dimecres, 14 de desembre de 2011

1899. És l'hora del tancament de caixes?

Per la via judicial. El Govern de la Generalitat ha anunciat que, en front de la deslleialtat i l’incompliment de l’Estat respecte els 759 milions d’euros que deu a Catalunya, aquest serà el següent pas. És un fet inèdit en la democràcia espanyola, però són temps de canvi, on estem veient coses que fa pocs anys creiem impensables. En qualsevol cas, era necessari que el nostre Govern fes un gest d’autoritat, perquè hi ha coses que no podem deixar passar.
L’Estat espanyol que tenim al davant porta una careta de modernitat, però segueix arrossegant els mateixos vicis d’institució arnada que sempre ha tingut. Els governants espanyols que el condueixen fan trampa, i la darrera jugada dels 759 milions és una fita més en una llarga cursa. Aquest cop, quan estem sota la lupa de les institucions europees, l’Estat fa una maniobra per reforçar un discurs que fa temps que sentim: Que els problemes de dèficit de l’Estat són culpa de les autonomies, una mostra evident que s’hi ha de “posar ordre” (i ja sabem a quina comunitat autònoma es refereixen quan parlen de “les autonomies”).  Certament, les finances de les comunitats autònomes pateixen, especialment quan l’Estat incompleix els seus compromisos i els nega el que per llei els pertoca.

I no ens podem quedar de braços plegats. La decisió del Govern de la Generalitat de portar l’Estat als tribunals és un primer pas imprescindible. Però hem d’anar pensant en altres respostes, no ja purament governamentals, sinó ciutadanes. Perquè l’únic llenguatge que entenen des de Madrid és el dels fets consumats.

El 1899, l’Estat espanyol va realitzar una pujada d’impostos desmesurada per tal de sufragar el fracàs colonial de 1898. Aquesta va ser la causa del Tancament de Caixes, una insubmissió generalitzada per part dels contribuents  de Barcelona, que es van negar a pagar uns impostos abusius. Avui una acció com la d’aleshores no és factible, però tenim la mateixa obligació moral, la de prendre mesures que deixin clar, de tal manera que els espanyols no puguin ignorar, que als catalans no se’ns pot prendre el pèl i els diners contínuament.  I per això és hora de buscar resposta a la següent pregunta:  En el segle XXI, com seria l’equivalent d’un tancament de caixes?