Finalment ha caigut. Fa escasses hores que hem conegut que el Tribunal Constitucional espanyol ha sentenciat l'Estatut de Catalunya. Han estat quatre anys d'espera, de falses alarmes, d'avisos i d'especulacions. Que finalment s'han acomplert.
Ambla poca informació que tenim, constatem que la columna vertebral de l'Estatut ha estat esmicolada.
A banda de la reacció immediata que poguem tenir, aquest dia quedarà a la història del nostre país. Un punt d'inflexió que marcarà el final de la via de buscar l'encaix de Catalunya a Espanya. I l'inici d'un nou rumb que ens portarà a la resignació o a la consecució d'un estat propi.
Vull pensar que la nostra societat sabrà interpretar quin rumb cal prendre. En vuit anys, en dues legislatures hem de ser capaços de generar una majoria que ens porti a pronunciar-nos majoritària i inequívocament a favor d'un estat propi.
Cal un govern fort, nacional, que treballi per avançar ràpida i fermament cap a aquest horitzó. Perquè com dèia Vicenç Vives, nomès quan s'és valent s'és lliure. Nomès els homes i els pobles són quan no tenen por i són lliures. Depèn nomès de nosaltres aconseguir aquesta llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada