Felicitats JNC: a partir d'avui comença la construcció de l'Estat propi

Ho hem aconseguit. Feia mesos que treballàvem amb una idea: la d'aconseguir que Convergència, el primer partit del país, assumís inequívocament la consecució d'un Estat propi per a Catalunya en el seu full de ruta. 

No ha estat una feina fàcil. Però sí que ha estat una feina ben feta, elaborada amb serenitat i plantejada de forma intel·ligent. Sense focs artificials ni gestiuculacions excessives. Sinó de forma efectiva i col·lectiva. 

Així ho definíem a la Convenció Nacional celebrada a Vilanova i la Geltrú: L’APORTACIÓ DE LA JOVENTUT NACIONALISTA DE CATALUNYA AL PROCÈS DE TRANSICIÓ NACIONAL CATALANA. DEFINIM L’ITINERARI CAP A L’ESTAT PROPI”. Aquest document ha estat fruit del debat i de les aportacions dels qui avui som militants de la JNC. Però també dels qui al llarg de 32 anys van liderar la nostra organització així com dels principals dirigents del partit. 

El que al Congrés de Reus ha incorporat Convergència en el seu ideari és això: el que la Joventut Nacionalista definíem en aquest document i el que avui és ja en el full de ruta dels qui porten el timó Catalunya. 

El XVIè Congrés de Convergència passarà a la història com el congrés en el que el partit va passar de buscar l'encaix amb l'estat a la definició d'un full de ruta que situa a l'horitzó la independència econòmica i política a través de la construcció d'un Estat català. 

Tots els militants de la JNC en podeu estar orgullosos. Avui Convergència ha homolgat la JNC com el seu interlocutor a l'hora de parlar d'independència. I avui la JNC podem reconèixer que aquesta interlocució no ha quedat en sac foradat, sinó que ha estat escoltada i assumida pel nostre partit. 

Gràcies per tota la feina que heu fet els militants i molt especialment els delegats. Una vegada més, heu estat a l'açada de la primera organització política juvenil de Catalunya. Felicitats!

Visca la Joventut Nacionalista de Catalunya!

 

Com? Amb un Estat propi

Ja hi som. Durant tres dies 1.800 militants de Convergència ens donem cita a Reus per escollir una nova direcció del partit i per fixar les línies estratègiques que seguirà la política catalana en els propers anys.

La Joventut Nacionalista de Catalunya assistim a aquest congrés amb la il.lusió del que per molts delegats serà el primer congrés del partit i amb la convicció que ajudarem Convergència a situar el sobiranisme en el centre del debat polític del país.

Nosaltres hem fet els deures. Fa unes setmanes que a Vilanova i la Geltrú 200 delegats de la JNC donàvem el nostre recolzament a l'Oriol Pujol per liderar el partit i li fèiem entrega del "projecte itinerari": l'aportació de la JNC a la transició nacional catalana.

En el sí del congrés ens correspon ara tenir la capacitat d'incorporar el full de ruta que hem dissenyat en l'estratègia ideològica de Convergència. Principalment, definir les línies vermelles del Pacte Fiscal i situar l'Estat propi com el camí racional, transversal i democràtic que ha de seguir la majoria social i política del país.

En tenim ganes! I creiem que la JNC serà novament la fàbrica d'idees i d'energia del partit del país. Som-hi!

Sí al Mobile World Congress i al projecte Eurovegas

Quan el President de la Generalitat és de viatge oficial al Marroc, acompanyat de més d'un centenar d'empreses per obrir noves vies de negoci amb Cataluya. Quan 70.000 persones d'arreu del món impulsen a Barcelona el sector emergent de la telefonia mòbil. Quan l'empresari més gran del món en gestió de places hoteleres i en organització de congressos es fixa en el nostre país per invertir i crear nous llocs de treball que ens situïn com la referència turística d'Europa.

Quan tot això està passant, quan el Govern lidera vies per a la recuperació econòmica, l'atracció d'inversions i posa les bases per la creació de feina, cal que la societat civil s'hi sumi. Sense complexes, descaradament. Que radiclament es posicioni i sumi al costat del Govern.

