Espanya s'ha acabat. Els catalans en aquest Estat no hi tenim cabuda. El retorn de les vacances estiuenques ha estat precipitat. L'ocurrència del president espanyol Zapatero ens va agafar tots amb el torn canviat. Crèiem que era una ocurrència més. Poc a poc intuíem que es tractava d'un diktat europeu. I finalment s'ha transformat en la ruptura del pacte constitucional del 1978. La generació dels qui hem nascut a la dècada dels vuitanta, aquesta constitució no la vam votar. Si ens consultessin avui, aquell text no el votaríem. I menys encara la reforma que han acordat els partits espanyols. La nostra és una generació que anhela transparència i una democràcia basada en el dret a decidir. En escoltar als ciutadans. Per això no volem ser partíceps de pantomimes decimonòniques. I per això també aplaudim la posició de força que ha mantingut CiU no participant d'aquesta farsa. Aplaudim la posició del força del President de la Genetralitat i del Govern de Catalunya.
I per si no n'hi havia prou, avui el PSOE a través del seu braç jurídic, ens dóna dos mesos per incorporar el castellà com a llengua vehicular. S'ha acabat. Prou. Nosaltres sempre hem tingut un tarannà dialogant. Positiu. De sumar. Però per aquí no hi passem. La immersió lingüística en català té en el seu esperit la construcció d'un sol poble. De no discriminar. I Espanya s'ho carrega. Amb això no s'hi juga. La llengua és el nostre ADN. Ens ha ajudat a resistir des del 1714. I seguirà essent el nostre ADN a pesar del que vulguin socialistes i popular espanyols.
Ha arribat l'hora de practicar el no retorn. El xoc de trens del que alerten els presidents Pujol i Mas. Els joves nacionaliesta catalans demanem un cop de força. Estem a punt. Una majoria del país està a punt. Tenim pressa ens va dir el President Barrera. I ara sembla que Espanya també en tingui. Doncs que no pateixin, l'hora ha arribat.
Iniciem el camí de no retorn.
