Portem dos dies enganxats: a la carretera, al tren, a casa, a la feina; a la ràdio, TV, webs, twitter, facebook. Dos dies pendents de què està passant, de què cal fer, de quin és l'estat de les carreteres i del cel. Dos dies engoixats per amics i companys que sabem estan atrapats al cotxe en algun punt del país. I engoixats pels companys regidors que tenen feina a treure neu i donar aixopluc a veïns habituals i veïns accidentals.
Portem dos dies veient, inicialment incrèduls i després avorrits, les mateixes cares. Un atre cop en Saura, en Boada i Interior. Sequera, 80 km/h, carregues contra els anti Bolonya, focs d'Horta de Sant Joan. I ara la nevada. I en Montilla, com sempre, mig amagat.
En contra de la reacció exemplar que han tingut centenars d'alcaldes de tots colors, i centenars de voluntaris i ciutadans anònims ajudant sens parar i informant a l'instant via 2.0, el Govern de la Generalitat ha tornat a actuar tard i malament. Tant costa donar la talla? Tant difícil és estar a l'alçada?
Quan hàgim tornat a la normalitat, alguns s'haurien de qüestionar seriosament la seva capacitat per seguir gestionant res. La imatge d'aquests dies ha estat de tot, menys de gent seriosa.
Malgrat tot, no m'he volgut estar de posar la imatge íntima i insòlita que ha recollit el company Carles Castro d'un margalló nevat a Canyelles, el Garraf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada