L’hora de la responsabilitat

Les eleccions generals del passat diumenge 20 han marcat un punt d’inflexió en la política catalana. La victòria de Convergència i Unió culmina un cicle electoral inèdit, i més d’un milió de catalans han donat suport a CiU, al Pacte Fiscal, i a la transició nacional. Tenim 29 diputats i senadors nacionalistes a Madrid, i els hem de fer valer. Però són temps difícils, i ben aviat començarem a sentir crides a la moderació i a la responsabilitat. Convergència i Unió ha d’actuar amb seriositat a nivell estatal per evitar un col·lapse de l’economia i de l’Estat, és cert.

Però no confonguem això amb la veritable responsabilitat. Responsabilitat és el que ha mostrat el poble de Catalunya a l’hora de votar, al demostrar que entén que les retallades no es fan per gust sinó per necessitat, i que el veritable culpable de la situació actual és el PSC. Responsabilitat és entendre que si estem com estem, és perquè España ens espolia i ens ofega, i que cal fer-hi alguna cosa, i per això la proposta del Pacte Fiscal ha rebut un suport tant clar.

Ara és l’hora de que Convergència i Unió mogui fitxa en el nou escenari, i ho faci, també, amb responsabilitat. Cal evitar la temptació i defugir els cants de sirena: No podem formar part de cap govern estatal, ni de concentració, ni de salvació, ni de res. I no podem repetir l’experiència de cap acord estable amb el PP, doncs sabem prou que el cost és massa alt, i el guany massa escàs.  Responsabilitat serà treballar pel Pacte Fiscal, i qualsevol cosa que ens n’aparti, significarà que hem perdut el nord.

L’experiència de l’any 2000 ens ha ensenyat què passa quan el PP pot passar el corró a Madrid i es pot fer valer a Catalunya. Però s’obren noves oportunitats i les hem d’aprofitar. Ara toca mirar a Esquerra, recuperar el diàleg i trobar punts d’acord, per poder fer front comú en la defensa de Catalunya i la demanda del Pacte Fiscal, però també per protegir la política lingüística, i pactar els pressupostos pel proper any. Responsabilitat serà poder tirar endavant les polítiques que el país necessita sense ser hostatges de ningú.

És l’hora d’evitar els passos en fals, i de no acceptar regals enverinats.  Hem de seguir estant a l’altura del poble de Catalunya, i per això és l’hora de la responsabilitat.

Terços amunt!

Portem setmanes treballant des de diversos espais, entitats i institucions de la ciutat per preparar la Fira d'enguany. Intercanviant correus electrònics amb una de les persones que ha pencat de valent, m'escrivia aquesta acció en l'argot casteller que he trobat encertada per definir l'actitud que hauríem de tenir en moments com aquests.

Fa ja massa temps que les negatives notícies econòmiques s'han convertit en el nostre pa de cada dia. Certament, una combinació de mala gestió -pública i privada- al costat d'un canvi de cicle econòmic, estan fent que moltes persones no ho estiguin passant bé. Gens bé, de fet. Situacions d'atur, acomiadaments, tancaments de negocis, finalitzacions de prestacions. Poques perspectives de futur agreujades per males notícies i pels imposats ajustos pressupostaris que ens arriben a nivell europeu.

La situació és complexa. Cert. Però és hora que actuem per començar a girar la truita, no troben? Quan hom ha de tirar endavant projectes -ja siguin personals o col.lectius- la força de voluntat, l'actitud, és el factor determinant perquè siguin reeixits. No es tracta de fixar-se només en aquelles qüestions negatives, en les dificultats. Sinó de saber cercar les oportunitats per aconseguir una resposta positiva, reeixida i il·lusionant.

