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada