divendres, 22 de juliol de 2011

Crònica d'una asfíxia anunciada

Ahir al vespre a l'acte d'entrega del Premi Ramon Trias Fargas que la Fundació CatDem va atorgar a Sergi Pardos en el marc de #LaNitDelPensament, el director de la fundació Agustí Colomines va anunciar la reedició de l'obra de Trias Fargas "Crònica d'una asfíxia anunciada".

Tres dècades enrere el qui fou una de les primeres veus liberaldemòcrates acreditades del nacionalisme català ja assenyalava quin seria el principal escull del país.

Certament, no és l'únic repte important al que com a poble ens enfrotem. sense anar més lluny, el tema central de l'obra del Sr. Prados, la gestió dels procesoss migratoris a les societats europees d'avui, és també un element important a afrontar. Però, al costat d'aquest, la necessitat de resoldre el finançament de Catalunya és avui al capavant de les prioritats del país.

Tot apunta que a la represa del curs polític iniciarem un procès intens en el qual el Govern de la Generalitat plantejarà sense embuts al Govern de l'estat -sigui el que sigui- una demanda sobre finançament sobre la qual no valdran respostes a mitges tintes.

Espanya haurà de parlar clar. I els catalans podrem valorar  si la resposta obtinguda és la que espera un poble que cada cop aplega més veus de llibertat.

Afrontar el pacte fiscal com la primera de les estacions per un procès d'afirmació nacional. D'emancipació nacional. Caldrà també escoltar les veus dels partits catalans. També ells hauran de parlar clar.