Les eleccions generals del passat diumenge 20 han marcat un punt d’inflexió en la política catalana. La victòria de Convergència i Unió culmina un cicle electoral inèdit, i més d’un milió de catalans han donat suport a CiU, al Pacte Fiscal, i a la transició nacional. Tenim 29 diputats i senadors nacionalistes a Madrid, i els hem de fer valer. Però són temps difícils, i ben aviat començarem a sentir crides a la moderació i a la responsabilitat. Convergència i Unió ha d’actuar amb seriositat a nivell estatal per evitar un col·lapse de l’economia i de l’Estat, és cert.
Però no confonguem això amb la veritable responsabilitat. Responsabilitat és el que ha mostrat el poble de Catalunya a l’hora de votar, al demostrar que entén que les retallades no es fan per gust sinó per necessitat, i que el veritable culpable de la situació actual és el PSC. Responsabilitat és entendre que si estem com estem, és perquè España ens espolia i ens ofega, i que cal fer-hi alguna cosa, i per això la proposta del Pacte Fiscal ha rebut un suport tant clar.
Ara és l’hora de que Convergència i Unió mogui fitxa en el nou escenari, i ho faci, també, amb responsabilitat. Cal evitar la temptació i defugir els cants de sirena: No podem formar part de cap govern estatal, ni de concentració, ni de salvació, ni de res. I no podem repetir l’experiència de cap acord estable amb el PP, doncs sabem prou que el cost és massa alt, i el guany massa escàs. Responsabilitat serà treballar pel Pacte Fiscal, i qualsevol cosa que ens n’aparti, significarà que hem perdut el nord.
L’experiència de l’any 2000 ens ha ensenyat què passa quan el PP pot passar el corró a Madrid i es pot fer valer a Catalunya. Però s’obren noves oportunitats i les hem d’aprofitar. Ara toca mirar a Esquerra, recuperar el diàleg i trobar punts d’acord, per poder fer front comú en la defensa de Catalunya i la demanda del Pacte Fiscal, però també per protegir la política lingüística, i pactar els pressupostos pel proper any. Responsabilitat serà poder tirar endavant les polítiques que el país necessita sense ser hostatges de ningú.
És l’hora d’evitar els passos en fals, i de no acceptar regals enverinats. Hem de seguir estant a l’altura del poble de Catalunya, i per això és l’hora de la responsabilitat.
