dilluns, 30 de novembre del 2009
Per molts anys amics!
Aquest cap de setmana una delegació de la JNC assistíem al Congrés del Bloc Jove Nacionalista Valencià a Alboraia. Els amics del Bloc Jove han celebrat aquest congrés sota el lema de "País futur", i en el marc del desè aniversari de l'organització.
Tots aquests anys la JNC i el Bloc Jove hem fet camí plegats. Nomès en el darrer any hem compartit escoles de formació, hem anat junts a les eleccions europees i hem dut a terme una acció pionera en activisme a Mestalla durant la copa del rei. Dissabte ho recordàvem també amb la bona comapnyia de les EGI i d'amics del JEN PSM.
Un camí, però, que es remunta des dels inicis de la creació del Bloc i que des de la JNC desitgem que vagi molt més enllà. Sempre des del respecte i amb la ma estesa a ajudar-vos amb tot el que puguem.
Com deien l'Enric Morera i en Fran Ferri, nou líder del Bloc Jove, a la cloenda del congrès, al país Valencià hi ha lloc per a l'"espai taronja", per una altra manera de fer política i per una força que treballi des del territori pel territori.
Gràcies per compartir el camí amb nosaltres i per molts anys!
divendres, 27 de novembre del 2009
STOP joves a l'atur!
D'aquí a pocs dies entrarem al desembre i podrem comprovar si les previsions sobre atur juvenil que feien l'IESE i ADDECO es compliran o no: si arribarem al 37,2% d'atur juvenil a Catalunya.
Segons IESE, la taxa de desocupació juvenil a Catalunya ha estat la que més s'ha incrementat del conjunt de l'Estat en el darrer any, amb un augment de 19,7 puunts percentuals, duplicant així la de l'any passat i situant-se al 36,4%.
Aquesta esgarrifosa xifra situa als joves catalans com els campions europeus en atur juvenil. D'això se n'ha fet ressó el partit holandès D66. Ells busquen solucions a una xifra d'atur juvenil que els preocupa tot i que no supera el 8%. I s'han fixat en nosaltres, no nomès perquè gaireé 4 de cada deu joves catalans no teballin, sinó per la inacció dels governs espanyol i català.
A tot això cal afegir-hi la poc optimista reflexió de l'OCDE quan parla del "risc de la generació perduda" basant-se no nomès en l'elevat atur juvenil, sinó incloent-hi també els "NEET"(No in education, employment or training) per referir-se al concepte que al Regne Unit fa referència a una important bossa de joves que ni treballen, ni estudien ni busquen feina.
Llàstima que el Govern de la Generalitat hagi trigat sis anys en posar sobre la taula un Acord sobre mesures per fomentar l'ocupació juvenil. I ja em permetreu que sigui escèptic davant qualsevol possibilitat d'èxit que aquestes mesures puguin significar.
dijous, 26 de novembre del 2009
Campuzano. Patriotisme a peu de carrer
Aquest vespre l'amic Carles Campuzano presenta llibre. É suna llarga entrevista que li ha fet el periodista Pere Gendrau i que repassa com veu l'actualitat del país algú que ha estat a primera línia de la política des de ben jove i fins avui.
Ja m'he pogut llegir el llibre i us recomano que feu el mateix. Amb poques hores fareu un repàs per temes diversos que us ajudaran a tenir una visió profunda del qui fou Secretari General i President de la JNC. I que segueix sent, sens dubte, un patriota de cap a peus.
Si aquest vespre li voleu acompanyar, a quarts de vuit i en companyia d'un altre vilanoví - en Marc Álvaro- i de l'Artur Mas, en Carles fa la presentació a la Llibreria Catalonia de BCN.
Us poso algunes frases que han destacat del llibre.
S’ha de tenir en compte que el canvi demogràfic que va viure Catalunya la segona meitat del s.XX va canviar el país. I hi ha una part del món nacionalista que actua com si això no hagués passat.
Avui, la immensa majoria del país no està en una opció independentista.
Quin va ser el primer país catòlic del món que va legislar sobre parelles de fet, inclòs el reconeixement de les relacions entre homosexuals? (...) Hi ha persones de CDC que aquestes banderes no les agafa i, a la pràctica, ens les hem deixat prendre.
Que Tremosa s’hagi reincorporat ha estat una bona notícia. El que lamento és que això ha tingut un cost: hem perdut un excel•lent eurodiputat com l’Ignasi Guardans.
Zapatero va seduir més perquè era la contraposició a Aznar que no pas perquè ens convencés alhora de plantejar un altre suposat model d'Estat.
La gran jugada de Maragall és catalanitzar el PSC.
(Roca i Pujol) Tant l’un com l’altre combinaven el pragmatisme, el possibilisme i la visió global.
dimecres, 25 de novembre del 2009
dilluns, 23 de novembre del 2009
Govern, media, diners i persones
Bé! Si les postures queden fixades, no hi ha lloc a la confusió. Diuen que quan et tanquen una porta, sempre n’hi ha una altra per obrir oi? Doncs si Espanya ens tanca la porta als nassos, els catalans n’obrirem una altra.
Descartada la via estatutària, el nou full de ruta és clar: declarar la independència l’endemà? És una alternativa, sí. Però poc realista si esperem que en Montilla ho faci. Reeditar el peix al cove però en versió 2.0? També és una opció, però poc engrescadora, la veritat.
El què cal fer és fer pedagogia de la negativa d’Espanya a acollir-nos tal i com volem ser. Girar l’òptica del conflicte: deixar de buscar l’encaix de Catalunya a Espanya. I treballar per construir una majoria àmplia que opti per tenir un estat propi.
Cal construir una majoria que se sustenti en quatre potes: (1) un govern nacionalista fort que es fixi l’assoliment d’uns objectius concrets de país –concert, aeroport, etc.- i alhora generi consciència nacional; (2) la construcció d’un espai mediàtic favorable a la segregació; (3) la consolidació d’un espai empresarial i financer potent que recolzi el procés d’independència i (4) una majoria social que ho manifesti.
dimarts, 17 de novembre del 2009
Contenidors en crisi
dilluns, 16 de novembre del 2009
we've done it!
dijous, 12 de novembre del 2009
Marxem cap a Holanda!
dilluns, 9 de novembre del 2009
Ja som a Perpinyà!
Dissabte al matí a Perpinyà fèiem possible un fet històric per a la Joventut Nacionalista de Catalunya: la constitució d'un col·lectiu de la JNC a la Catalunya Nord. A les portes de la celebració del trentè aniversari, la nostra organització s'implanta territoralment allà on fa 350 anys els espanyols van regalar a França.
A la tarda participàvem a la manifestació per demanar la superació del Tractat dels Pirineus que van signar Felip IV i Lluís XIV l'any 1659 per posar fi a la Guerra dels Trenta anys.
Un centenar de militants d'arreu del país vam ser a Perpinyà on varem donar un missatge inequívoc: la flama no nomès segueix viva, sinó que creix! La nostra organització es fa més forta dia a dia. I alhora esdevenim més referent entre la gent jove del país.