Tothom té dret a expressar el seu descontentament. Tothom, tots els col.lectius i també tots els ciutadans de forma individual. Un descontentament que, sigui dit de pas, darrerament no s'ha expressat sempre de la manera respectuosa i democràtica que es pressuposa de societats avançades com la nostra.

Però cal reclamar que, al costat de la protesta, calen també manifestacions de suport. El conjunt del país agrairia manifestacions en positiu de recolzament a les polítiques actives que van en la línia d'assegurar un futur millor. Especialment en la direcció de crear nous llocs de treball -molts d'alt valor afegit i d'elevada qualificació- pels joves del nostre país.

Una reforma laboral incompleta

Vivim en un país on els extrems i els estereotips arrelen i creixen, on els camins del mig ho tenen complicat per poder veure la llum del Sol. La noticia de la setmana ha estat la reforma laboral impulsada pel PP, un terreny abonat per a la clàssica falsa dicotomia de les relacions laborals. La relació entre treballadors i empresaris se’ns presenta com un joc de suma zero, en que per uns hi guanyin, els altres hi ha de perdre. Entre uns sindicats conservadors, que a vegades sembla que no entenguin els temps que vivim, i una patronal poc moderna, amb plantejaments de màxims i poca empatia, només reforcen aquesta idea.

Però hi ha una tercera via, la dels que creiem que la llibertat econòmica i el benestar són indissociables. Una tercera via que va néixer a Dinamarca, de la ma dels socialdemòcrates, amb el nom de flexicurity. Traduïda aquí com flexiseguretat, es tracta d’un plantejament d’estat el benestar en que la flexibilitat del mercat laboral no és l’oposat de la protecció laboral dels treballadors, sinó el seu complement. La flexiseguretat combina un mercat laboral flexible amb polítiques de formació contínua extensives, sistemes de protecció social efectius i polítiques actives d’ocupació. Aquests elements plegats formen un conjunt on les empreses poden tenir una estructura flexible, i alhora els treballadors saben que si perden la feina tindran cobertura social, sistemes de reciclatge i formació realment útils, i que podran tornar a treballar en poc temps. Un sistema on es creen sinèrgies, on tothom hi guanya.

Tornant a España, les comparacions fan mal. La reforma del PP ens acosta a la flexiseguretat? Doncs per ara no. La flexibilitat ja la tenim aquí, i a curt termini de ben segur que tindrà efectes negatius. Ara falta tota la resta. Especialment falten bones polítiques per crear ocupació i per reciclar els treballadors que han quedat enrere. Per tant, no hem d’acceptar la reforma laboral d’enguany com una fita, sinó, en el millor dels casos, com un primer pas incomplert. Fins que no es posin en marxa les polítiques necessàries per crear ocupació, la nova flexibilitat laboral no servirà de gaire.

 

 

Itinerari cap a la llibertat

Durant molts anys, la JNC ha estat el braç més desinhibidament independentista de CDC. Avui, al nostre voltant, veiem com el sentiment sobiranista, ja sigui per raó o per emoció, es va estenent de manera lenta però constant. Dins CDC veiem com els partidaris de la plena emancipació nacional van augmentant, i també com militants que en el passat hi eren reticents han canviat d’opinió. És en aquest context que celebrarem el 16é congrés de CDC. I si la JNC ha estat durant tres dècades l’abanderada del sobiranisme, és l’hora de reivindicar la feina feta i la coherència. 

La gent de CiU està conduint les administracions catalanes en l’hora més difícil. No hi ha lloc per proclames enceses, ni per grans flamarades de les que només queden les cendres. Només hi ha lloc per a la política seriosa, i per a l’independentisme conscient. Per això, els delegats de la JNC al congrés de CDC han de fer el màxim esforç i la millor feina; han de mostrar que la gent de la JNC pot mirar a l’horitzó sense deixar de tocar de peus a terra.

El proper congrés de CDC marcarà el rumb que el partit ha de prendre en uns anys decisius, i entre tots hem de treballar per a que CDC enfili, amb fermesa i sense estridències, el camí per aconseguir la independència i la plena sobirania per a Catalunya. Sabem que no serà un procés ràpid ni fàcil, però és vital pel futur del país que CDC segueixi fent passos cap al demà, i la gent de la JNC hi té molt a dir.