Aquesta és l'actitud que ens hem proposat des del govern municipal: posar les coses fàcils perquè els projectes, les idees i les il·lusions tirin endavant. Des que fa quatre mesos varem assumir la responsabilitat de governar la ciutat, no s'imaginen la gran quantitat de persones que hem escoltat i que ens han plantejat les ganes de tirar endavant projectes. Persones amb situacions complexes però que, malgrat les dificultats, no es rendeixen i es tornen a aixecar una vegada i una altra. I tornen a confiar en l'administració.

Aquesta manera de fer emprenedora, d'anar endavant, de sumar i en positiu és la que ens permetrà sortir del sot, avançar com a ciutat, com a país, com a societat. Aquesta actitud de fer pinya, de deixar de banda les diferències i de sumar esforços és la que ha permès que centenars d'entitats, empreses, associacions i institucions els oferim avui una Fira de Novembre de tothom i per a tothom.

Vull des d'aquestes línies agrair a tots els traballadors municipals l'esforç, l'actitud positiva i l'esperit de servei que han mostrat durant la preparació de la Fira, especialment als de les regidories de promoció, comunicació i també a la brigada i a la policia municipal. Entre tots hem construit la pinya i el forlre. Ara tan sols manca completar el castell amb la implicació de la resta de la ciutadania.

La Fira és només un exemple de que si fem pinya, ens en sortim. I aquesta és una forma de treball, una actitud, que hauríem d'utilitzar per a tots els reptes que se'ns plantegin com a ciutat, com a societat. També individualment. Perquè si ens ho plantegem, tots pdem ser el motor que faci avançar Vilanova i la Geltrú.

L'objectiu d'una generació

Aquests són temps de reptes. No només vivim una situació econòmica i social molt dura, sinó que contínuament rebem impactes que alimenten el pessimisme. Però per fer-hi front, tenim una eina poderosa: la força d'una generació, la dels joves d'avui. La dels joves que no es resignen, que són capaços de donar el millor de si mateixos per allò en que creuen. I és l'hora de sumar esforços i energies, de que els joves d'aquest país transmetin missatges en positiu, i de fixar els objectius de la nostra generació.

 
I si la nostra generació s'ha de fixar objectius comuns, aquests han de servir per avançar en el benestar, la prosperitat i la llibertat col·lectius, uns propòsits que tots els joves compartim, més enllà de idees, creences i orígens diferents. Per això, un objectiu central ha de ser el Pacte Fiscal, una nova relació entre Catalunya i l'Estat, en la línia del concert econòmic, que acabi amb la sagnia fiscal que patim. Perquè mentre no tinguem els recursos que amb justícia ens pertoquen, no podrem construir el país més lliure que volem, i més important encara, el debat sobre les polítiques públiques es juga en fals.
 
Està passant davant els nostres ulls. El Govern de la Generalitat està prenent mesures d'austeritat inevitablement doloroses, amb tot el que això comporta. Podríem pensar que si les  finances de la Generalitat van quedar tan malmeses va ser per culpa del govern Tripartit. Els qui van governar els darrers anys hi tenen molta responsabilitat, és cert. Però el problema de fons són els milers de milions d'euros que cada any els catalans paguem en impostos i que no ens retornen. Aquest dèficit obliga a retallar serveis i prestacions, quan amb el Pacte Fiscal no només no hauríem de retallar res, sinó que podríem ser un país de referència pel seu estat de benestar.
 
Si ja el 2005 la JNC recollia suports pel que llavors anomenàvem “Acord Econòmic per Catalunya”, avui aquella reivindicació ha pres forma en el Pacte Fiscal que el gruix dels catalans considera necessari. És l'hora de que la JNC lideri aquesta reivindicació com l'objectiu d'una generació, l'objectiu de la gent jove de Catalunya. Si volem poder fer front al 40 % d'atur juvenil que patim, i sobretot, si volem llençar un missatge positiu a les generacions més joves, hem de mobilitzar-nos per aconseguir el Pacte Fiscal. Aconseguir aquesta eina, útil i necessària, ha de ser l'objectiu de la nostra generació.